Anem cap a una nova bombolla immobiliària? La majoria dels experts sostenen que no, almenys de moment i amb caràcter estatal. No obstant això, el comportament del mercat no lliga amb una resposta tan contundent. Des del 2015, el nombre de compravendes no deixa de créixer i l'any passat va aconseguir el seu nivell més alt des de l'inici de la crisi.

Durant el 2018 van canviar de mans 515.051 habitatges, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És veritat que aquesta xifra està molt lluny encara de les 775.300 operacions comptabilitzades el 2007, però pràcticament duplica el pitjor registre dels últims deu anys, el de 2013, en què només se'n van dur a terme 312.563.

Altres fonts, com Servihabitat, van més enllà i estimen que el 2018 van poder superar-se 600.000 compravendes, amb un augment de l'11,9% respecte el 2017. La millora de l'ocupació, una major disposició de la banca a concedir crèdits hipotecaris i la creixent rendibilitat dels lloguers explicarien, segons la seva opinió, aquest fenomen.

I què passa mentrestant amb els preus? Doncs que, al compàs que marca la demanda, també pugen sense parar. Segons la societat taxadora Tinsa, el preu mitjà per metre quadrat va tocar terra a Espanya durant el primer trimestre de 2015, amb 1.197 euros. En el quart trimestre de 2018, però, ja estava en 1.337 (un 11,7% més).

Com que els salaris no han millorat al mateix ritme, els compradors es veuen obligats a sol·licitar un finançament més gran. El 2015, els crèdits per a la compra d'habitatge cobrien de mitjana un 53,8% del seu preu només en els entorns urbans. L'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) calcula que el 2018 el percentatge va ser el 63,1%.

Lògicament, l'esforç necessari per tenir un habitatge en propietat és cada vegada més gran, tot i que les diferències per territoris resulten considerables. A Castella-la Manxa o a La Rioja, per exemple, les hipoteques es mengen un 17% del sou mitjà net, mentre que a Madrid és el 32% i a les Balears el 42%, segons el portal immobiliari Idealista.com.

Aquest esforç, a més, pot engrandir-se si les hipoteques s'encareixen, com han pronosticat alguns experts. Una pujada de tipus del Banc Central Europeu (BCE), gens descartable, afectaria a l'Euríbor, que porta temps en nivells inusualment baixos. I resta per veure les conseqüències dels canvis legals en matèria immobiliària.

Després dels canvis de posició del Tribunal Suprem, al novembre passat el Govern espanyol va endossar a la banca l'Impost sobre Transmissions Patrimonials que grava les hipoteques. A més, la nova llei reguladora d'aquest tipus de crèdits, que es tramita a les Corts, atribueix a les entitats financeres totes les despeses excepte la de taxació.

És previsible que, per rescabalar-se'n, els prestadors elevin els tipus d'interès i, de fet, aquests van començar a pujar lleugerament al desembre. Només Bankia, el capital del qual està controlat majoritàriament per l'Estat, ha fet públic el seu propòsit d'absorbir les noves despeses, sense repercutir-les als seus clients.

Aquestes perspectives, juntament amb la desacceleració de l'economia que pronostiquen diversos organismes nacionals i internacionals, encoratgen les prediccions d'un creixement més moderat del sector immobiliari en 2019. El que no vol dir, necessàriament, que les compravendes i els preus baixin a curt termini.