Público
Público

Judici de l'1-O La justícia escocesa deixa en llibertat sense càrrecs Clara Ponsatí

És el primer tràmit de la petició d'extradició cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que acusa l'exconsellera d'Ensenyament de "sedició" per haver cedit les escoles com a punt de votació de l'1-O. 

L'exconsellera Clara Ponsatí saludant gent a Edimburg que li ha donat suport.

PÚBLIC

L’exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí ha quedat en llibertat sense càrrecs ni cap tipus de mesura cautelar -com ara la retirada del passaport- aquesta tarda, després de declarar al Tribunal d’Edimburg en el primer tràmit de l’euroordre cursada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El jutge en demana l’extradició en acusar-la d’un presumpte delicte de sedició amb relació a la seva participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Ponsatí s’ha presentat a la comissaria de St. Leonard, a la capital escocesa, acompanyada del seu advocat, Aamer Anwar, i allà ha estat detinguda formalment i l’han traslladat al Tribunal d’Edimburg, que és on ha començat el tràmit de l’euroordre. A les 16h ha sortit en llibertat i ara la pròxima vista se celebrarà el 12 de desembre.

A Ponsatí se l’acusa de sedició per haver cedit les escoles com a punt de votació de l’1-O, com a consellera d’Ensenyament. Es dona la circumstància, però, que a la sentència del judici el Suprem atribueix la titularitat del Departament a Dolors Bassa, que era la consellera de Treball i Afers Socials, i això ha portat la dirigent d’ERC a reclamar la nul·litat de la sentència, que en el seu cas comporta una pena de 12 anys de presó. Aamer Anwar demana la llibertat per a la Ponsatí amb l’argument que l’Estat espanyol utilitza les euroordres com un mecanisme de persecució política i ideològica que es vol criminalitzar la lluita per la independència.

L’advocat, a més a més, ha comentat que l’estratègia de defensa es basa en què el delicte de sedició no existeix en aquesta jurisdicció, a més que l’ordre de Llarena no concreta com, ni on, ni quan s’hauria comès el delicte. La setmana passada l’advocat ja va subratllar que en la petició de Llarena, de quasi 60 pàgines, no apareix ni una sola vegada el delicte de sedició. En un primer moment, la justícia britànica va refusar tramitar l’euroordre, amb l’argument que la petició era “desproporcionada”, si bé posteriorment va rectificar i va demanar més informació, tramitant-la quan la va rebre.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?