La gestió comunitària arrela amb força a Barcelona

BARCELONA.- Els diferents projectes de gestió comunitària que han proliferat a la capital catalana han posat en evidència la tensió entre la Barcelona dels barris i la Barcelona aparador, la que reivindica el dret a la ciutat o la que converteix la ciutat en una marca. La majoria de districtes compten amb espais alliberats pels veïns per donar-los un ús social. De Nou Barris a Sant Andreu, recollim cinc exemples, històrics i recents, de lluita veïnal, que en tots els casos ha servit per transformar espais abandonats i dotar-los de vida i una intensa activitat.

Ateneu Popular 9 Barris

L’Ateneu Popular 9 Barris és un dels màxims exponents de la lluita veïnal a Barcelona. Va néixer el 1977 -celebra el 40è aniversari- fruit de l’ocupació d’una planta asfàltica que es va construir entre els barris de Roquetes i Trinitat Nova. Els fums de la fàbrica molestaven els veïns, que reclamaven que s’aturés l’activitat. “Quan posaven la roba a estendre, acabava negra”, recorda Antonio Buil, membre històric de l’Ateneu, “ així va començar la lluita i l’Ajuntament ens va donar la raó, deia que ho trauria però passava el temps i no feia res”.

Inici de la gestió ciutadana a l'Ateneu 9 Barris. ATENEU 9 BARRIS

Les negociacions amb l’Ajuntament no van ser senzilles, entre altres coses perquè la fàbrica es va ocupar abans que tinguessin lloc les primeres eleccions municipals democràtiques, el 1979. “L’Ateneu va començar a fer “xup xup” i a construir des de la perifèria en confrontació amb el model que s’anava consolidant de fer política des del centre de Barcelona”, concreta Paniagua, “i aquesta tensió és molt interessant perquè és el que fa que aquí pugui sorgir una història peculiar que serveix com a model”.

La mobilització va aconseguir que el Consistori acceptés l’espai com un equipament cultural, però no estava disposat a deixar la gestió en mans del barri

La mobilització veïnal va aconseguir que el Consistori acceptés l’espai com un equipament cultural, però d’entrada no estava disposat a deixar la gestió en mans del barri. “La seva proposta era que fos un centre cívic de gestió municipal i controlar-ne el funcionament”, explica Buil, “però nosaltres no vam passar per aquí, volíem un espai autogestionat”. Malgrat les mesures repressives, els veïns van lluitar durant anys per la gestió comunitària de l’espai, organitzant acampades a la seu del Districte i plantant-se amb pancartes davant la Plaça Sant Jaume. Finalment, l’Ajuntament va acabar cedint.

Panoràmica de l'Ateneu poc després de la seva recuperació. ATENEU 9 BARRIS

Des dels seus inicis, el circ ha estat l’element vertebrador de tot el projecte. Aquest sector va sorgir naturalment dins l’Ateneu i hi va trobar un espai on consolidar-se i reinventar-se. Aquí van néixer, per exemple, l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya o l’Escola de Circ Rogelio Rivel. A dia d’avui, el projecte pedagògic segueix estant molt basat en el circ social com una eina d’apoderament, de transformació i “d’incidència sobre el territori”. “En un districte on les oportunitats laborals sempre han estat molt limitades, hi ha molta gent que ha trobat, en les arts escèniques, una sortida professional”, comenta Paniagua.

Can Batlló

Can Batlló és un altre paradigma d’autogestió veïnal. La Bordeta el va recuperar l’any 2011, però la reivindicació que el complex fabril fos pel barri es remunta a 40 anys enrere i s’explica pel dèficit històric d’equipaments a la zona. El recinte, que el segle XIX allotjava una fàbrica tèxtil molt important amb més de 2.000 treballadors, va anar perdent pistonada amb el temps i cap a finals dels 90, l’Associació de Veïns va considerar que era un bon moment per tornar reivindicar, amb força, l’espai. L’empresa propietària de les naus es va comprometre a cedir terreny als veïns a canvi que l’Ajuntament li oferís sòl per poder edificar pisos, però aquest acord no arribava i el barri es va començar a empipar.

La porta d'entrada a Can Batlló. LAURA AZNAR

L’11 de juny, La Bordeta va recuperar Can Batlló. “Va ser súper emocionant, hi havia unes 2.500 persones, tot el barri, i hi havia gent que plorava”, comenta Domingo. Malgrat el mal estat de les naus, plenes de porqueria i sense accés a aigua potable ni a la llum, els veïns s’han arremangat i han invertit hores de treball per netejar l’espai i adequar-lo. Del no res han aixecat la biblioteca, que s’ha convertit amb una de les més importants de la xarxa de biblioteques lliures de Catalunya, però també el bar o l’auditori. Can Batlló està en constant moviment. “Funcionem gràcies al voluntariat i a la implicació”, explica el representant veïnal, “ara per exemple aquí a dalt hi ha penjades dues o tres persones que desinteressadament fan de paletes o de mecànics”. Qui no fa una cosa fa una altra.

Del no res han aixecat la biblioteca, però també el bar o l’auditori. Can Batlló està en constant moviment

Els veïns gestionen més de 10.000 metres quadrats de terreny. De mica en mica, batalla a batalla, han aconseguit que l’administració els hi vagi cedint noves naus on s’hi allotgen diversos projectes, des d’una fusteria autogestionada, una impremta, passant per un espai de joc infantil, una zona de tallers o un rocòdrom. Can Batlló, a més, acollirà la primera promoció d’habitatge de nova construcció en règim de cessió d’ús i també la primera escola autogestionada. “Hem generat referencialitat i hem obert nous horitzons”, comenta Domingo, “hem creat una cosa nova que li veiem un futur encoratjador, i aquesta és la nostra manera de lluitar”.

El Rec

Al barri del Fort Pienc, el jovent reivindica espais. La reclamació no és nova i s’ha materialitzat en la creació de la campanya Exigim Espais. El 2014, les dues entitats que van crear-la, Arran Fort Pienc i el Casal de joves Xiroc, van decidir posar remei a aquesta mancança ocupant una seu de Bankia que estava en desús.

L'interior del Rec. EL REC

L’any passat, les entitats va rebre l’anunci que Bankia, la propietària de l’immoble, les portaria a judici aquest febrer per l’ocupació de la seu. Com a resposta, han engegat una campanya en defensa d’El Rec, anomenada “Recsistència”, que esdevindrà “més combativa” a mesura que s’acosti la data del judici. Els joves que formen part de l’espai asseguren que l’administració no ha fet cap moviment per desllorigar aquesta situació. “S’ha desentès totalment perquè interpreta que el conflicte és entre dos particulars”, comenta Paula Guerra, “però nosaltres els interpel·lem directament i demanem que habilitin més espais per als joves del Fort Pienc”.

El Pou de la Figuera

Aquest casal, ubicat al barri de la Ribera, és una de les reivindicacions de la lluita del Forat de la Vergonya, que va mobilitzar els veïns en contra del projecte urbanístic previst per la zona. A la Ribera feia falta un espai d’accés lliure on poder desenvolupar activitats gratuïtes, i fruit de l’ocupació de l’espai públic i la pressió veïnal, el 2007 l’Ajuntament va construir el recinte. “Tenim aquest espai gràcies a que hi va haver persones que van decidir apropiar-se del carrer i autogestionar el parc”, explica Aidà Almirall, dinamitzador comunitari del casal.

La gestió comunitària, també en els espais de treball: la Nau Bostik

Feia deu anys que la Nau Bostik estava abandonada quan Xavier Basiana, arquitecte i impulsor, també, de la Nau Ivanov, es va fixar el repte de construir-hi un nova fàbrica de creació. La propietària de l’espai, una promotora immobiliària anomenada La Llave de Oro, va creure en el projecte i va cedir la nau a l’equip de Basiana, ara fa un parell d’anys, perquè la gestionessin a canvi que assumissin el cost de l’IBI.