El Consell de Ministres va aprovar aquest dilluns un Reial Decret que modifica el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) per tal que la Generalitat i la Pimec, la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, entrin al plenari de la institució, amb dos -un dels quals passarà a ser-ne vicepresident segon- i un representants respectivament. El canvi, però, queda lluny del que reclama el Govern català, que a través del seu president, Pere Aragonès, ha tornat a insistir que vol que l'Executiu espanyol traspassi el CZFB a la Generalitat.

Tot i que la presidència formal del Consorci recau en la persona que ostenta l'alcaldia de Barcelona -des del 2015, Ada Colau-, la realitat és que l'ens públic no deixa de ser un dels principals exponents del poder de l'Estat a Catalunya. Al cap i a la fi és el Govern espanyol qui en decideix el rumb -com s'ha vist amb l'entrada de la Generalitat i la Pimec- i qui en nomena el delegat especial, el principal càrrec executiu. Us resumim les claus del CZFB.

Nascut el 1916, el CZFB va ser el primer consorci nascut a Espanya i des de la seva creació, ha estat una entitat molt ben relacionada amb els grans poders de l’Estat. Dotada d’una important capacitat inversora i gestora d’uns terrenys d’un enorme valor en una àrea estratègica de la capital catalana –disposa de més de 12 milions de metres quadrats de sòl industrial i urbà–, formalment és una entitat pública autònoma amb personalitat jurídica pròpia que es dedica a la "dinamització econòmica" i a la "promoció immobiliària pública", segons la web corporativa.

La seva principal activitat és la gestió de la zona franca aduanera i del seu polígon industrial, però també desenvolupa una intensa activitat immobiliària, a banda d'organitzar diverses fires, com la recent Barcelona New Economy Week (BNEW). Fins que s'executi la recent ampliació del plenari, l'organisme compta amb integrants del Govern espanyol, l'Ajuntament de Barcelona, el Port de Barcelona, la Cambra de Comerç, Foment del Treball i els sindicats CCOO i UGT, però segons van revelar nombroses veus a aquest periodista el Consorci funciona com una "delegació del Govern espanyol". I és que tot i el nom de Consorci, a la pràctica les principals decisions no es prenen entre els diversos representants del plenari, sinó que depenen de la voluntat de l'executiu estatal.

La gestió recau fonamentalment en el comitè executiu i l'equip directiu, ambdós encapçalats pel delegat especial de l'Estat, Pere Navarro. L'exprimer secretari del PSC va prendre possessió del càrrec el 2018, substituint Jordi Cornet (PP), qui l'havia ocupat des del 2012 al 2018. Els dos anteriors havien estat Manuel Royes (2004-2012) i Enric Lacalle (1996-2004). En tots els casos es repeteix l'esquema: el partit que presideix el Govern espanyol (PSOE o PP) col·loca al capdavant del Consorci un antic dirigent de la formació. Es tracta d'un càrrec molt ben remunerat, ja que Navarro cobrarà aquest 2021 gairebé 170.000 euros, molt per damunt dels 130.000 que, per exemple, rebrà Pere Aragonès com a president de la Generalitat. El delegat especial és nomenat formalment pel ministeri d'Hisenda.

Estatuts de l'època franquista

Una de les principals anomalies del Consorci de la Zona Franca és que els seus estatuts daten de 1968, és a dir, del franquisme. I, entre d'altres qüestions, no preveuen com s'han de repartir els beneficis que pugui generar l'ens, que a la pràctica es destinen als projectes que el propi CZFB considera d'interès, que no necessàriament han de coincidir amb allò que voldria l'Ajuntament de Barcelona i, encara menys, la Generalitat. No parlem de xifres menors, ja que en els darrers vuit anys -entre 2013 i 2020-, el Consorci ha acumulat uns beneficis superiors als 126 milions.

Quan el 2015 van aconseguir l'alcaldia, els Comuns van intentar canviar els estatuts de l'organisme, però no se'n van sortir i, al final, qualsevol modificació depèn de la voluntat del Govern espanyol. Durant el passat mandat, l'aleshores regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que assistia a les reunions del plenari, admetia que "com a Ajuntament, encara que la presidència recaigui en l’alcaldessa, hi tenim un paper simbòlic, sense capacitat executiva. Al final, les reunions del plenari tenen una utilitat informativa, però no de caràcter executiu. Acaba sent un consorci que no respon a les necessitats de la ciutat".

Paradoxalment, tot i que la capacitat real del consistori per incidir en les decisions finals del Consorci és limitada, el sòl que gestiona l'ens és municipal. Aquesta reduïda capacitat de pressió explica, per exemple, que continuï la presència de la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris a les antigues casernes de Sant Andreu, un espai propietat del CZFB des del 2004, tot i les reiterades peticions perquè se'ls expulsi.

Promoció del totxo i negocis privats

Durant anys, especialment en l’època del boom immobiliari, l’aposta pel totxo del Consorci va ser molt important, amb independència del color polític del delegat especial i sense que hi hagués un grau de desacord notable per part del consistori. L’enorme terreny de les antigues casernes, que superen els 100.000 metres quadrats, el va comprar el 2004 al Ministeri de Defensa previ pagament de 83 milions d’euros. Altres operacions d’un enorme cost van ser la construcció de la Torre Diagonal ZeroZero o de la seu del Banc de Sang i Teixits, que posteriorment va vendre en gran part per reduir l’enorme deute contret, que superava els 100 milions. En el primer cas, la torre va estrenar-se el 2011 com a seu corporativa a Catalunya de Telefónica, que va llogar-la al Consorci, que hi havia invertit 86 milions en la construcció. Tres anys més tard, l’immoble va sortir a subhasta i el va adquirir la mateixa empresa de telecomunicacions per 107 milions. La seu del Banc de Sang i Teixits, que també havia construït l’entitat pública, va vendre’s també el 2014 per 38 milions a una immobiliària madrilenya.

L’activitat immobiliària del CZFB es completa amb l’organització del Barcelona Meeting Point (BMP). En les darreres edicions, la fira ha posat èmfasi en la "innovació immobiliària", però en la llista de participants s'hi troben alguns dels grans responsables de l’especulació en el sector: grans fons d’inversió, bancs o les famoses SOCIMI (les societats anònimes cotitzades d’inversió immobiliària), que gaudeixen d’importants beneficis fiscals. Al BMP del 2017 van acudir-hi, entre d’altres, les SOCIMI Merlin, Hispania i Colonial, grans fons globals com Blackstone, TPG Capital, Lone Star, GreenOak o Benson Elliot Capital Management, o bancs de la dimensió de Credit Suisse, Morgan Stanley, JP Morgan i Crédit Agricole. El BMP és el més famós, però no és l’únic saló que organitza el Consorci, que també és responsable del Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL), l’eDelivery Barcelona Expo & Congress o l’Immotecnia Rent.

Més enllà d'incrementar la seva projecció internacional, el CZFB també participa en diverses societats amb actors privats, que, segons la seva versió, "desenvolupen projectes innovadors". Entre d'altres, ha compartit una societat amb la socimi Merlin. El dubte és si l'entrada de la Generalitat al plenari canviarà l'enfocament de l'ens, que també ha portat a terme nombroses promocions urbanístiques. En qualsevol cas, el Govern hi tindrà una posició clarament minoritària.