Noemí Llauradó (1978) es va convertir el 2019 en la primera dona a accedir a la presidència de la Diputació de Tarragona gràcies a un acord entre ERC i Junts a canvi de cedir l'alcaldia de Reus a Carles Pellicer. Tot i no ser la força més votada, la CUP i el PSC donaven els seus vots a ERC -que va triplicar els regidors- per treure la vara d'alcalde a Pellicer. I Llauradó va ocupar la vicealcaldia, càrrec des del qual a co-governat la ciutat. Ara, aquest cop sí, la republicana aspira a ser la primera alcaldessa de la capital del Baix Camp.

Malgrat haver cedit l'alcaldia a Junts, els republicans són conscients que han coliderat l'actual mandat i s'han consolidat com una força útil. Llauradó, que ha ocupat el càrrec de vicealcaldessa, no critica la gestió feta durant aquests quatre anys. Argumenta que s'han posat les "bases" de la transformació de la ciutat i que està preparada per a culminar-la. ERC fa bandera de la "planificació estratègica" i la participació ciutadana a través del Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. Aposta per fer una ciutat més "amable" i "verda" traient espai als cotxes i pacificant altres zones de la ciutat. 

Llauradó ha tornat a confiar amb els actuals regidors de la formació per ocupar els primers sis llocs de la llista: Daniel Recasens, Montserrat Flores, Carles Prats, Marina Berasategui i Òscar Subirats. Al número set, ha fitxat a la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Meritxell Barberà i pel vuitè lloc ha anat a buscar a Joan Anton Verge que ja va ser regidor d'Esports durant l'època socialista.

Quin balanç feu d'aquest mandat, del qual ERC ha format part de l'equip de govern?

El balanç en general és positiu, però sí que és cert que hem hagut de fer front a moltes emergències, començant per la pandèmia de la Covid-19. Davant d'una crisi sanitària, que al final va derivar a una crisi social i econòmica, vam haver d'articular els fons que teníem a disposició per injectar-los en diferents àmbits. Tot i les dificultats, vam poder dur a terme bona part del que teníem previst en el nostre pla municipal, és a dir, hem implementat les bases de la transformació que ha d'experimentar Reus en els pròxims anys.

Quines són aquestes bases?

La transformació més visible ha estat la urbanística. Hem apostat molt per la mobilitat sostenible, ampliant els quilòmetres del carril bici i pacificant zones claus del centre per donar prioritat als vianants. També hem iniciat la transformació del sud de la ciutat, la del barri del Carrilet, tot i que aquesta es necessitarà un mandat més, com a mínim, per culminar-la. Es tracta d'una remodelació que molts veïns de la zona demanen des de fa temps. De fet, és cap on creixerà la ciutat, amb la nova estació Bellissens i la intermodal. Cal crear una altra centralitat, i això vol dir millorar la connexió d'aquesta zona amb el centre de la ciutat i millorar els serveis públics.

Ha estat un mandat estable?

Sí. Les tres forces que hem format govern establíem una majoria absoluta, el que ens ha permès aprovar tot el que en principi teníem previst aprovar, i crec que això és positiu. Tot i l'estabilitat, crec que no ens hem quedat en aquesta zona de confort, sinó que hem anat a buscar el suport dels grups de l'oposició. Ho hem fet amb el Pla Estratègic Reus Horitzó 32, on van poder participar tots els grups i el conjunt de la ciutadania, i amb la comissió d'infraestructures, on es van decidir projectes claus per a la ciutat com l'estació de Belissens o la intermodel. La nostra manera de treballar no s'entén sense acords, diàleg i consens.

Quin projecte destacaria d'aquest mandat?

La transformació del sud de la ciutat, la del barri del Carrliet.

També és el més complicat?

És llarg, perquè has de fer una sèrie de modificacions urbanístiques del planejament general, has de licitar moltes contractacions d'obres i evidentment tot això té els seus tempos. També hi ha altres administracions implicades, i això també requereix més temps. Sabem que la transformació del sud de la ciutat és important, però també costosa. Tot i ser un projecte a llarg termini, ja hem començat a veure moviments, com la nova ubicació del mercat del Carrilet, que el farà més dinàmic i cohesionat amb el centre de la ciutat. Els reusencs tenim la sensació que l'hotel Gaudí és com una barrera que costa traspassar, però si posem elements que ens convidin a fer-ho, com el mercat, doncs segurament tindrem més facilitat per moure'ns d'una zona a una altra.

Parla molt de planificació, el pròxim mandat serà d'execució?

Bé, una planificació que no ha obviat per res l'execució. És cert que s'han planificat moltes obres, però algunes de rellevants ja s'han executat, com la pacificació del raval Santa Anna. S'ha de planificar i establir unes directrius per saber com executar-les, perquè sinó no saps cap on vas. Planificació i gestió del dia a dia han d'anar de la mà.

El Pla Estratègic Reus Horitzó 32, per exemple, és vital per saber cap on vol anar la ciutat i com la preparem per als grans reptes que tenim com a societat, com l'emergència climàtica, la digitalització o la industrialització. I en aquest procés és imprescindible la participació de la ciutadania.

Què diu la ciutadania?

Tothom qui ha volgut s'ha implicat en la redacció del Pla Estratègic Reus Horitzó 32. El nostre objectiu era que hi participés com més gent millor perquè així copsés la diversitat que caracteritza Reus. Els reusencs i reusenques volen una ciutat per a les persones, més amable i verda. Va ser un pla que es va fer després de la pandèmia, un fet que crec que va canviar les prioritats de moltes persones. Es va posar molt d'èmfasi en les cures i l'habitatge. Cada vegada és més difícil accedir a un habitatge a un preu assequible. Com a ajuntament, hem de construir més habitatge social, però també buscar altres formes, com donar facilitat als propietaris d'immobles buits perquè els puguin llogar a través d'una borsa social.

Diu que la pandèmia ha canviat les prioritats de moltes persones. Corre el risc quedar-se obsolet el Pla Estratègic Reus Horitzó 32 a tants anys vista?

No és un pla estàtic, són uns objectius als quals ens hem d'anar acostant perquè així ho hem decidit en el moment en què s'ha fet una fotografia de partida sobre les necessitats de la ciutadania. Hi ha tendències que no canviaran a 10 anys vista, com el canvi climàtic, l'envelliment de la població o la transformació digital. Són més aviat evidències que ens fan anar cap a una direcció concreta, però sent conscients que hem de tenir prou cintura o marge de maniobra per a quan ens vinguin coses sobrevingudes.

Abans deia que cada vegada és més difícil accedir a un habitatge a un preu assequible. Creu que s'ha fet prou en matèria d'habitatge?

Tant al barri del Carme com al del Carrilet cal construir-hi habitatge i habitatge de protecció oficial, que és una de les mancances que té Reus, com moltes altres ciutats de Catalunya. Això cal combinar-ho amb més equipaments públics, com centres sanitaris i culturals o albergs juvenils, i activitat empresarial.

De cara als pròxims 4 anys, s'esperen més carrils bici, bicicletes compartides i més zones pacificades?

Totalment, necessitem alentir els nostres carrers. L'objectiu és guanyar benestar i millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Reus. Tampoc podem expulsar totalment el vehicle, però el camí és el de la sostenibilitat. Per fer-ho, la pacificació és imprescindible, hem començat pel centre i hem d'anar definint les següents zones a pacificar, amb sentit comú i parlant amb tothom, tenint en compte les circumstàncies particulars dels residents i els comerciants. Serà una evolució progressiva i participada.

Encara en matèria de mobilitat, Reus no entra en la primera fase del TramCamp. Es preveu que les obres de connexió entre Tarragona i la capital del Baix Camp comencin el 2024. Què suposarà?

Serà una revolució pel Camp de Tarragona, i molt necessària. Tenir aquest mitjà de transport col·lectiu (i sostenible) ens vertebrarà la mobilitat. Al cap i a la fi, ja ens comportem com una àrea metropolitana, de fet, som l'altra àrea metropolitana de Catalunya. Ens movem molt per les poblacions que conformen el Camp de Tarragona (Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca), però ho fem en vehicle particular. Per què? Doncs perquè el transport públic que tenim no és prou eficient. A més, el TramCamp també ens ajudarà a millorar la mobilitat per dins de les ciutats.

Veurem avenços de cara al proper mandat?

La idea és que sigui una realitat de cara al 2028/2029, per tant, haurem d'esperar a l'inici de l'altra.

Durant aquest mandat s'ha impulsat Reus Energia. Quines són les intencions d'ERC?

Que se'n pugui beneficiar el conjunt de la ciutadania, és a dir, que l'energia de Reus Energia pugui proveir a particulars i no només el teixit empresarial i equipaments públics. Haurem d'explorar com fer-ho.

Fa quatre anys, ERC es va quedar a les portes de l'alcaldia. Aquest any sí?

Estem treballant per guanyar-nos encara més la confiança dels reusencs i reusenques. En les passades eleccions, ERC va augmentar considerablement el seu pes en el govern de la ciutat. Confiem en el fet que la ciutadania valori la feina feta durant aquests quatre anys i que aquesta vegada siguem la llista més votada per tenir més força i poder desplegar totes les bases de transformació que hem establert. S'han fet moltes coses, però crec que el millor encara està per arribar.

Amb tota probabilitat, el proper 28 de maig Reus tindrà una alcaldessa.

I m'agradaria que fos republicana. Ja vaig ser la primera presidenta de la Diputació de Tarragona en més de 200 anys d'història i ara vull ser la primera alcaldessa de Reus.

Amb la renúncia de Carles Pellicer, creus que és un moment de canvi de cicle?

Les circumstàncies actuals són molt diferents de les del 2019, bàsicament perquè la persona que ha estat alcalde durant 12 anys, que és Carles Pellicer, ja no es presenta. Això és un fet objectiu i nosaltres treballem perquè sigui ERC qui ostenti l'alcaldia.

Si ERC és la força més votada, prioritzarà els aliats d'aquest mandat?

El nostre objectiu ara és acabar l'obra de govern i treballar per guanyar-nos la confiança de la gent per aconseguir ser la llista més votada. Un cop la ciutadania hagi votat, llegirem els resultats i mirarem els possibles pactes.

Abans parlava de govern estable, repetir fórmula seria una opció?

Els governs estables són aquells que poden sumar complicitats i que, per tant, poden formar majories, també pot haver-hi un govern en minoria, però per tirar endavant els projectes és bo que s'arribin a acords i ERC és un partit de consensos.

Durant aquests quatre anys també ha estat al capdavant de la Diputació de Tarragona. Si fos alcaldessa, repetiria com a presidenta de la Diputació un segon mandat?

La designació és indirecta, i abans hem de guanyar-nos la confiança dels nostres municipis. Veurem com queda el repartiment de forces després de les eleccions municipals. A nivell de representativitat, és possible combinar els dos càrrecs.