La Junta Electoral Central (JEC) va establir en el seu acord de divendres passat, pel qual va instar a la retirada de la credencial de diputat català de Quim Torra, que la decisió perquè aquest abandoni a més la Presidència de la Generalitat recau en el Parlament de Catalunya. Així consta en el text complet de l'acord, que s'ha donat a conèixer aquest dimarts un cop redactat. És el resultat de l'intens debat jurídic que es va produir en la reunió de la JEC de la setmana passada, que va derivar a més en sis vots discrepants.

Va ser una llarguíssima reunió durant la qual els tretze integrants de l'àrbitre electoral van abordar diversos assumptes, entre ells l'escrit d'al·legacions presentat pel lletrat major de Parlament de Catalunya, amb el qual demana desestimar els recursos de PP, Cs i Vox perquè es faci efectiva la inhabilitació de Torra.

Primer, la JEC considera que aquest escrit del lletrat major del Parlament arriba de "forma extemporània" i prové, a més, d'una entitat que no està legitimada en no haver estat part de l'procés. Segon, la Junta recorda que la pèrdua de la condició d'elegible de l'actual president de la Generalitat obeeix a l'aplicació de la llei, en concret de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG). Durant el text, la Junta puntualitza en diverses ocasions que és l'administració a la qual competeix la seva execució.

En concret, a Torra se li aplica l'article 6.2 b), en el qual es diu que seran inelegibles els condemnats per sentència judicial ferma o no ferma per una sèrie de delictes, entre ells el d'actuar contra la "administració pública" i " les institucions de l'Estat ", figures introduïdes per una reforma de 2011.

La doctrina de la JEC al respecte s'ha adherit a càrrecs municipals, als quals se'ls va atribuir la incompatibilitat sobrevinguda, és a dir, l'abandonament del càrrec un cop assumit. Si bé no hi ha precedents de diputats estatals o de parlamentaris autonòmics afectats, la Junta indica que no per això s'ha d'estendre a ells. A més, en l'acord, la JEC recorre a una sentència de Tribunal Constitucional de 1999, que es refereix a l'"absència llisa i plana de capacitat jurídica per ser elegible".

La JEC va desestimar el passat 3 de gener els recursos de JxCat i del propi Torra, el que argumenta de la següent forma: "Una cosa és que el Parlament de Catalunya hagi de reflectir l'expressió de les eleccions efectuades per sufragi universal directe i una altra molt diferent que aquesta situació hagi de romandre al marge de tot supòsit d'inelegibilitat sobrevinguda". Recorda l'òrgan electoral que el Parlament disposa d'un reglament que contempla el cessament de diputats.

Reivindica, així mateix, la seva legitimitat per procedir contra Torra perquè la "incompatibilitat per inelegebilitat electoral és pròpia de l'àmbit electoral i competència de l'administració electoral", tant de la Junta Provincial de Barcelona com de la Junta Central. Ara bé, en un passatge posterior, l'àrbitre electoral estatal titlla de "totalment improcedent" que la Junta barcelonina qüestioni l'abast d'aquest delicte de Torra contra l'administració pública. Així mateix, recorda la JEC, la Llei Electoral és aplicable també a comicis per als parlaments autonòmics.

Per tot això, la Junta delimita el camp de la seva actuació en aquest cas: "si la condemna imposada a Torra integrava o no un suposat d'inelegibilitat sobrevinguda i si això determinava la pèrdua de la seva condició de diputat electe" de Parlament.

Decidir si això comporta la inhabilitació com a president de la Generalitat, en virtut de l'article 67.2 de l'Estatut, no li competeix. "Aquest serà un efecte que ha de ser analitzat pels òrgans competents de Parlament de Catalunya quan se li comuniqués la pèrdua de la seva condició de diputat", sentencia la Junta.