Iglesias, Domènech i Capella defensen que les esquerres coordinin una agenda comuna

"És possible democratitzar l’Estat?" Aquesta és la pregunta que ha presidit el debat que l'Institut Sobiranies, amb la col·laboració de Públic/Público, ha organitzat aquest vespre a l’Ateneu Barcelonès. L’ex-vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias, l’ex-coordinador general de Catalunya En Comú Podem Xavier Domènech i l’ex-consellera de Justícia Ester Capella, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), han dialogat en un debat presentat per la presidenta de l'Ateneu Barcelonès, Isona Passola i moderat pel responsable de política de Público, Sato Díaz. Tres intervencions en què els ponents han coincidit en el seu diagnòstic sobre el mal estat de salut de la democràcia a Espanya i la proposta de desenvolupar una agenda compartida.

Diagnòstic comú sobre el mal estat de salut de la democràcia a Espanya i la proposta d'una agenda compartida

Pablo Iglesias ha estat el primer en intervenir. Ho ha fet amb una anàlisi històrica de l’evolució del sistema de partits a Espanya, on quatre formacions –el PSOE, el Partit Popular (PP), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Nacionalista Basc (PNB)– assumien la responsabilitat de la direcció de l’Estat.

Constitució segrestada

Capella ha començat la seva intervenció defensant el projecte independentista com a "democràtic". En contra de les tendència a aïllar-se de determinats sectors de l'independentisme, ha assegurat que "no ens és aliè tot allò que passi a l’Estat espanyol", en particular "aquest procés d’involució que al llarg de molts anys s’ha anat gestant" i que afecta a diverses lleis i llibertats. Un procés, ha senyalat, que "segurament el procés de Catalunya ha accelerat".

"Les damnificades cada cop som més", ha apuntat Capella, que ha volgut posar l’èmfasi en la crisi constitucional que es viu des de fa anys a Espanya: "El marc constitucional actual està obsolet, la Constitució Espanyola està esgotada perquè se l’ha apropiada la dreta i l’extrema dreta". En aquest sentit, ha precisat com "estem davant d’una interpretació perversa de la Constitució, que acaba fent impossible la seva reforma" i que fa "impossible el reconeixement al dret a l’autodeterminació", però "perquè l’han segrestada, no perquè no sigui possible interpretar-la en termes més democràtics".

El debat monarquia o república

"Hem de seguir mantenint el govern de l’Estat quan no estan resolent-se els problemes? I en cas contrari, quina és l’alternativa?", s’ha preguntat Domènech al començament de la seva intervenció. Responent a la pregunta de l’acte, l'antic coordinador general de Catalunya En Comú Podem ha bromejat dient que "en termes metafísics, l’Estat es pot democratitzar", i que la pregunta hauria de ser si "es pot democratitzar l’Estat ara, en aquesta situació".

També s'ha referit al discurs del 3-O Iglesias, qui al torn de preguntes ha rememorat com "a les hores anteriors vaig tenir un debat amb Enric Juliana", a qui ha descrit com un "eurocomunista" que "considera la monarquia com un mal menor respecte a que no n’hi hagués". "Ell estava convençut que el discurs de Felip VI seria empàtic cap al poble català, que diria alguna cosa que sonaria com empàtica, que fins i tot podria parlar en català, una llengua que parla", ha relatat Iglesias. No va ser així i el missatge que va donar és un missatge "a l’Estat i des de l’Estat", una "intervenció política".

Construir l'alternativa

A continuació, Domènech ha tornat a centrar el debat en la qüestió de si l'Estat "és transformable o no", i, en aquest darrer cas, "què fer amb l’Estat". Fins i tot per a aquells "que creuen que no es pot transformar l’Estat", aquest pas és necessari en la seva opinió, ja que "si no el transformes no podràs fer moltes coses". "L’Estat és un camp de batalla, no és un actor que puguis obviar", ha explicat. Per tal de "poder actuar" cal, "més enllà de debats de tot tipus", desenvolupar "algun tipus d’agenda compartida".

Domènech ha reflexionat sobre l’aparició de la España Vaciada, "que jo crec que entrarà amb un grup propi, i plantejarà una nova crisi territorial". El problema, en qualsevol cas, és "la construcció d’una alternativa al govern del PP-Vox". Ara mateix "el PSOE situa a la resta d’actors davant una disjuntiva: o nosaltres o PP-Vox i això al llarg termini és insostenible". "No és sostenible perquè si no hi ha una agenda compartida es nota massa que són majories forçades i això augmenta el camp d’acció de la dreta", ha notat. Domènech considera que "hi ha una majoria [política], però en la mesura que no hi ha un horitzó de projectes compartits, acabem reaccionant a l’agenda de la dreta".