8-M Guia de lectura feminista: què podem trobar a les llibreries?

Els llibres feministes estan de moda. Tots. Passant pels llibres més teòrics com els de Simone de Beuavoir o Judith Butler a llibres més curts en forma de manifest com Tothom hauria de ser feminista de Chimamanda Ngozi. Federicci, Millet, Friedan o Davis comparteixen prestatgeria amb Ser mujer negra en España (2018) de l'activista Desirée Bela-Lobedde, Mujeres y poder: Un manifiesto (2018), de Mary Beard, Mala Feminista (2014) de Roxanne Gay, Feminisme de butxaca: kit de supervivència (2017) de la Bel Olid, Curs de feminisme per a microones (2016) de la Natza Farré, Com es fa una noia (2014) de Caitlin Moran o Els Homes m'expliquen coses (2014) de Rebeca Solnit. 

Una tendència beneficiosa per a tothom

Patrícia Escalona, exeditora de Malpaso, reconeix que "les editorials no són ONG". Si es veu una tendència que funciona, donaran resposta a l'exigència de les lectores. "La sort és que aquesta tendència no només beneficia les editorials sinó que també compleix una funció bàsica en la indústria cultural: ampliar l'amplada de mires de les lectores. Si els llibres que s'estan publicant serveixen perquè més gent s'acosti al feminisme i n'aprengui, benvingut sigui". Escalona adverteix, però: "que un llibre tingui una protagonista femenina o estigui escrit per una dona no vol dir que sigui feminista".

Isabel Sucunza, llibretera de la llibreria Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona, pensa que el feminisme era una qüestió pendent des de feia temps. "No es pot tenir la meitat de la població reprimida sense que acabi petant per alguna banda. Parlo del món en general però de la literatura també: hi ha moltíssimes dones que llegeixen i escriuen i no podien seguir silenciades (...) Les editorials se n'aprofiten: són negocis. En realitat, les editorials i les llibreries ja miràvem de fer negoci: si no estiguéssim venent llibres de dones, estaríem buscant la manera de vendre altres llibres. L'important no és el hype, l'important és que es mantingui: aquesta serà la prova que allò era una cosa realment important. I el feminisme ho és, d'important: és vital, de fet”.

Llibres que no s'han de perdre de vista

Públic ha seleccionat algunes de les novetats del 2018 i alguns dels llibres que veuran la llum el 2019 per intentar entendre, des de diferents angles, quines són les dimensions de la que ja es considera la quarta onada del feminisme:

• Feminisme per al 99% (Tigre de Paper, 2019). L'editorial catalana amb base operativa a Manresa tradueix aquest text indispensable de Cinzia Arruzza, Tithi Bhattacharya i Nancy Fraser, que té com a objectiu promoure un feminisme més inclusiu, més transversal i més plural. El feminisme per al 99%, una expressió ideada per les autores, vol superar un feminisme fonamentat en la igualtat i incloure conceptes com classe, raça o orientació sexual. "Habitatge inaccessible, salaris baixos, atenció mèdica universal, violència policial... No són temes tractats habitualment pel feminisme mainstream. Aquest és un manifest per al 99% (...) El feminisme no hauria de començar –o acabar– amb més dones assegudes als consells de direcció de les empreses: hauria de començar amb el 99%". El llibre versa sobre els problemes que afecten les dones a escala global i aposta per un feminisme que lluita des de baix i que lluita contra la cultura de la violació.

• Yo menstruo (Catedral, 2018). En aquest manifest, la pedagoga menstrual Erika Irusta trenca tabús sobre la menstruació, explora el cos de les dones des de tots els seus vessants i revela dades que habitualment queden ocultes. “La menstruació no és el problema. El problema és qui mentrua”, assegurava fa unes setmanes per a aquest mateix diari. Guiada per Gloria Steinem i Paul B. Preciado, Irusta posa en entredit el model biopsicosocial en el qual vivim immersos i el despulla d’arguments.

Rellegir els clàssics

En l'auge de lectures feministes, també hi ha hagut una revifada dels clàssics i llibres publicats durant els últims anys. El segon sexe (1949) de Simone de Beauvoir, Mística de la feminitat (1963) de Betty Friedan, Política Sexual (1970) de Kate Millet, Dones, raça i classe (1981) d'Angela Davis, La creació de patriarcat (1990) de Gerda Lerner, Cossos que importen (1993) de Judith Butler, Caliban i la bruixa (1998) de Silvia Federicci, Manifest contrasexual (2000) del filòsof Paul. B Preciado, Teoria King Kong (2006) de Virginie Despentes o Tothom hauria de ser feminista (2014), el text resultat de la inspiradora xerrada TED de Chimamanda Ngozi.