"Guillem ja no és 'nostre', sinó que és de tothom i tots i totes som un poc Guillem"

27 anys després de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup de feixistes, el cas i les circumstàncies que el van envoltar comencen a ser revisades profundament. En bona mesura gràcies al projecte 'La Lluita Continua', que ha recuperat la figura del jove antifeixista en un documental, un llibre i una pel·lícula que s’estrenarà divendres de forma simultània a TV3, À Punt i Ib3. Un dels punts clau és la reconstrucció de la nit en què va morir Agulló, però també del context d’agressions feixistes que llavors vivia València i els esforços des de diferents moviments socials per organitzar una defensa efectiva. Parlem d’això amb Idoia C. i Anna C., amigues d’Agulló, testimonis directes de l’assassinat i activistes a la mateixa assemblea antifeixista que ell.

La sentència assegura que Agulló mor en una baralla, però vosaltres hi éreu i no és el que vau veure.

Anna C. No hi va haver cap baralla, bàsicament perquè era impossible que n’hi haguera. Nosaltres érem criatures, teníem 15 o 16 anys i érem, físicament, molt poqueta cosa. Només Guillem era un poc major i era més alt. En canvi els assassins eren cinc, quatre d’ells uns armaris, i de 23 i 24 anys. En cap moment hi havia «dos bàndols» que es pogueren enfrontar.

Què recordeu d’aquell moment?

"Tinc la imatge gravada de Guillem retrocedint, amb les mans a la butxaca i Cuevas que se li acostava flanquejat per dos dels altres"

A.C. Jo tinc la imatge gravada de Guillem retrocedint, amb les mans a la butxaca i Cuevas –l’autor material de la mort segons la sentència- que se li acostava flanquejat per dos dels altres. Guillem estava com atordit, no sé si perquè ja havia rebut colps –el seu cos estava ple de blaus- o perquè ja era conscient del que passaria. Nosaltres intentàvem intercedir. Jo recorde que m’acarava a un d’ells dient-li que pararen, però en cap moment vam poder ajudar-lo.

Guillem Agulló va ser assassinat al municipi Montanejos, on una colla d’amics havíeu anat a acampar durant les vacances de Pasqua. Quan parleu de premeditació, us referiu que els agressors havien anat fins allí expressament a buscar Guillem?

A.C. Hi ha dues opcions. O que els feixistes van anar especialment a Montanejos a matar-lo o que el van veure de casualitat, el van reconèixer, i van decidir atacar-lo. En qualsevol cas va ser un assassinat premeditat, no un mal colp en una baralla.

Però si us van seguir fins allí, com podien saber els agressors que teníeu pensat anar a Montanejos?

"Com ho sabien que anàvem a Montanejos? Era evident que algú de l’institut els havia informat"

A.C. Açò no era tan difícil de saber. Burjassot és un poble i hi havia moltes connexions. Hi havia gent que podia ser amiga d’antifeixistes i després tenir un familiar nazi o que anaren als mateixos bars i sentir una conversa.

Llavors penseu que l’objectiu tampoc va ser casual? Per què anar específicament per Agulló?

I.C. L’objectiu va ser sempre Guillem i la prova és que ningú més dels que anàvem amb ell ens vam trobar en una situació similar. Anaven per ell de forma molt clara.

La seua agressió tampoc va ser un fet aïllat. Com era l’ambient en aquella època?

"Els nazis sortien de cacera i apallissaven prostitutes, sense sostre, punks, immigrants..."

A.C. Era molt tens. Els nazis sortien de cacera i apallissaven prostitutes, sense sostre, punks, immigrants, encara que d’aquests llavors n’hi havia molt pocs. Tu, pel fet de portar certa estètica ja generaves un sisè sentit que et feia canviar de vorera quan veies un grupet de xavals rapats a la porta d’un recreatiu. Un instint similar a la de les dones quan veiem segons quin grup d’homes en certes situacions. Sempre passaven coses. Per exemple ja sabies que l’entorn del Mestalla era perillós.

I després del crim, quin va ser l’ambient?

I.C. Hi va haver una resposta immediata molt gran, sobretot gràcies a l’esforç de Maulets, que llavors era molt fort i va mobilitzar molta gent. Nosaltres encara anàvem a fer les primeres declaracions a Sogorb i ja hi havia manifestacions enormes. Va ser immediat.

També va ser polèmica la cobertura mediàtica.

"Sense la informació dels mitjans no hauria estat possible el resultat del judici, ja que va imposar-se el relat de la 'baralla de bandes'"

A.C. Sí. Sense la informació dels mitjans no hauria estat possible el resultat del judici, ja que va imposar-se el relat de la "baralla de bandes", el "problema marginal", etc. que va despolititzar el cas i va afavorir els assassins.

Si l’assassinat tenia una motivació d’atacar el moviment antifeixista, creieu que va aconseguir el seu objectiu?

I.C. Jo crec que no. Després de l’assassinat hi va haver moltes més mobilitzacions i moltíssima gent del meu institut es va posar en assemblees antifeixistes o altres col·lectius. Pense que molta gent va començar a organitzar-se a partir d’aquells fets.