Hi ha un bloqueig judicial a les polítiques del canvi al País Valencià?

L’11 de febrer, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) declarava nul el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), un dels projectes estrella del Consell per tal de protegir les zones de costa que encara queden verges, aprovat el maig del 2018. Només tres dies després, el mateix tribunal admetia a tràmit el recurs presentat per la plataforma SOS Hosteleria contra l’ordre de tancament de bars i restaurants per tal de prevenir la Covid, encara que, finalment, després de quatre dies d’incertesa, acabaria per rebutjar la possibilitat de seguir el cas dels tribunals bascos i no anul·laria el tancament.

El TSJCV –en una sentència després corroborada pel Tribunal Suprem- va obligar la conselleria d’Educació a renovar de forma automàtica i permanent els concerts escolars, va anul·lar la prohibició de posar màquines escurabutxaques als bars, el decret per coordinar les activitats de turisme i esport de les diputacions, la fórmula de càlcul de l’Impost de Transmissions Patrimonials i, fins i tot, la rebaixa de tarifes de la ITV o va obligar a mantenir l’adjudicació de l’abocador de la Vega Baixa, a pesar de la implicació del guanyador en el cas Brugal. A aquestes sentències cal sumar-hi les del Tribunal Constitucional, oposant-se al decret per garantir la sanitat universal sense diferenciar la situació administrativa i a alguns articles de la Llei de Funció Social de l’Habitatge. Aquestes darreres en temps del Govern de Mariano Rajoy, que és qui va presentar els recursos.

"Els jutges haurien de ser imparcials i centrar-se en la norma, però és obvi que són humans i, com tothom, tenen ideologia"

Tant Oliver com Andrés Boix, professor de dret administratiu a la Universitat de València, coincideixen en destacar la ideologització dels jutges: "Haurien de ser imparcials i centrar-se en la norma, però és obvi que són humans i, com tothom, tenen ideologia", diu l’advocada. "Òbviament les dinàmiques socials els afecten –apunta Boix-, negar-ho és absurd". Entre els posicionaments que més s’ha notat aquest biaix ideològic, aquests juristes destaquen els que afecten la llengua i l’educació. "En aquests casos, la interpretació de la Constitució és clarament restrictiva, ja que el que diu el text és molt més ample", assegura Boix, mentre Oliver assenyala que "sovint es nota com ells primer decideixen el resultat i després busquen la forma de justificar-lo, en llegir les sentències ho veus".

Desplaçament del poder

"L’estat no és homogeni, és un entramat molt gran amb diferents interessos, sovint contraposats i travessat per conflictes com la lluita de classes –explica Albert Noguera, professor de dret constitucional a la Universitat de València-, per això, sovint, quan l’esquerra accedeix al poder executiu, la dreta desplaça el poder cap a altres espais, que poden ser els tribunals". És el que en el món anglosaxó han batejat com lawfare, una expressió que ha eixit al llarg d’aquestes entrevistes. Noguera recorda que hi ha un llarg debat en el món del dret "sobre fins a quin punt és legítim que persones no electes imposen la seua voluntat sobre normes aprovades per governs i parlaments democràtics".