Hamza Yalçin "Potser en un futur Erdogan pot ser president d'Espanya"

Molt al seu pesar, va ser un dels protagonistes de l'actualitat aquest estiu. Hamza Yalçin, periodista i opositor al règim turc, va passar 56 dies empresonat a Can Brians durant l’estiu per ordre de l'Audiència Nacional, d'acord amb una petició d'extradició de Turquia. Una experiència que ha relatat aquest dijous a Barcelona, en un acte a l’Ateneu Barcelonès.

"Millor" quan va estar empresonat a Turquia

El periodista turc confessava que "esperava millors coses" de la seva estada a una presó espanyola però també subratllava que per a ell havia estat una oportunitat per conèixer gent. Malgrat tot, Yalçin no ha escatimat en detalls i ha exposat diverses vexacions i agressions a què va ser sotmès només entrar a la presó, i ha fet memòria que la seva estada intern en un centre turc "va ser millor". En aquesta línia ha posat de manifest que el jutge Ismael Moreno, el mateix que va empresonar als titellaires bascos l'any passat, "és de l'era de Franco".

Només Espanya va acatar l'ordre de detenció

L'empresonament de Yalçin, motivat per una ordre d'extradició del govern turc que lidera Recep Tayyip Erdogan, arribava després que Yalçin escrivís diversos articles crítics amb el govern turc des de Suècia. A partir d'això, Erdogan va emetre una ordre de cerca cap ell a nivell internacional, i la Interpol ho establir com a demanda vermella. Mentrestant, el periodista havia estat viatjant per diversos països, i cap d'ells l'havia retingut, perquè les demandes vermelles del cos policial internacional no són d'obligat compliment. Espanya però, mentre ell estava de vacances al territori amb la seva família, va considerar que havia d'acatar l'ordre.

Tot plegat va generar en el reporter una sensació d'extrema tristesa que "va treure la pitjor part de mi", deia. De la seva etapa reclòs destaca que no va poder continuar treballant i únicament tenia accés als llibres que li facilitaven les visites o els seus advocats. Ha destacat que, mentre a Turquia havia pogut continuar treballant, aquí no ho havia pogut fer. L'antídot va ser poder escriure el que ell estava passant i d'aquesta manera va "tornar-se a trobar amb ell mateix", "perquè les meves paraules són lliures" ha proclamat. "Vaig perdre l'hàbit de llegir la premsa turca perquè en vaig perdre l'interès". Tot i les ombres de la presó, també ha agraït la tasca dels mestres i professors de l'escola i la feina dels educadors socials.

"No passaran"

Yalçin també ha trobat un espai per parlar de la situació dels mitjans de comunicació a Turquia. Posant-hi xifres, ha constatat que dos de cada tres periodistes del país es troben actualment empresonats i el règim ha tancat moltes capçaleres de diaris i altres mitjans audiovisuals. Per això ha demanat solidaritat i ha dit que precisament gràcies a aquesta solidaritat ell era aquí parlant.