“Els costos d'aquesta estratègia són massa alts per a Espanya”. Així s'acomiadava Toni Roldán, membre de l'Executiva de Ciutadans i del nucli dur d'Albert Rivera, del seu partit, atribuint la seva marxa al viratge de la formació a la dreta i al veto, sembla que ja inamovible, al PSOE de Pedro Sánchez. Però els “costos” dels quals parlava el diputat també es podien imputar a Cs.

Tres dimissions en un sol dia. Tres. Ni totes van fer el mateix mal, ni els tres dimitits tenien el mateix pes polític dins del partit. Però sí que compartien motius, alhora que una crítica a la direcció que demanava denunciar el “gir” que al seu judici havia experimentat en els últims mesos. Les dimissions de Toni Roldán, l'eurodiputat Javier Nart i el cap de llista de la formació a Astúries, Juan Vázquez, van apuntar a un gir ideològic, però de fons hi havia una esmena a la totalitat a una estratègia molt concreta de la formació: el veto al PSOE.

Els missatges de l'“adéu” de Roldán van ser contundents i van ressonar a la seu de Ciutadans a través de les preguntes que els periodistes dirigien a la portaveu de l'Executiva, Inés Arrimadas. Es va parlar de Vox i de l'alcalde de Ciutadans a Palència investit amb els vots de l'extrema dreta. També es va parlar de si la formació de Rivera s'asseia als mateixos Governs que els d'Abascal o si Vox era sol un convidat de pedra generós amb els seus vots.

Però cap missatge va ressonar tan fort com el del veto a Pedro Sánchez, i amb cap altre assumpte Arrimadas es va cuidar tant a defensar la postura del seu partit. Tant és així que la dimissió de Roldán i les explicacions de la portaveu nacional no van provocar cap terratrèmol pel que fa a les relacions del  partit amb les dretes, però sí que van remoure els fonaments de la posició dels de Rivera respecte a la investidura.

De fet, a petició dels eurodiputats Javier Nart i Luis Garicano, l'Executiva es va asseure a revisar la seva estratègia i va votar de nou la seva posició (ja ho van fer fa mesos, on el veto a Sánchez es va obrir pas amb el suport de tots els membres de la direcció, inclòs Roldán). Va guanyar el “no” al PSOE amb claredat, però es va trencar la unanimitat. 24 vots a favor del veto, quatre en contra i tres abstencions. El resultat va forçar la dimissió de Nart, tan sols un parell d'hores després del contundent adéu del portaveu d'Economia.

Ja a la tarda, se sabia que el terratrèmol havia arribat a Astúries. El cap de llista de Ciutadans al Principat i exrector de la Universitat d'Oviedo, Juan Vázquez, anunciava que també abandonava el partit, encara que va insistir que tenia presa la decisió abans de conèixer les dimissions de Roldán i Nart. Si escau, es va sumar a la crítica del gir del partit i els “canvis importants” que s'havien produït, però va admetre que també ho feia perquè les seves “capacitats” estaven destinades a la gestió i no a ser oposició, paper que li ha donat la ciutadania asturiana a la formació.

L'IBEX vol un pacte entre el PSOE i Ciutadans

Aquestes tres dimissions coincideixen en el mateix escenari amb una sèrie de fets rellevants que s'han produït en els últims mesos. Després de les eleccions del 28 d'abril, es va produir un fet inèdit en l'economia espanyola: l'IBEX va pujar l'endemà dels comicis i va tancar amb un guany del 0,12% després d'haver caigut gairebé un 1% al migdia. Després de la jornada electoral, el món de l'empresa privada i el de la banca van apuntar a un escenari d'“estabilitat política”: un pacte entre el PSOE i Ciutadans.

Tots dos partits sumen majoria absoluta en el Congrés dels Diputats, per la qual cosa qualsevol acord sobre qualsevol mesura que donessin suport a totes dues formacions podria prescindir dels suports dels partits independentistes i d'Unides Podemos. En aquest moment, les elits econòmiques van demanar "estabilitat i moderació".

La majoria dels analistes financers consultats per diferents mitjans —els analistes de Renda 4, una de les principals consultores financeres d'Espanya, els de l'agència canadenca DBRS i de l'agència Scope Ràtings— van manifestar que un acord entre PSOE i Cs seria la millor opció. Van defensar que d'aquest pacte sorgiria un Govern amb capacitat per a desenvolupar una política fiscal ben vista per les empreses i preparat per a tirar endavant reformes econòmiques de gran importància i els reptes econòmics d'Espanya.

També la gran banca es va mostrar a favor d'aquest acord. L'Independent va avançar que el Santander, principal banc del país, havia enviat un informe intern als seus clients en el qual defensava el pacte Sánchez-Rivera, manifestant que aquesta aliança li transmetria més tranquil·litat als mercats que un hipotètic Govern del PSOE amb Unides Podemos.

Però la negativa de Rivera es va imposar als desitjos dels grans bancs, sobretot després que el partit interpretés el seu creixement electoral del 28-A i del 26-M com un aval a la seva estratègia de confrontar radicalment al PSOE. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va manifestar fa uns dies que si s'aconseguia un Govern de PSOE i Ciutadans abans d'octubre, l'“espera” no perjudicaria l'economia espanyola, però tampoc llavors Ciutadans va abandonar la seva idea de triar a la dreta en els seus pactes.

Des del partit van avançar que Sánchez va sol·licitar una reunió “discreta” amb Rivera el dilluns de la setmana passada, però que el president de Ciutadans la va declinar i continuarà apostant per fer oposició. Amb l'últim cop de porta, a priori, al pacte que prefereixen la gran empresa privada i la banca, es va produir un terratrèmol en l'ala més liberal del partit. El cost total de l'estratègia de Rivera, amb un incòmode Vox en els pactes i el “no” a Sánchez, encara està per veure.