La Generalitat obre una vintena de fosses de la Guerra Civil i hi identifica set persones enterrades

El Pla de fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista té l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria històrica amb l’obertura de les fosses que hi ha a Catalunya per poder analitzar les restes trobades i retornar-les als seus familiars, o bé donar-los una sepultura digna. 

Infografia mapa d'obertura de fosses.

Les últimes actuacions

Les últimes excavacions s’han portat a terme entre maig i juliol d’aquest 2019 al Cementiri d’Alguaire (Segrià), Caseres i Batea (Terra Alta). L’actuació a Caseres ha permès recuperar les restes de dos soldats republicans d’una fossa que estava a tocar de la carretera N-420 i les restes d’un nombre encara indeterminat d’individus d’una altra finca del poble. Els arqueòlegs han d’analitzar aquestes restes per saber a quantes persones poden pertànyer. A Batea no s’hi ha recuperat cap individu. Els treballs a Alguaire encara estan en curs.

Pròximes actuacions

Les pròximes excavacions seran a Foradada (Noguera) i al Cementiri de Salomó (Tarragonès). L’actuació a Foradada es farà al setembre i preveu recuperar almenys un individu d’una fossa ubicada a la Serra Alta, on van tenir lloc diversos dies de combats entre l’exèrcit republicà i les tropes rebels que avançaven pel territori. La fossa del Cementiri de Salomó no té encara data d’obertura, però s’hi esperen trobar almenys les restes de dos soldats republicans.

Set persones identificades

El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, disposa d’una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i per tant retornada a la família. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.

Infografia retorn restes on van ser trobades.

El Programa d’identificació genètica

La base de dades del Programa d’identificació genètica compta actualment amb unes 2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes i amb un centenar de mostres genètiques d’individus localitzats en fosses. Les persones que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes.