HISTÒRIA Jordi Borja posa en valor el sediment que va deixar Bandera Roja en la vida política

"La vida no és com la vivim sinó com la recordem". L'urbanista Jordi Borja ha volgut encapçalar, amb aquest frase de Max Frish, un llibre dedicat al record de la seva experiència política en una etapa determinant del tardo-franquisme. Uns anys d'anàlisi obligada per a tot aquell que vulgui investigar seriosament sobre els precedents immediats del que es coneix a l'Estat espanyol com a Transició.

La recuperació de la memòria històrica té moltes tasques pendents, i no només sobre el que va significar la repressió i els actes criminals del franquisme en temps de guerra, postguerra i dictadura, sinó sobre el compromís de milers i milers de persones que formaven part d'organitzacions perseguides per la dictadura, que en la seva vida quotidiana es veien obligades a prendre "mesures de seguretat" més o menys rigoroses i vivien i es comunicaven amb "noms de guerra", perquè l'activitat política dels antifranquistes era necessàriament clandestina.

Una capa geològica

"No és un llibre de bons i dolents", va explicar en conversa amb Públic unes hores abans de la seva presentació a la seu de Comissions Obreres, davant d'un públic amb una mitjana d'edat més aviat elevada, entre el qual es trobaven, òbviament, moltes de les persones que havien militat a Bandera Roja en la seva joventut. Pocs joves entre els assistents i un nombre considerable de cares relativament conegudes de diferents àmbits la societat catalana.

Portada del llibre sobre la història de Bandera Roja

"Som una capa geològica", va dir en el col·loqui posterior el politòleg Pere Vilanova, per significar el sediment que va deixar aquella organització comunista i expressar d'aquesta manera que el llibre de Jordi Borja haurà de formar part del material d'estudi de joves historiadors.

Un acte de presentació, totalment dedicat a la reflexió sobre episodis i actors polítics, individuals i col·lectius, en el qual no es va fer gairebé cap referència a la situació política actual.

A l'escalfor de maig del 68

Bandera Roja (BR) "no tenia ideologia". Tenia "certa cultura historicista i marxista". "Defensava la III Internacional, però no a Stalin". Tenien a Lenin "com a  referència concreta", però "no van tenir debats sobre trotskisme o maoisme", assegura l'autor del llibre, que escriu amb l'autoritat d'haver estat un dels seus principals dirigents.

I en el seu text insisteix en aquesta idea, perquè quan un grup d'algunes desenes de persones joves, de menys de trenta anys, a l'escalfor del maig francès del 68, van decidir constituir BR, començaven a proliferar organitzacions d'esquerres, revolucionàries, comunistes, maoistes, anarquistes, consellistes....

"BR no va tenir mai un projecte polític desenvolupat", "el que voliem era República i democràcia", va insistir Borja en la presentació del llibre, en el qual assegura que "evitar ideologies dogmàtiques, la diversitat cultural i el pragmatisme en l'acció eren uns criteris" que els van resultar molt útils. I destaca en aquest sentit, com a fet significatiu "l'aportació rellevant de Cristians pel Socialisme" a la seva organització, sota el lideratge d'Alfonso Carlos Comín.

Organització per la base

"Era una organització pragmàtica, molt de base. El nostre objectiu era construir organitzacions sociopolítiques de base, per poder desenvolupar processos democratitzadors", va explicar a aquest diari Jordi Borja. "Valoraven molt les assemblees a les fàbriques". Potenciaven Comissions Obreres, el moviment associatiu a les escoles i Comissions de Barri, que van contribuir a posar els fonaments de futures centrals sindicals, del moviment de renovació pedagògica i de les organitzacions de veïns.

Bandera Roja, segons ell, "no era una organització piramidal". "Estaven organitzats per fronts", les decisions es prenien als fronts, a les empreses, les escoles, els barris... "No rebien consignes sobre el que haviem de fer", una pràctica que sí era habitual a l'organització de la que procedien la major part dels seus fundadors i a la que van tornar finalment, el PSUC 

La política com a professió

Borja va explicar a Públic també que "a BR la immensa majoria dels seus membres no tenien vocació de convertir-se en polítics professionals". "Volien tenir professió i fer activitat política, en la seva professió. Fins i tot els sindicalistes tendien a voler estar en la seva fàbrica", va assegurar.

Retorn al PSUC

Bandera Roja va arribar a tenir a Catalunya uns cinc cents militants, com a mitjana", en el seu millor moment, explica Jordi Borja. "Era una organització política relativament forta entre 1969 i 1973", "arrelada", "amb les seves zones d'influència", però "no podia igualar ni de bon tros al PSUC".

Hi havia qui dins l'organització donava importància a la implantació de BR a Madrid, Sevilla, Màlaga, País Valencià. "Gent maca", "però eren més capitans que soldats", diu Borja, i "voliem evitar l'estructura piramidal".

Entre el 73 i el 74, "Bandera Roja es va sectaritzar", assenyala qui havia estat potser el seu principal impulsor, però explica que "no volia crear una escissió que la immensa majoria no entendria". Borja llavors va marxar a Xile i quan va tornar va deixar d'assistir, sense explicitar-ho, a les reunions de la direcció.

"Banderes blanques"

Els seus adversaris els van voler desqualificar aleshores amb el nom de "banderes blanques". Les direccions del El PCE i el PSUC s'havien identificat amb el que es va conèixer com l'erocomunisme, amb greus discrepàncies internes amb els anomenats pro-soviètics, i els ja ex-militants de Bandera Roja van rebre invitacions per part del d'un sector important del PSUC, conegut com a leninista, a fer un front comú contra el "carrillisme", en referència al poder de Santiago Carrillo dins el Partit Comunista d'Espanya.

"Extrema esquerra, dins del possible"

Jordi Borja va deixar enrere tots aquests debats i es va significar sobre tot com persona clau en política municipal. Els seu discurs urbanístic, al voltant de les idees de ciutat i de l'espai públic el va portar a renovar el seu pensament.

Encara comunista?

Posats a demanar definicions li vam recordar que BR es deia Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja (OCE-BR) i li vam preguntar sobre on havia quedat el seu grau d'identificació amb el comunisme.