El govern central no cedeix: ni referèndum d'autodeterminació ni valoració política sobre presos i exiliats

Els relats de l'Estat i la Generalitat avancen paral·lelament cap a les dates de l'atansament polític entre ambdues institucions. Un dia després que el president de la Generalitat, Quim Torra, anuncii que les línies mestres de l'independentisme  tornen a basar-se en aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat, aquest dimecres la ministra de Territori, Meritxell Batet, ha comparegut al Congrés per fer una valoració dels acords aconseguits a la Comissió Bilateral de l'Estat, celebrada el passat 1 d'agost. I la recepta del socialisme espanyol, de nou, no deixa de ser la defensa de l'Estatut i "el retorn a la normalitat" basat en un diàleg entre ambdues institucions que, segons ha dit Batet, "tots dos governs" -català i espanyol- havien evitat a parts iguals abans de l'arribada de Pedro Sánchez.

És aquest punt el que els diputats dels grups parlamentaris independentistes han contestat amb més força. El diputat republicà Joan Tardà, ha posat l'accent en la situació dels presos i exiliats com el major entrebanc pel diàleg: "Per què hem de creure en una resolució democràtica si vostès segueixen patrocinant que representants democràtics del poble català estiguin a presó o a l'exili?" ha dit.

Multilateralitat i bilateralitat

Batet ha tingut l'oportunitat de contestar algunes de les crítiques que el conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, va fer en roda de premsa després de la Comissió Bilateral. Més enllà de referèndums i presos, un dels altres punts calents d'aquest diàleg és l'exclusivitat que demana la Generalitat per parlar sobre algunes qüestions en relacions bilaterals, mentre que l'executiu espanyol insisteix en arrossegar part del debat als òrgans autonòmics amb la resta de comunitats.