EDUCACIÓ Intervenir les aules? L'escola catalana davant el 155
La possible aplicació de l'article 155 de la Constitució desperta dubtes i incertesa a l'ensenyament. De fons, acusacions de suposat adoctrinament als centres catalans, que Generalitat i partits sobiranistes consideren part d'una campanya per desacreditar i intervenir el sistema educatiu català
Publicidad
barcelona, Actualizado:
Com es duria a terme l’aplicació del 155 als centres escolars catalans? Amb les darreres polèmiques de suposat adoctrinament a les escoles i la tensió del que passarà en els propers dies, el Departament d'Ensenyament transmet tranquil·litat i assegura que els seus servis jurídics estan estudiant els requeriments del Ministeri d'Educació.
Publicidad
Amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució planejant sobre Catalunya, el Departament d'Ensenyament i els centres escolars intenten mantenir la calma. Si s'apliqués el 155, les institucions escolars catalanes podrien passar a ser controlades directament pel Goven central. "És una situació que no s'ha donat mai, per tant a qui s'ha de preguntar què és pretén fer és als qui volen aplicar el155, no a nosaltres", contesten taxatius des del Departament d'Ensenyament.
Les acusacions de suposat adoctrinament a les aules catalanes han centrat part del debat polític durant els últims dies, però des d'alguns sectors s'assegura que es tracta d'una campanya soterrada per part del Govern central per anar preparant el terreny per aplicar l'article 155. Des de la Generalitat i els partits sobiranistes s'ha denunciat que es tracta d'una estratègia orquestrada per intervenir l'escola catalana, i que tindria com a eix central la desacreditació del sistema educatiu català i sobre tot, el model d'immersió lingüística.
La polèmica de l'adoctrinament a les escoles catalanes
Davant la polèmica d'un possible adoctrinament a les escoles catalanes i del requeriment enviat la setmana passada pel ministre d'Educació Íñigo Méndez de Vigo a la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, amb denúncies de particulars, el Departament d'Ensenyament es mostra tranquil: "el tema dels requeriments està sent estudiat pels serveis jurídics", asseguren fonts de la conselleria.
Publicidad
La Subdirecció General de la Inspecció d'Educació a Catalunya ha publicat un comunicat on es nega rotundament que existeixi cap tipus d'adoctrinament a les escoles catalanes. En el comunicat s'assegura que les opinions personals expressades a títol individual no representen en cap cas el sistema educatiu català.
Els inspectors neguen les acusacions
Per la seva part, l'AIEC, l'Associació d'Inspectors d'Educació a Catalunya, que agrupa el 90% dels inspectors i inspectores de Catalunya, ha manifestat el seu rebuig a la polèmica dels comentaris d'un inspector català que assegurava, en una entrevista al diari El Mundo, que en els centre escolars de Catalunya s'adoctrinava els alumnes perquè esdevinguessin independentistes. L'AIEC va considerar que aquestes acusacions eren "falses" i que "responen a un ús partidista de l'educació". Posteriorment, diversos mitjans van publicar que aquest inspector havia estat el número 35 de la llista d'UPyD a Barcelona en les darreres eleccions municipals.
Publicidad
Incertesa en els centres educatius
El professorat, que reconeix que ha viscut amb cert neguit aquestes últimes setmanes, està a l'espera dels propers moviments polítics, al'hora que intenta donar resposta a aquells alumnes, sobre tot els adolescents, que no són indiferents a la situació política actual.
Núria Rica, directora de l'institut de pedagogia Waldorf Tretzevents de La Floresta, és del parer que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució podria generar cert nerviosisme en les famílies. "Algunes famílies originàries d'altres països ens han preguntat quina serà la posició de l'escola. Alguns pares i mares esperen que l'escola prengui partit". A nivell curricular, Rica es preocupa pel projecte lingüístic del centre, ja que aquesta institució imparteix un 70% de les matèries en català. "No sabem quines seran les conseqüències de l'aplicació del 155, però les famílies es podrien posicionar i qüestionar l'ús d'una llengua o una altra". "És un escenari que genera incertesa", valora.
Publicidad
Com ho viuen els alumnes?
Els alumnes, per la seva part, també estan vivint les tensions polítiques a la seva manera. Jean-Marc Segarra considera que han pres consciència del concepte ‘història'. "Els alumnes s'han adonat que la història no és una cosa obsoleta, i passi el que passi, estan vivint moments importants, estan vivint la història en present i en primera persona". Assegura que a l'institut no hi ha hagut cap conflicte a les aules per temes polítics, però que "davant d'un parell de casos de tensió entre l'alumnat, hem hagut de fer alguna mediació, però res massa important".
També a l'escola de Batxillerats de la Institució Cultural del CIC s'han viscut aquestes darreres setmanes amb intensitat. "Formar ciutadans que tinguin uns valors i uns coneixements sòlids, ensenyar-los la importància de dialogar i la importància dels respecte a la discrepància és fonamental", assegura Carles Duarte. Per a Duarte, és important que els alumnes tinguin una dimensió cívica del que està passant "i que no mirin amb indiferència el que succeeix, ja que han d'intentar comprendre les arrels de tot plegat". En aquest aspecte, el professorat juga un paper essencial, ja que, sense donar el seu punt de vista del moment polític que s'està vivint, ha de transmetre la consciència de la dimensió històrica del moment.
Publicidad
Juan Pablo Grinberg, professor d'anglès d'aquesta mateixa institució, assegura que "als batxillerats tots aquests moviments polítics s'estan vivint de manera intensa. És un tema candent i els alumnes en parlen. Tenim molts alumnes polititzats que formen part d'associacions, però no hi ha hagut conflicte a les aules". "Hem d'ensenyar als nostres estudiants que tothom té dret a opinar i que s'ha de fer de manera responsable i respectuosa, amb arguments de pes i sense cremar cap bandera, mostrant-los les eines que necessiten per entendre el món que els envolta", diu Jean-Marc Segarra.
Emma Carreras, directora de l'IES Joan Oró de Lleida, ho té clar: "hem d'intentar que els moviments polítics no entrin dins de l'escola. El nostre objectiu són els alumnes i anirem prenent decisions en funció dels propers esdeveniments, però plantejar-se un escenari o un altre no té sentit, ja que passi el que passi nosaltres hem de continuar fent la nostra feina, que és ensenyar".