MOBILITZACIÓ PEL REFERÈNDUM Indignats però festius

Els acudits sobre l’ocell groc més famós de la factoria Warner, indignació, mala llet rebaixada amb somriures i clams en favor de la llibertat, han estat la banda sonora que s’escoltava aquest divendres a les portes de la Ciutat de la Justícia de Catalunya.

“Han fet tard, ja no val negociar”, ha estat la frase més repetida en les converses de bona part dels que s'han concentrat davant de la Ciutat de la Justícia de Catalunya. Comentaris sobre els papers de Salamanca, les trames de corrupció del Partit Popular, greuges acumulats i moltes ganes de fer-se sentir és el que s’encomanava entre el magma de persones reunides amb el mateix propòsit. L’Anna (estudiant de filologia de la Universitat de Barcelona) ha decidit no anar a la Plaça Universitat i desplaçar-se fins a l’Hospitalet de Llobregat per sumar-se a la concentració massiva d’aquest divendres. “És com veure el feixisme en moviment. Vulneren la llibertat d’expressió, ocupen la ciutat amb forces policials, fan detencions, i escorcollen el que els dóna la gana sense cap autorització”, manifesta aquesta estudiant amb un punt d’incredulitat.

Hi havia gent decidida a no moure's fins que deixin anar als detinguts, d’altres que han arribat a l’hora de dinar i d’altres que marxen. A la boca dels ferrocarrils dues dones apreten el pas, tornen a casa per a fer el dinar. “Ens manifestem cada dia però hem de reservar forces que encara queda la traca final. Venim perquè sentim que el poble català està sotmès, ens treuen els diners i ens menyspreen i volem votar. Si surt no, ja ho respectarem, però ens han de deixar votar!”, explica la Maribel. “I que consti sóc xarnega, el meu cognom acaba en Z i el meu pare és de Sevilla”, afegeix amb un somriure.

Lliçons d’història i observadors indignats

A l’altra banda de ciutat, gairebé als peus de l’Arc de Triomf i custodiant quatre tendes de campanya hi era el Martín, un basc de 22 anys natural d’Eibar. Ha vingut a Barcelona per estudiar un máster d’estètica i ja ha passat una nit d’acampada davant del TSJC: “venia amb incertesa, quan no tens informació de primera mà tot resulta molt estrany. Em sento com un observador, encara no sé com posicionar-me tot i que amb això de les detencions la cosa ja està transcendint de la qüestió independentista. A mi tot això no em toca de manera personal, tot i que sóc basc no tinc cap obligació d’estar per la independència de Catalunya, però entenc que més enllà de les reivindicacions econòmiques, a Catalunya hi ha una llengua i un bagatge cultural que poden ser sotmesos. Sóc un espectador indignat, que ha decidit venir a mirar el que passa amb els seus ulls”.

Acampada a les portes del TSJC

Al passeig Lluís Companys, també hi havia una barreja de generacions i gent vinguda d’arreu de Catalunya. Des de Santa Coloma de Queralt (La Baixa Segarra) un grup d’amics que ja passa de la seixantena ha vingut a Barcelona a passar el dia per donar suport al clam per a la independència.

Concentració de solidaritat amb detinguts a les portes de la seu del TSJC / XAVI HERRERO

A les 20h del vespre s'ha donat per acabada la concentració, perquè tots els detinguts ja estaven a casa, amb les seves families. Els dirigents de les organitzacions convocants, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, assenyalats aquest divendres per la Fiscalia en una possible causa per sedició, per incitar a la mobilització, han confirmat que efectivament conviden a la ciutadania a la mobilització permanent, i ja més en concret, a trobar-se diumenge a les places de la Vila de cada població, per fer encartellades massives, però mentrestant, a gaudir de la festa major.