Una immensa cadena humana travessa Euskadi en defensa del dret a decidir

Aroa Arrizubieta va venir al món el 2002, el mateix any que l'euro va arribar a les nostres butxaques. Paulo Muñoa va néixer força abans, el 1941, quan la compra es pagava amb pessetes i la llibertat, en cas que t'atrevissis a buscar-la, amb la teva pròpia vida. Democràcia i dictadura. Aquest diumenge, Aroa i Paulo es van encarregar d'obrir i tancar una multitudinària cadena humana de 202 quilòmetres de llarg que ha demanat el mateix que el 2002, i fins i tot que el 1941: reconeixement i respecte del dret a decidir, una formulació que grinyola a Madrid i que obre nous consensos a Euskadi.

Hi ha hagut milers de rostres anònims, com Aroa i Paulo, però també s'hi han deixat veure algunes cares conegudes. Hi eren per exemple, Andoni Ortuzar i altres representants del PNB com Joseba Egibar, parlamentari basc, o altres membres de l'òrgan de direcció nacional d'aquesta formació. No hi han faltat Arnaldo Otegi, màxim responsable d'EH Bildu, ni tampoc Pili Zabala, parlamentària d'Elkarrekin Podem i excandidata a lehendakari per la formació morada. El seu germà Joxi va ser assassinat pel terrorisme d'estat el 1983.

La cadena humana de Vitoria.

La cadena humana ha començat a les 12.00, però l'ambient es palpava des de primera hora del matí en pràcticament tot el territori basc. Segons ha informat Gure esku Dago, s'han mobilitzat fins a mil autobusos, el que ha provocat que s'haguessin de contractar vehicles de fora de la Comunitat Autònoma Basca. El desplegament ha comptat amb el suport i la col·laboració de cinc mil voluntaris. El sol, després d'una nit de tempestes, hi ha posat també el seu gra de sorra.

"Estem obrint un nou cicle en aquest país" han afirmat davant del Parlament Basc Oiarbide i la també portaveu de la plataforma Jone Amonarriz. En basc i castellà, han reivindicat la necessitat d'aconseguir "un pacte de país" al voltant del dret a decidir, que han vinculat també amb la "defensa de la democràcia" i dels "drets civils i polítics". "Només volem prendre la paraula, aprofundint en la democràcia per decidir de forma sobirana", han afirmat. Com a avanç, han presentat un "Pacte Ciutadà" que recopila "2019 raons, escrites per les ciutadanes i ciutadans, per voler decidir en diferents àmbits". Aquest document, han explicat, és el resultat de "nombroses sessions participatives celebrades poble a poble i barri a barri".

La cadena humana de Vitoria.

Després de la gegantina mobilització, els organitzadors han comparegut davant els mitjans per fer una primera valoració de la jornada. "Avui hem vist la capacitat de la societat basca de convertir dies normals en dies històrics", ha dit Oiarbide, que va revelat que havien estat més de 175.000 persones les que havien "participat activament" en la jornada, cosa que la converteix en "la major mobilització a favor del dret a decidir que s'ha realitzat a Euskal Herria".

Crítiques de PP i PSE

A qui no ha agradat tant (o gens) la cadena humana ha estat al PP basc. Coincidint amb aquesta mobilització, la formació conservadora ha difós a través de Twitter un vídeo d'un minut de durada en el qual acusa Gure esku Dago de ser la "còpia d'Òmnium i ANC" i de tenir "els mateixos objectius" que les entitats catalanes, tot i que "a diferents ritmes". El partit liderat per l'ex ministre Alfonso Alonso ha aprofitat també per carregar contra el PNB, al qual ha acusat de "tirar-se en braços de Bildu i Gure esku Dago per revifar la causa sobiranista al País Basc".

També s'hi ha pronunciat el PSE. A través d'un comunicat, el secretari d'Organització de la formació socialista, Miguel Ángel Morales, ha assegurat que la mobilització d'aquest diumenge "no respon a un sentir majoritari". "És clar que hi ha sobiranistes a Euskadi, però el conjunt de la societat basca està molt lluny de pretendre un escenari de confrontació com el que estem vivint amb Catalunya", ha subratllat.