Joan Reñé, el "cacic" i "autoritari" president de la Diputació de Lleida

Els Mossos d'Esquadra han detingut a primera hora d'aquest dimarts el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, en una operació anticorrupció que torna a posar damunt la taula el presumpte finançament irregular de l'antiga CDC. Entre els detinguts també hi ha d'altres alts càrrecs de l'ens, a més de responsables d'empreses que han rebut adjudicacions de la Diputació. A banda de la seu provincial, també s'han fet escorcolls a organismes com el Patronat de Turisme Terres de Lleida, un organisme autònom de la Diputació que encapçala el mateix Reñé. El jutjat d'instrucció número 1 de Lleida, responsable de l'anomenada operació Boreas, sospita que Reñé i altres càrrecs de la Diputació haurien cobrat comissions il·legals en metàl·lic a canvi d'adjudicacions d'obres. Segons La Vanguardia, en algunes ocasions la xifra hauria ascendit a fins 11.000 euros rebuts bimensualment durant anys per al seu benefici personal. Paral·lelament, les companyies beneficiades, com ara la constructora MJ Gruas, haurien fet donacions a la convergent Fundació CatDem com a pagaments al partit. Als detinguts se'ls imputen els delictes de suborn, malversació de cabdals públics, pertinença a grup criminal, blanqueig de capitals, delictes societaris, corrupció i frau a l'Administració Pública, entre d'altres.

A banda de ser el president de la Diputació de Lleida des del 2011, Reñé suma més de tres dècades com a alcalde de Fondarella, un poble de 800 habitants del Pla d'Urgell. I, a més a més, acumula anys com a l'home fort de l'antiga Convergència a la demarcació de Lleida i actualment és el president provincial del PDeCAT. De 60 anys, no es pot dir que Reñé tingui una especial bona fama i durant la seva trajectòria persones que hi han treballat o l'han conegut de prop no han dubtat a definir-lo com a "autoritari" i "cacic". Abans d'arribar a l'administració provincial, Reñé havia presidit en dues etapes (1995-1999 i 2003-2011) el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, una comarca poc poblada –no arriba als 40.000 habitants– però d'una gran potència econòmica, un factor que li ha donat una forta influència política i que, entre d'altres coses, explica perquè en provenien quatre dels presidents de la Diputació des de la restauració democràtica. I tot i que fins ara mai havia estat detingut, feia temps que estava sota sospita.

Diverses fonts consultades per a un llarg reportatge a Crític van assegurar a qui signa aquestes línies que Reñé havia accentuat l'estil "presidencialista" de la Diputació i que durant el seu mandat l'administració supramunicipal havia fet passos enrere en qüestions com la transparència mentre n'accentuava l'opacitat i el clientelisme. Ben connectat amb l'establishment socialista de Lleida –tenia una espècie de pacte de no agressió amb el fins fa poc alcalde de Lleida i actual ambaixador espanyol a Andorra, Àngel Ros–, l'exdiputat provincial de la CUP Joel Jové afirmava que a Reñé "li molesta que el qüestionis, no li agraden les discrepàncies. Està molt poc acostumat al debat polític".

"Caràcter dictatorial"

Com tants altres càrrecs de la Diputació de Lleida, Reñé, malgrat ser alcalde, declara dedicació exclusiva a l'administració provincial. La raó és que els polítics només poden rebre un sou públic i el que cobra de la Diputació, uns 75.000 euros anuals, és molt superior del que li pertocaria com a alcalde d'un poble de 800 habitants. Un antic càrrec de l'ens el defineix com un "cacic", mentre que un periodista que cobreix la informació política de Lleida el retrata com una persona "molt seca, desconfiada i d'un caràcter dictatorial. La sensació és que la seva gran aspiració era ser conseller de la Generalitat, però això ja no arribarà perquè està atacat per l'ombra dels tribunals i forma d'una generació que ja no entra en la refundació de Convergència". De fet, la seva trajectòria política a nivell nacional ha estat exigua i tot just es redueix a menys de dos anys com a diputat de CiU al Parlament.

Un altre periodista subratlla que amb Reñé s'ha mantingut una "manera molt clientelar d'entendre la política. Ha teixit complicitats amb la gent del territori i té la dispensadora [de diners]. Si ets alcalde i necessites acabar el poliesportiu, has d'estar bé amb ell". Això explica el gran poder que havia acumulat a la demarcació, un fet que s'entén també per la capacitat inversora de la Diputació, que disposa d'un pressupost proper als 130 milions, molts dels quals, de lliure disposició. Paral·lelament, Reñé s'havia envoltat d'una "guàrdia pretoriana", en expressió d'un periodista local. Hi destaquen la coordinadora general la Diputació, Marlen Minguell, i la cap del gabinet de Comunicació, Maricel Pujol. Ambdues provenen del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, que entre el 2003 i el 2011 va presidir Reñé. La responsable d’Arts Gràfiques de la Diputació és Margarita Torres, que alhora és tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Fondarella, el poble de Reñé.