El Consell d'Europa ha obert una investigació per esclarir si el poder judicial de Turquia i Espanya actua abusivament contra polítics kurds i catalans, respectivament. Aquest 1 d'octubre, el Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'òrgan ha aprovat un primer document perquè s'iniciï la investigació, en el qual es demana que s'enviï un grup d'observadors a Barcelona i Madrid.

La iniciativa arriba després que el Consell d'Europa presentés una moció a la Comissió a principis d'aquest 2019. En aquest text, es mostrava la preocupació per l'obertura de casos judicials contra representants polítics per declaracions fetes mentre estaven al càrrec.

En el document aprovat aquest dimarts, es recullen casos de l'Estat espanyol i Turquia que es consideren vulneracions de drets fonamentals. Es demana que s'investigui "la situació dels polítics empresonats per exercir la seva llibertat d'expressió", i especifica que en el cas espanyol les persecucions penals "tenen com a objectiu el president i els membres de l'antic Govern, funcionaris públics i més de 700 alcaldes". El text està firmat pel letó socialista Boris Cilevics, un dels signants de la moció inicial.

Civelics, a més, també qüestiona l'acusació de rebel·lió contra els líders independentistes, denuncia un "ús injust de la presó preventiva" i cita les demandes d'alliberament del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, posant en dubte explícitament la neutralitat del poder judicial espanyol. El relator del document també critica l'operatiu policial que es va aplicar durant la jornada del referèndum i l'aplicació de l'article 155.

Aquest mateix dilluns, Òmnium Cultural va ser convidada al Consell d'Europa pel relator general de drets humans de l'assemblea, des d'on va denunciar "les greus vulneracions de drets humans" a Espanya "fruit de la repressió política".  També va remarcar que tant l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, com el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, s'enfronten a una possible pena de 17 anys de presó.

El Consell d'Europa és una organització internacional que té com a objectiu la defensa, protecció i promoció dels drets humans, en particular els civils i polítics. Hi estan representats fins a 47 estats europeus i veïns, i té la seu a la ciutat d'Estrasburg. D'aquest òrgan va néixer el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, a partir del qual es va crear el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Podeu consultar el document del Consell d'Europa sobre la situació catalana i kurda a continuació: