La gentrificació arrasa els barris de Barcelona, on viure-hi és cada vegada més car

@esperanzaec

A cada barri succeeix d'una manera. Al Poble-sec, per exemple, amb la peatonalització del carrer Blai, la via principal del barri es va omplir de bars que atreuen amb els seus pinxos a un euro. Avui s'hi acumulen 42 bars amb 37 terrasses, el que es tradueix en fins a gairebé 600 persones una nit qualsevol, sigui hivern o estiu. I això que l'Ordenança Singular de Terrasses d'aquest carrer, aprovada el passat gener, és la primera que estableix una reducció de l'horari general de terrasses, que entre setmana tanquen a les 23h i els caps de setmana a mitjanit. A més, en aquest cas el procés es va accelerar amb els plans de l'anterior alcalde, Xavier Trias, de convertir l'avinguda Paral·lel en una altra via d'entrada dels creueristes per portar-los fins als museus de Montjuïc i alleugerir la saturació de les Rambles, recorda Mansilla. Al Poblenou els factors són uns altres: l'any 2000 es van instaurar al barri nous veïns com Diagonal Mar, el districte 22 @ que busca agrupar empreses de noves tecnologies i es va obrir la veda per a la construcció d'hotels, amb la proximitat de la platja com a principal pamflet de venda.

La ciutat com a negoci

El problema és, segons l'antropòleg, "la conseqüència de convertir la ciutat en una àrea de negoci". L'habitatge, si alguna vegada es va considerar un dret, ha passat a ser ara un actiu financer més, dins el parc temàtic en què s'han convertit ciutats com Barcelona. La clau està en analitzar com s'entenen les ciutats, "perquè la gentrificació pot ser industrial, comercial o turística, encara que aquesta última sigui la que predomina en el nostre temps i avança gairebé sense límits, fruit del propi capitalisme que en el seu procés d'acumulació necessita expandir-se", jutja.

Segons un estudi de l'Ajuntament, a Barcelona hi ha 15.881 apartaments turístics, dels quals 6.275 no tenen llicència

No només se'n van pels preus, també pel soroll. Molts veïns porten temps organitzant-se per recolzar-se entre ells i frenar la sagnia de l'abandonament habitacional, que es veu substituït per allotjaments turístics, no sempre legals. Fa gairebé un any es va donar a conèixer el Sindicat del barri, una plataforma que defensa als veïns. A ella va acudir Lídia Canadell, que viu a prop del carrer Blai. A sota de la casa d'aquesta veïna hi ha dos apartaments turístics, antics locals reconvertits en habitatge, que no els deixen dormir: "estem envoltats, al meu pati de veïns hem identificat cinc pisos turístics". Els identifiquen perquè de molts d'ells surten turistes que a les 5 del matí tornen de festa i amb la calor de l'estiu es treuen les cadires al carrer i segueixen amb la revetlla fins que surt el sol.

El paper dels fons d'inversió 

Tot i que el turisme mereix tota una enciclopèdia i és el principal factor que explica la bombolla del lloguer que viu la ciutat, conseqüència de la gentrificació, no és l'únic. Nati Mareque, assessora immobiliària de IMMOMAX, creu que la pujada de preus també es deu a les poques opcions de compra que hi ha ara mateix. I apunta a un perfil de client que no era habitual fa tres anys: "estrangers amb alt poder adquisitiu, que o bé treballen per a multinacionals o són freelance i poden treballar per a Londres des d'aquí i per als quals un lloguer de 1.800 euros no suposa un esforç extra".

"La gentrificació pot tenir forma de museu, d'apartament turístic o de carrer atapeït de bars que desplacen a la ferreteria o la merceria de tota la vida"

En el procés de gentrificació, Poble-sec és un capítol més en la saga de barris que pateixen els atacs d'una manera de pensar que oblida la ciutat com a dret dels seus habitants. Els motius són diferents, però les conseqüències són les mateixes. El barri Gòtic, on més de la meitat dels habitatges disponibles són pisos turístics, o el Raval van ser l'inici. Al documental MACBA, l'esquerra, la dreta i els rics, de Societat U de Barcelona, Miquel Molins, director del museu d'art contemporani, al centre del Raval, entre 1995 i 1998, deia: "si imposes un edifici com el MACBA enmig d'un barri amb la idea que el transformarà, desallotjarà la gent que viu i d'alguna manera farà efecte crida per a una renovació urbanística, estàs fent una agressió, il·lustrada però agressió. I tots sabem que aquestes coses no acaben de sortir bé. Estava admetent un procés que va començar amb el projecte de la Barcelona olímpica i que avui té nom. La gentrificació pot tenir forma de museu, d'apartament turístic o de carrer atapeït de bars i terrasses que desplacen a la ferreteria o la merceria de tota la vida. Però Barcelona, al costat de Madrid, és una de les poques ciutats on els centres històrics encara hi pot viure força gent, en comparació amb altres capitals europees com Roma o París".