Jaume Grau: "La gent que practica la guerra bruta se sent emparada per un bé superior"
El guionista de "Las cloacas de Interior" i autor del llibre "Les clavegueres de l'Estat", entrevistat al programa 'La Klau' de Públic TV per la periodista Esperanza Escribano i el politòleg Guillem Pujol.
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
Biòleg de formació, guionista del documental Las cloacas de interior i autor de Les clavegueres de l’estat, Jaume Grau té la mà trencada en submergir-se en els racons més foscos de la política d’aquest país. D’això i de molt més ha parlat Grau, entrevistat al programa La Klau de Públic TV per la periodista Esperanza Escribano i el politòleg Guillem Pujol, ara que la seva publicació ja va per la quarta edició. En el seu llibre, l’autor explora les tècniques de la guerra bruta en democràcia a l’Estat espanyol i obre el focus del documental, incloent-hi una extensa radiografia de les clavegueres que engloben les institucions policials, judicials i administratives i actors polítics de primera línia.
Publicidad
El Govern recentment destronat per la moció de censura ha estat en el punt de mira de les investigacions contra la guerra bruta. Per a Grau, el mateix concepte ha quedat desvirtuat durant les últimes legislatures: "El Govern de Rajoy va suplantar les clavegueres de l'Estat. Ja no tenien sentit quan feia el mateix que havien fet les clavegueres". I qui subverteix la norma, ho fa per un bé major que justifica l'acció: "La gent que practica la guerra bruta se sent emparada per un bé superior. La unitat d'Espanya, per exemple".
Dels GAL a Cifuentes
Les clavegueres hi han estat sempre, explica Grau, qui lliga aquesta estructura als anys de dictadura: "El Govern tem a les clavegueres i les necessita a parts iguals. I els que hi treballen, ja es cuiden de tenir informació compromesa sobre els seus propis tutors", apunta. A l’autor no li cal fer retrospectiva entre els opacs anys posteriors a la transició per posar exemples: "Només cal mirar el cas de Cristina Cifuentes. En el moment en que s’amenaça la continuïtat del PP a Madrid i ella no dimiteix, surt a la llum pública una gravació. Una vergonya privada que algú va considerar que podia ser d’utilitat algun dia", diu, referint-se a les imatges on es veia a Cifuentes emportar-se una crema d’un supermercat sense pagar-la.
La guerra bruta també arriba a la política catalana: "Arriba amb la consulta a Arenys de Mar, amb la reunió a la Camarga... Comença amb la irrupció de Rajoy el 2011, amb una plana policial renovada" que, segons Grau, tenia com un dels principals objectius fer front al cas Gürtel. Tot i les clavegueres, l’autor no creu que els grans beneficiaris d’aquestes tècniques s’hagin enemistat amb el transcurs del procés: "Les elits catalanes i espanyoles no s’han trencat", diu, però sí que s’han quedat "sense representant polític" després del tomb de l’espai convergent cap a la independència.
Publicidad
Política exterior agressiva
Les clavegueres, existeixen a tots els països? Grau opina que no. I les seves arrels depenen del tarannà de la política exterior del país: "Quan els objectius no són de domini sinó de pau, no tens la necessitat de defensar-te. Aquells que no tenen polítiques exteriors agressives no tenen guerres brutes", exposa. Perquè una dels principals objectius de les clavegueres, segons les tesis de Grau, és posicionar mentires, les famoses fake news: “No importa que es demostrin que són falses perquè el mal el fan en un moment determinat”.