Illa recollirà el testimoni d'Iceta al capdavant del PSC en un congrés continuista per preparar l'assalt al Govern

El PSC celebra aquest cap de setmana el seu congrés extraordinari a Barcelona en una reunió del màxim òrgan de direcció del partit convocat i dissenyat per oficialitzar el relleu del lideratge que ja de facto s'ha imposat des que Salvador Illa va substituir Miquel Iceta al capdavant de la candidatura dels socialistes a les eleccions al Parlament del febrer passat. Un congrés extraordinari en què el PSC reorganitzarà la seva direcció, però que manté una aroma de continuïtat ja que no hi ha grans sorpreses als principals càrrecs orgànics ni es preveu aprovar cap reformulació estratègica. El PSC arriba a aquest congrés després de guanyar les eleccions del 14 de febrer a Catalunya, però amb un empat tècnic amb ERC i sense poder haver aconseguit ni la presidència de la Generalitat ni formar part del Govern, cosa que ha situat Illa com a cap de l'oposició al Parlament. Amb aquesta base, els socialistes han decidit mantenir fix el rumb estratègic que va suposar abandonar la defensa del referèndum d'autodeterminació acordat i apostar pel pragmatisme ideològic. Uns eixos que els va portar de ser el quart grup del Parlament al primer.

El PSC ha dissenyat una nova direcció que reforci Illa per intentar postular-se com a única alternativa per arrabassar la Generalitat a l'independentisme, amb un explícit títol per al congrés extraordinari del partit: "Governar Catalunya". I a més, amb la mirada posada a les municipals del 2023, on el PSC pretén reforçar el seu predomini a l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​i recuperar part del terreny perdut els darrers anys, començant per Barcelona i continuant per altres capitals com Tarragona o Lleida.

Pedro Sánchez, Francina Armengol i Ximo Puig

El congrés del PSC tindrà com a escenari el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona i comptarà diumenge amb la presència del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que beneirà els canvis a l'acte de clausura. Els socialistes catalans també comptaran amb la presència de la presidenta i el president de les Illes Balears i del País Valencià, Francina Armengol i Ximo Puig respectivament. Tots dos presidents autonòmics intervindran en un acte dissabte a les set de la tarda per debatre sobre el model territorial dels socialistes, en què també hi participarà la ministra de Transports i Mobilitat, la catalana Raquel Sánchez, que fins fa uns mesos era l'alcaldessa de Gavà. Una hora abans, hi haurà intervingut els secretaris generals d'UGT i CCOO de Catalunya, Camil Ros i Javier Pacheco, per parlar sobre el compromís social del PSC. El discurs de Salvador Illa tancarà la jornada de dissabte, mentre que Pedro Sánchez tancarà el congrés diumenge al migdia amb qui fins fa un any era el ministre de Sanitat del seu govern.

Marín perd pes amb el llast de la imputació judicial

Respecte als noms clau que dirigiran a partir d'ara el PSC amb Illa, a poc a poc s'han anat desgranant alguns noms de la reformada nova executiva socialista, que serà elegida oficialment aquest diumenge, quan rebi el previsible aval de la militància en un dels darrers actes del cap de setmana congressual. Precisament està sent Salvador Illa, que serà entronitzat al conclau com a primer secretari, qui està detallant les persones que l'acompanyaran a la cúpula de la formació. Primer va avançar que el fins ara primer secretari, Miquel Iceta, esdevindrà el nou president del partit. Aquest era un càrrec que fins ara ocupava la totpoderosa alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, ​​Núria Marín, que perd pes malgrat tenir l'alcaldia més important dels socialistes, la segona ciutat de Catalunya. Sens dubte la recol·locació d'Iceta a l'estructura del partit, però també el fet que Marín estigui investigada per una presumpta corrupció en el cas del Consell Esportiu de la seva ciutat, està entre les motivacions que hagi estat relegada a la vicepresidència del partit. Tot i que Illa ha deixat de banda els consells de retirar Marín de la direcció -que apunten algunes fonts del PSC-, per escenificar el suport del partit, ja que continua sent la principal baronessa territorial dels socialistes catalans.

Parlon continua i poques sorpreses

Illa proposarà també Èlia Tortolero com a nova portaveu del PSC. Tortolero, de 33 anys, va ser senadora el 2019 -anava de número 2 a la llista encapçalada per Manuel Cruz- i ara és tinent d'alcaldia a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Per a la secretaria d'Economia i Hisenda, Illa aposta per la continuïtat de Francesc Trillas i de Raúl Blanco a la d'Indústria, Energia i Transició Digital. També incorporarà a l'Executiva el secretari de la Mesa del Parlament, Ferran Pedret, i crearà una nova àrea per a ell, la de Millora de l'Autogovern. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, seguirà a l'executiva però ara fent-se càrrec de la secretaria de Polítiques de Seguretat. "Catalunya ha d'avançar en dos àmbits essencials: l'autogovern i la seguretat", ha dit Illa en anunciar les darreres propostes aquest divendres.

La gran incògnita, la secretaria d´Organització

La resta de noms de l'Executiva encara són una incògnita. Serà dissabte a partir de les vuit del vespre -hora en què es farà la proclamació del primer secretari- quan Illa podrà fer la proposta de la nova executiva i aquests noms es faran públics per a què les bases del congrés els puguin votar al dia següent. La principal incògnita és, evidentment, qui ocuparà l'estratègica secretaria d'organització. El fet que aquesta figura hagi de ser una persona de la màxima confiança del primer secretari apunta a dos noms que formen part de la guàrdia pretoriana política d'Illa: Joaquín Fernández, la seva mà dreta a l'organització, i José Luis Jimeno, secretari de coordinació territorial. Tot i que dirigents del PSC bons coneixedors del nou primer secretari asseguren que, sigui qui sigui l'elegit, Illa continuarà portant amb mà de ferro l'organització del partit. No en va ha estat -i continua sent fins diumenge- l'incansable secretari d'organització del PSC que ha estirat el partit en una de les èpoques més difícils per als socialistes catalans en plena crisi política pel Procés.

Una altra incògnita important és el de la viceprimera secretaria, ara en mans d'Eva Granados. També per complir amb la paritat fixada als estatuts del partit i davant la previsió que el secretari d'organització sigui un home, s'apunta la possibilitat de crear diferents viceprimeres secretaries, on sonen noms de dones com els d'Alícia Romero, que ha guanyat pes com a portaveu al Parlament, o el de la diputada al Congrés Sonia Guerra.

Així doncs, el PSC inicia una nova etapa que no serà gaire diferent de l'anterior i que té en el relleu de Salvador Illa per Miquel Iceta dues cares de la mateixa moneda. Però això sí, amb perfils i matisos personals i polítics diferents.

Salvador Illa, el ministre de la pandèmia

Encara que el seu ascens formal a la primera secretaria del PSC es formalitzarà al congrés del cap de setmana, ja fa un any que Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966) dirigeix ​​la formació. En concret, des que el 30 de desembre de l'any passat es va anunciar per sorpresa que passava a ser el candidat del partit per a les eleccions al Parlament, en substitució de Miquel Iceta. La projecció mediàtica que havia aconseguit com el ministre de Sanitat encarregat de gestionar la primera etapa de la pandèmia va fer pensar en la formació que podria millorar els resultats d'Iceta i, de fet, els socialistes catalans van aconseguir ser la força més votada als comicis del 14 de febrer, igualant ERC amb 33 escons.

Enorme coneixedor de les interioritats del PSC, Illa ha estat regidor i alcalde (1995-2005) del seu poble, la Roca del Vallès, per després passar per la Generalitat com a director general de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia durant el segon tripartit i per l'Ajuntament de Barcelona, ​​on va ser coordinador del grup municipal del partit -llavors a l'oposició- entre el 2011 i el 2016. Aquest últim any, però, es converteix en el secretari d'Organització del PSC, càrrec des del qual es va convertir en el seu negociador per excel·lència i en la mà dreta de Miquel Iceta, per finalment ser nomenat ministre de Sanitat el gener del 2020. Dos mesos després, esclataria la pandèmia, la pitjor crisi sanitària de les últimes dècades, cosa que acabaria donant al ministre una projecció mediàtica impensable poques setmanes enrere i, de rebot, el catapultaria cap al lideratge dels socialistes catalans.

Miquel Iceta, el lampista de tota la vida deixa pas

Per la seva banda Miquel Iceta (Barcelona, ​​1960) ho ha estat pràcticament tot al PSC. Va començar com a regidor a l'Ajuntament de Cornellà, a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ha desenvolupat tota mena de càrrecs, des dels governs de Felipe González formant part del seu gabinet. Ha estat lampista de luxe del partit, per exemple, com a arquitecte entre vestidors dels tripartits del Govern, fins que finalment va aconseguir la direcció del PSC com a primer secretari, càrrec que ha ocupat set anys després de la defenestració del seu antecessor, Pere Navarro, que va caure fruit de les dissensions internes del partit al voltant del Procés. Iceta ha portat el timó en una de les etapes més difícils del partit, però va aconseguir frenar la desfeta que la demoscòpia augurava el PSC en ple Procés amb fuites de vots cap a Ciutadans, Esquerra i els Comuns.

Però el desgast que projectava la seva llarga trajectòria va aconsellar la retirada de Catalunya que primer va intentar com a president del Senat, operació frustrada després que el Parlament li barrés el pas, amb els vots en contra d'ERC, una espina que porta clavada. Finalment, la seva sortida de Catalunya es va precipitar poc abans de les eleccions del febrer, renunciant a ser el candidat per ocupar una cadira al Consell de Ministres de Pedro Sánchez, primer a Política Territorial i Funció Pública, i actualment com a ministre de Cultura i Esports. Una decisió que potser va prendre per fer realitat la frase que va pronunciar per resumir la seva estratègia per al Partit dels Socialistes de Catalunya: "Més PSOE a Catalunya i més PSC a Madrid".