Judici al procés Ni "insurrecció popular" ni violència en el Procés; l'informe de dos pèrits davant el Tribunal Suprem

No hi va haver "coerció violenta armada" ni "insurrecció popular" en el Procés; tot es va enquadrar en una estratègia d'acció noviolenta, una forma d'actuació política que "no concorda" amb "l'aixecament armat o la insurrecció violenta". Per tenir èxit, aquesta forma de fer política requereix de la "legitimitat" que li aporta el seu pacifisme, i per tant descarta la violència. Són les conclusions de dos sociòlegs cridats a declarar com a perits davant del Tribunal Suprem aquest dimecres, en el marc del judici contra la cúpula del Procés català.

"Les mobilitzacions catalanes segueixen una lògica basada en l'acció noviolenta", sostenen els perits, per a qui ni el 20-S ni l'1-O es pot atribuir "als independentistes cap acció que es pogués considerar com a acció violenta organitzada"

"Les mobilitzacions catalanes segueixen una lògica basada en l'acció noviolenta", sostenen els perits, que afirmen que en cap d'aquestes jornades es pot atribuir "als independentistes cap acció que es pogués considerar com a acció violenta organitzada", en contra del que sosté la Fiscalia. "Resulta evident que no hi va haver lluita armada, quan no hi ha constància en cap moment ni de l'ús d'armes ni de les conseqüències d'això (ni ferits, ni morts, ni bombes ...)", recull el text.

De la mateixa manera, el document ressalta que l'"únic cas de destrucció de la propietat documentat" el 20-S fa referència als cotxes de la Guàrdia Civil "que van ser vandalitzats", si bé matisa que "no es pot entendre aquest fet incívic com un sabotatge o un atemptat". En paraules d'un dels pèrits, aquests danys suposen una "ruptura de la disciplina no violenta".

Sànchez i Cuixart van orientar cap a formes pacífiques

D'altra banda, l'informe recull també extractes d'entrevistes a Cuixart i Sànchez, així com desenes dels seus missatges publicats a la xarxa social Twitter. Conclouen que tots dos "van fer tot el que van poder per influenciar l'actitud i accions de la multitud, així com per orientar-les cap a formes pacífiques de protesta". Els sociòlegs sostenen que "no es pot considerar" a cap dels dos, que "van aconseguir mantenir la protesta en l'àmbit de l'acció noviolenta, com a instigadors d'una insurrecció que no es va produir, sobretot quan les càrregues policials es van produir una vegada que s'havia desconvocat la concentració "de l'20-S.

Tensió en l'interrogatori del fiscal

El fiscal Jaime Moreno s'ha mostrat particularment insistent amb els sociòlegs. Durant el seu interrogatori, en què s'ha vist reprès en diverses ocasions pel president de la Sala Penal, Manuel Marchena, el fiscal ha enumerat diversos exemples de les agressions denunciades per agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la jornada de l'1 -O, per emfatitzar que si hi va haver violència.