Ex-dirigent crític del PSC -va ser un dels quatre diputats socialistes que van trencar la disciplina de vot al Parlament el 2014, quan va donar suport a una proposta de la resta de partits catalans perquè l'Estat autoritzés un referèndum a Catalunya-, impulsor de l'escissió Avancem i ex-alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) és des del passat desembre coordinador del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum. L'organisme agrupa partits i entitats que defensen la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Elena porta a terme aquesta tasca des d'un perfil a la vegada baix -volgudament baix- i institucional. I no se surt del guió, evitant en tot moment fer valoracions personals més enllà del seu paper. Com es pot veure en aquesta entrevista, en què una de les seves expressions més recurrents ha estat "no em correspon a mi dir-ho".

Quina és exactament la funció del Pacte Nacional pel Referèndum?
Posar llum sobre un acord. Un acord entre la majoria d'organitzacions polítiques, culturals, socials, cíviques i empresarials del país, així com la majoria d'institucions, que diu que la solució a la situació que es viu a Catalunya es resol a través del referèndum. És cert que hi ha moltes diferències entre els principals actors del pacte, especialment els polítics. Però comparteixen tots un criteri comú: que la solució és el referèndum. Van considerar que aquest element comú era tan potent que calia explicar-lo, i explicar-lo junts. Explicar a Catalunya, a Espanya i al món, que nosaltres pensem, una immensa majoria del poble de Catalunya, que el conflicte polític que es viu al país es resol votant.

No s'ha fet gaire publicitat de la feina que esta fent el Pacte Nacional...
Déu n'hi do, si se n'ha fet. La feina la vam començar ara fa just tres mesos. En aquest temps vam arribar a un acord per redactar el manifest, hem tancat desenes de pactes locals i hem recollit infinitat de signatures, amb el suport de milers d'entitats. Hem anat a Madrid i al País Basc, i tenim previst algun viatge més. I ara estem tirant endavant una campanya publicitària per donar a conèixer aquesta cohesió entorn del referèndum a Catalunya.

A Madrid heu parlat amb els partits d'àmbit estatal. Com han anat aquestes reunions?
Les reunions amb els partits que donen suport al referèndum han estat molt positives, franques i clares. Els partidaris del referèndum al Congrés són més ara que mai. I, a més, el defensen amb molta contundència i claredat, sense matisos. De fet, a Madrid es va generar una certa sorpresa, perquè, des dels mitjans, s'havia fet molta pedagogia malèvola intentant explicar el Pacte com la voluntat d'uns quants polítics, una cosa d'independentistes o d'una part radicalitzada de la població catalana, quan una de les coses que caracteritza el Pacte és la seva transversalitat. Llavors, quan expliques que donant suport al referèndum hi ha el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament, la CUP, l'alcaldessa de Barcelona i el partit dels Comuns, però també la Confederació de Cambres de Comerç, la PIMEC, UGT o CCOO, quan expliques que a Catalunya hi ha una confederació d'ONG i que també hi és, que hi ha una unió de federacions esportives i que també hi és... quan expliques que hi ha aquesta immensa transversalitat, que no és una cosa d'independentistes, sinó d'independentistes i de gent que senzillament vol el referèndum, això impacta bastant. S'ha volgut vendre que això és una cosa de part, d'uns quants que tenen un pensament determinat. I la pròpia composició del Pacte desmenteix aquestes falsedats.

Joan Ignasi Elena. C. B.

Els partits estatals que donen suport al referèndum, no obstant, són una petita minoria.
A Catalunya, el 80% dels ciutadans pensa que això es resol votant. I a Espanya hi ha un percentatge altíssim. També entre el moviment associatiu. Entre els joves és majoria. I entre els diputats del Congrés, més que en cap altra legislatura. Això sí, igual que hem trobat molta receptivitat per part dels partidaris del referèndum, també hem trobat un tancament com mai dels partidaris de no celebrar el referèndum. Han decidit tapar-se els ulls a una realitat, i creuen que tapant-se els ulls com un nen petit desapareixeran els fets. Però els fets no fan altra cosa que mantenir-se i consolidar-se. Crec que tenen una actitud poc responsable, perquè és legítim tenir posicions diverses, però el que és imprescindible és afrontar-les. Seure en una taula i dialogar. Per això nosaltres fem una crida al govern de l'Estat que despengi el telèfon. I haig de dir que a mi també em va generar una certa sorpresa no la posició contrària el referèndum, perquè la coneixia, sinó la seva visceralitat i el seu enrocament a no dialogar.

Llavors, veu alguna possibilitat d'acord amb el govern central o amb els partits estatals que s'oposen al referèndum?
Això ho han de dir ells. Però em sembla que el que haurien de fer, i és el que nosaltres els reclamem, és escoltar la veu d'una majoria de Catalunya, que té aquesta posició i que la té molt clara. Aquesta és la missió del Pacte.

Però hi veu possibilitats?
Ho veurem... No em correspon dir-ho a mi, com a part del Pacte. La seva posició és molt tancada, això és evident. Però nosaltres el que hem de fer és seguir explicant aquesta realitat amb la tossuderia de qui està convençut que és la millor de les solucions.

El manifest del pacte obvia qualsevol referència a què fer si no hi ha acord per celebrar el referèndum.
És clar, perquè ara som en l'estadi d'explicar aquest concepte. El Pacte neix sobretot per explicar què ens uneix. És conegut que el referèndum pot o no pot celebrar-se, però no ens correspon a nosaltres valorar-ho, havent-hi posicions diferents dins del Pacte sobre què fer en el futur. De vegades tenim tendència a parlar del que ens separa, però la meva feina és explicar el que ens uneix. I és molt, i molt important. No conec gaires països en què, durant tants anys, la gent hagi defensat junta una cosa tan forta i tan potent. No defensem generalitats sobre el bé comú o la pau al món, no és un manifest genèric sobre temes que porten a un consens universal, sinó que és una posició política molt determinada sobre el futur de Catalunya, que diu que això es resol en un referèndum. Que durant tants anys tanta gent tan diversa hagi defensat una postura tan concreta té una força brutal. Estem parlant que, segons les enquestes, els votants de tots els partits polítics excepte el PP -també C's i el PSC- creuen majoritàriament que la solució política és el referèndum. Fins i tot ho creuen un 30% de votants del PP. I aquests partits ni tan sols volen seure a parlar? És molt impactant. Per això cal seguir fent pedagogia i explicar la realitat.

Elena és el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. C.B.

El manifest també insisteix que hi ha una via legal per fer el referèndum.
Absolutament. Hi ha una sèrie d'advocats que han signat un manifest, començant per algun catedràtic de Dret Constitucional, en què diuen que un referèndum seria viable i legal. Aquests han signat dient que estan d'acord que se celebri. Però també n'hi ha hagut que, tot i no voler que se celebri, deixen clar que seria legal, com ara Rubio Llorente, que va dir que creia que no era oportú, però que legalment seria possible. És important destacar-ho, perquè la pretesa il·legalitat del referèndum és la coartada per no debatre el fons de la qüestió. Si s'assumís la veritat, que el referèndum és legal, això obligaria a explicar les raons per les quals algú no vol que se celebri. Aquest hauria de ser el debat. Sempre he dit que és tan demòcrata qui defensa que es faci un referèndum com qui defensa que no es faci, qui defensa que és oportú com qui defensa que no és oportú. El que no és legítim és negar el debat sobre una pretesa il·legalitat que s'ha demostrat que no és certa. Tampoc és legítim, des del meu punt de vista, limitar el debat sobre la base de l'amenaça, de judicialitzar-lo. És tan demòcrata un com l'altre, però qui defensa no fer el referèndum hauria de donar les seves raons, mirar de convèncer i acceptar la voluntat de la majoria. Això no es dóna. No es dóna ni un argument contra el referèndum a banda de dir que és il·legal i de l'amenaça dels jutjats.

El debat hauria de ser polític, per tant?
Naturalment. Ho ha dit fins i tot l'anterior president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, que acaba de deixar el càrrec. En el seu discurs de comiat va dir. "escoltin, que això no es resol aquí, això es resol en la política".

Quina seria, concretament, la via legal per fer el referèndum?
N'hi ha de diverses. Des de delegar la competència en la Generalitat fins convocar-lo directament per part del Govern central.

El 2014 ja es va intentar la via de demanar que l'Estat delegués en la Generalitat...
El 150.2... conec el tema.

Si el 2014 no va funcionar, perquè hauria de funcionar ara?
Perquè cada vegada hi ha més ciutadans que defensen que aquesta és la solució. Negar-se sistemàticament a l'evidència no porta enlloc. Efectivament, fa tres anys es va votar en contra al Congrés, però ara hi ha menys gent a favor o n'hi ha més? La realitat no canvia si tanques els ulls, només canvia si actues políticament.

Entre els integrants del Pacte hi ha qui té clar que el referèndum s'ha de fer "sí o sí", i qui només contempla fer-lo amb un acord amb l'Estat. Com se solucionen aquestes diferències?
Les diferències són normals en política. Hi ha aquestes posicions, i d'altres entremig, matisades. Però el valor que té el Pacte és que explica allò que ens uneix, amb la pluralitat que hi ha dins. S'ha de saber que en aquest país, dins de la seva diversitat, hi ha un consens molt ampli amb el referèndum. Hem d'explicar que som una majoria transversal, no només independentista.

Què passarà amb el pacte si arriba el moment que no es pot celebrar un referèndum acordat, i cal decidir entre fer-lo unilateralment o no fer-lo?
Qualsevol decisió que prengui el pacte en el futur l'haurà de prendre el pacte. Cada cosa al seu temps. En aquests moments, sobre aquest particular, al pacte no se n'ha parlat.

Sobreviuria el pacte, en aquest supòsit?
Això depèn dels membres del Pacte. No puc dir més que això. Veurem com evolucionen les coses en les properes setmanes.

Té el pacte una data límit per al referèndum? Si al final no fos al setembre...
No ens correspon a nosaltres parlar-ne, això és cosa de les institucions.

Com veu la marxa del procés?
Jo no entro en posicions de partits. Només constato que el govern espanyol hauria d'entendre que hi ha un 80% de gent que creu que això es resol votant, i que la solució no és el silenci, que la solució és política, seure i dialogar. No hi ha alternativa que no passi perquè el Govern de l'Estat faci un pas per dialogar entorn del referèndum.

S'ha parlat darrerament d'un cert desànim entre el sobiranisme.
El desànim, amb relació al referèndum, jo no el veig. Quan demanem voluntaris per recollir signatures el dia de Sant Jordi i en tres dies s'hi apunten 5.000 persones. Per tant, de desànim en detecto poc. Més aviat sento que hi ha molta convicció. Això dels ànims és molt subjectiu. En tot cas, la mobilització i el posicionament de tots els membres del Pacte en favor del referèndum crec que és molt evident.

Creu que el van elegir per coordinar el Pacte justament pel seu passat al PSC, per no posar-hi al capdavant un polític d'un partit independentista?
No ho crec. En tot cas crec que si m'ho van demanar és perquè, si en alguna cosa he tingut algun relleu, ha estat precisament per defensar sempre el referèndum, que això només es resol votant. I l'he intentat defensar sempre amb coherència i sense estridències.

Si finalment votem, què votaria?
Això no ho diré en aquests moments. Estic fent de portaveu del pacte i no em correspon posicionar-m'hi de cap manera.