El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat formalment que demanarà al Congrés una nova pròrroga de l'estat d'alarma al llarg de la setmana que ve per a 15 dies més, fins al 26 d'abril, encara que dóna per fet que l'estat d'alarma durarà més i que l'escenari "serà diferent" per a facilitar la progressiva normalització. "Les xifres diàries ens commouen i ens atordeixen, però no són les úniques que arriben. La victòria és possible i està cada dia més a prop", ha assegurat el líder socialista a l'inici de la seva compareixença des de la Moncloa.

"L'estat d'alarma i les restriccions duraran lògicament més de 15 dies", ha explicat Sánchez, que necessita aprovar aquesta nova prorroga al Congrés. No obstant això, segons el precedent anterior d'estat d'alarma, el 2010, amb la crisi dels controladors, l'única pròrroga que va haver-hi va ser d'un mes, per la qual cosa sí que seria possible allargar l'estat d'alarma més enllà de 15 dies sense necessitat de passar per la Cambra Baixa.

Si la pujada ha estat dura, no serà més suau el descens", ha defensat Sánchez, que ha posat l'accent que ja s'està treballant en un pla des del Govern espanyol per quan la corba es redueixi i es posin en marxa mesures més laxes. "Hem de seguir endavant, amb la mateixa responsabilitat i tenacitat. Precipitar-nos, relaxar-nos… tindria un resultat pitjor que desencadenaria una segona ona. Una vegada aconseguit l'objectiu d'aquesta primera etapa s'obrirà un nou escenari, que serà el retorn progressiu".

El líder del PP, Pablo Casado, ha comunicat a través del seu compte de Twitter la seva conversa amb Sánchez, alhora que ha assegurat que farà costat al Govern en la seva decisió.

La indústria i la construcció poden tornar a funcionar

Així mateix, el president del Govern ha indicat que a partir del dia 13 d'abril es torna a l'estat d'alarma anterior en el que fa referència a les activitats econòmiques essencials recollides en el Reial decret llei. És a dir, els sectors com la indústria i la construcció, que van donar permisos retribuïts als seus treballadors i que ara es troben sense activitat podran tornar a funcionar "amb normalitat", respectant les mesures de seguretat.

Es compleix una setmana des que Sánchez anunciés aquesta mesura. L'objectiu, segun va explicar el president, era rebaixar al màxim la mobilitat com passa  habitualment els caps de setmana, i, d'aquesta manera, ajudar a descongestionar els hospitals de l'allau de pacients. Les darreres dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat xifren en 11.814 les persones mortes amb coronavirus després de confirmar-se en les últimes 24 hores la mort de 809 afectats, la xifra més baixa de tota la setmana.

Evocació dels pactes de la Moncloa 

El cap de l'Executiu ha demanat unitat en la seva compareixença i ha apel·lat al record dels Pactes de la Moncloa del 1977: "Haurem de passar a una unitat més compacta. Ja ho va fer la nostra societat fa quatre dècades". Després de les crítiques de l'oposició al partit socialista perquè no se'ls estava consultant, ha informat els principals portaveus dels grups del Congrés de la seva intenció de prorrogar l'estat de alama. El primer a anunciar-ho ha estat el líder del PP, Pablo Casado.

A Catalunya, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha afirmat en roda de premsa celebrada a la mateixa hora que tota la informació que tenia la Generalitat era la que havia pogut conèixer a través als mitjans de comunicació.

Els anomenats Pactes de la Moncloa van ser uns  acords signats pel Govern liderat per la Unión del Centro Democrático (UCD) i el gruix de forces polítiques que van obtenir representació parlamentària en les primeres eleccions celebrades després de la mort del dictador Francisco Franco. Es van signar al Palau de la Moncloa el 25 d'octubre de 1977. 

Formalment es tractava de dos pactes: Un acord sobre el programa de sanejament i reforma de l'economia i un altre sobre el programa d'actuació jurídica i política.

El primer establia les bases per combatre la crisi econòmica i reduir la inflació, en base a la moderació de les reivindicacions sindicals i dels salaris. El segon sentava les bases del nou règim. Era l'inici del que s'ha conegut com a Transició.