Impacte econòmic La pobresa i la desigualtat es consoliden en el segon any de la pandèmia

L'arribada de la pandèmia el març de 2020 va provocar un xoc econòmic a tot el món. Espanya no va ser aliena a aquest fenomen: el Producte Interior Brut (PIB) va caure un 10,8% el 2020, una xifra no vista des dels temps de la Guerra Civil, i va arrossegar l'ocupació i el consum. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el 2020 l'ocupació va baixar en 622.000 persones i el consum ho va fer en un 12,4%. Aquestes xifres macroeconòmiques s'han corregit al llarg del 2021, amb un creixement econòmic previst del 5%, d'acord amb la mitjana de les previsions de diversos organismes nacionals i internacionals, mentre més de 700.000 persones han tornat a treballar. 2021 ha estat marcat per la recuperació, però tota crisi econòmica deixa cicatrius. La provocada pel coronavirus n'ha deixat almenys dues de molt profundes: l'augment de la pobresa i la cronificació de la desigualtat.

Una xifra que coincideix amb les darreres dades publicades per la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), durant el primer any de la pandèmia (encara no hi ha dades del 2021) un milió de persones va caure en la pobresa extrema (viure amb menys de 16 euros al dia). A finals del 2019, el 4,7% de la població, unes 2.190.000 persones, vivien en aquesta situació; un any després, conclòs el 2020, la pobresa extrema va arribar al 7%, en concret a 3.260.000 persones. L'ONG Oxfam Intermon també fa els seus càlculs i segons les últimes dades van ser 790.000 persones les que haurien caigut en la pobresa severa a Espanya per la Covid-19.

Segons Intermon Oxfam, les persones més pobres haurien perdut proporcionament set vegades més renda que les riques

La pobresa és la màxima expressió de la desigualtat. L'anterior crisi financera ja la va augmentar i la crisi de la Covid li ha donat un nou impuls. El coeficient de Gini (l'indicador més utilitzat per mesurar la desigualtat econòmica) ha pujat a prop d'un punt i mig percentual des de l'inici de la pandèmia, encara que en els primers mesos va arribar a pujar-ne més de tres, segons les dades del monitor de la desigualtat de CaixaBank. Intermon Oxfam també assegurava a principis d'aquest any 2021 que les persones més pobres al nostre país haurien perdut, proporcionalment, fins a set vegades més renda que les més riques.

En aquest sentit, l'Informe Espanya 2021, de la Universitat Pontifícia de Comillas, assenyala que "els joves i les persones aturades es revelen com a dos grups especialment perjudicats durant la pandèmia". Tampoc cal oblidar les dones, que "també pateixen més algunes de les conseqüències econòmiques i laborals de la pandèmia, mostrant-se menys optimistes sobre el seu futur que els homes", afirma el mateix informe. En aquest sentit, la desocupació ha assotat especialment les dones. Elles tenen un 19% més de risc de perdre la feina que els homes. A més, diversos estudis han alertat sobre la sobrecàrrega de treball no remunerat que ha suposat aquesta pandèmia.

Tot això deriva de l'increment de les noves tecnologies en el darrer any i mig. Però també ho ha fet la bretxa digital, que ja afecta un 46% de les llars més vulnerables, diu Càritas. Avui dia, no disposar d'una bona connexió d'internet o la manca de dispositius electrònics marca una "forta discriminació" que es tradueix en menys oportunitats laborals, desavantatges respecte d'altres alumnes a l'entorn educatiu, l'erosió de les relacions socials o la dificultat per accedir a subvencions públiques.