Jornades de dotze hores sense descans per poc més de 1.000€: així es treballa a Cabify

El portaveu d'Elite Taxi, Alberto 'Tito' Álvarez, comentava a principis d'agost a Públic que els taxistes tornarien a les protestes al setembre si el Govern no satisfà les seves demandes. En aquestes setmanes de calma aparent, el conflicte ha passat a un estat latent i ha desaparegut dels mitjans de comunicació. Del conflicte del taxi que ha viscut Barcelona –i que potser tornarà a viure–, queden però encara cabdells solts. Per exemple, les condicions laborals dels conductors de les empreses que operen amb llicències VTC com Cabify i Uber, i que es troben en el centre del conflicte.

Aquest treballador, amb més de 30 anys d'experiència al sector transports, ha interposat una demanda contra Cabify per acomiadament improcedent –el judici serà al setembre– i destaca que com aquestes, n'hi ha moltes, encara que molt poques acaben fent-se públiques. Javier treballava de les 10 de la nit a les 10 del matí, dotze hores a les quals encara calia afegir el desplaçament fins al que en l'argot dels taxistes es coneix com a 'base', el garatge on es troben els vehicles de Cabify –cotxes de 'renting' que no s'aturen mai ja que un torn segueix a l'altre– i on freqüentment calia esperar fins que arribés l'automòbil del torn anterior.

Aquestes llargues jornades laborals afectaven decisivament la capacitat d'atenció dels conductors a la carretera. "Jo treballava dotze hores, en ocasions m'adormia al volant, has de pensar que a les últimes hores el cos ja no aguanta... jo mateix vaig estar a punt de tenir un accident dos cops perquè m'adormia, els dos cops tornant de l'aeroport", afirma al senyalar que en aquest moment es va adonar que no volia continuar "posant en risc la meva vida". Li pregunto si vol que ho posi al text final. "Sí, cap problema, perquè això és la veritat, t'ho dirà tothom", em contesta. "Quina seguretat hi ha quan una persona porta conduïnt 10 hores al volant?", es pregunta.

"Al principi semblava una meravella, però..."

Com Javier, Vicente també va treballar una temporada per a Cabify i, com ell, també ha demandat a la companyia per acomiadament improcedent. El seu cas el porta el col·lectiu Ronda. El seu perfil, explica a Públic, és el de molts conductors a aquesta companyia. Divorciat i amb fills als quals ha de pagar una manutenció, Vicente tenia un petit negoci i es va endeutar. Per això va entrar a Cabify per guanyar una mica de diners i sortir del pas. "Al principi semblava una meravella, però després em vaig trobar una cosa molt diferent", confessa, "i encara ha anat a pitjor, la situació allà és ara mateix molt precària, hi ha gent que treballa per 900 euros per dotze hores, jo quan vaig entrar guanyava 1.250 euros nets".

La precarietat és la norma a les flotes de vehicles VTC que treballen amb Cabify. "Et demanen tenir el cotxe net, però no et donen material de neteja, volen que vagis ben vestit i corbata, però no et donen plusos per això, com sí que passa als autobusos", posa com a exemple. Com Javier, afirma que a Cabify, durant la jornada laboral, "ningú descansa, has d'estar connectat permanentment, ells diuen que descanses entre servei i servei, però això és mentida, segueixes al volant, no estàs a una cafeteria, i si fas un cafè, has d'estar pendent del mòbil i, si surt un servei, sortir corrents, i a més de tot això, has de tenir el cotxe sempre a la vista per si algú el feia malbé". L'empresa, subratlla, també té com a política no anar a buscar a un company si el seu vehicle s'avaria. Per tot plegat, "em vaig acabar angoixant molt", diu Vicente, que assegura haver arribat a patir un episodi d'ansietat després d'un malentès amb l'empresa, quan el seu cotxe se'l va emportar una grua durant una pausa i Cabify el va suspendre de feina i salari.

La conversa torna als clients perquè Vicente s'ha oblidat de comentar-me una cosa i vol que quedi enregistrada a la grabadora. Els usuaris, em diu, també es converteixen en jutges a través de les valoracions que fan dels conductors. A Vector, l'empresa per a la qual treballava Vicente, una sola qualificació negativa –i podia venir de clientes primmirats, només perquè s'havien esgotat les ampolles d'aigua, o fins i tot "per fer la gràcia" si era de matinada i tornaven beguts d'una festa– podia ensorrar la bonificació que s'otorgava a d'un conductor de Cabify, aconseguida amb la feina de tota una setmana (segons els estàndards de Cabify, una bona qualificació ha de superar sempre les quatre estrelles). La bonificació era de només 16 euros nets a la setmana, però malgrat tot "això ens pressionava per portar sempre un somriure d'orella a orella, oblidar-nos del que ens havia passat a casa, si t'havies barallat amb la dona... i encara hi havia els 'clients fantasma', enviats per l'empresa per vigilar que compleixes amb el protocol".