ELECCIONS AL PARLAMENT
Illa, el negociador del PSC a qui la pandèmia ha projectat
Bregat en el món municipal, acumula més de tres dècades a la política institucional i ha estat regidor, alcalde, alt càrrec de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona i, sobretot, dirigent clau dels socialistes catalans els darrers anys i ministre de Sanitat durant els primers nous mesos de pandèmia de Covid-19. Marcadament antisobiranista, ha negociat els principals acords recents del partit
Publicidad
barcelona,
El moviment d'última hora per situar-lo com a cap de llista del PSC a les eleccions al Parlament del 14 de febrer, buscarà aprofitar l'enorme projecció mediàtica -i política- que els darrers mesos ha acumulat Salvador Illa com a ministre de Sanitat. Nascut a la Roca del Vallès el 1966, els darrers anys ha estat el fidel escuder de Miquel Iceta que, segons fonts consultades per aquest diari, continuarà al capdavant del PSC i, molt probablement, assumeixi algun ministeri al Govern espanyol.
Publicidad
2016, any clau
Aquell 2016 la carrera política de Salvador Illa va fer un salt endavant clau, sense el qual no hauria arribat ni al Govern espanyol ni a liderar la candidatura socialista a les eleccions catalanes. Després de l'ajustat congrés en què Miquel Iceta va imposar-se a l'opció renovadora que representava l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, el vallesà va ser l'opció de consens per convertir-se en el secretari d'Organització del PSC. En aquell moment només era el primer secretari del partit al Vallès Oriental i un perfecte desconegut a nivell mediàtic. A la pràctica va convertir-se en la persona que controla el dia a dia del partit, també com a ministre gràcies a una greixada xarxa de dirigents de la seva confiança, que l'informen de tot el que passa.
En la qüestió nacional, no fa pas tant que s'oposava als indults als presos polítics -Iceta va ser el primer dirigent a posar-los damunt la taula en el ja llunyà 2017- i rebutja totalment el dret a l'autodeterminació de Catalunya. De fet, el 2017 va tocar el crostó a l'alcalde socialista de Blanes que havia avalat el referèndum de l'1 d'octubre. En el cas d'Illa no hi ha hagut en cap moment un flirteig amb una via canadenca per resoldre el conflicte polític català, com sí va fer Iceta.