La Generalitat ha creat un fons de 10 milions d'euros per fer front a les sancions del Tribunal de Comptes, així com per altres sancions per funcionaris públics represaliats. El conseller d'economia, Jaume Giró, ha explicat que l'administració ha creat un fons complementari de risc que permet als servidors públics represaliats disposar d'un aval bancari, i per això inicialment seria un banc que faria front a les milionàries multes imposades, amb la garantia del fons de 10 milions d'euros creat per l'administració. Si hi hagués una sentència desfavorable, la Generalitat pagaria l'import al banc i reclamaria seguidament els diners als servidors públics amb interessos.

Aquest fons de risc estaria destinat a aquells casos que no estan coberts per les assegurances que té la Generalitat. Es fa en base del principi d'indemnitat, ha explicat Giró, el qual planteja que cap servidor públic pot veure's afectat per l'exercici "legítim de les seves competències". "Els servidors públics tenen drets fonamentals d'expressió i llibertat d'ideologia. Se'n diu democràcia, i el que plantegem és una protecció per les nostres treballadores i treballadors", ha dit.

El decret llei assegura que els treballadors públics que reclamin aquest aval han de complir tres condicions: solidesa jurídica que tingués garantia per les persones, tant per les que avui estan afectades per aquestes mesures del Tribunal de Comptes com per altres persones o corresponsables d'aquesta decisió, i que sigui eficaç i que compleixi els objectius; que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites de les actuacions d'un servidor i que la Generalitat no hagi iniciat cap acció contra la persona afectada, ni hagi obert cap procediment disciplinari ni sancionador contra l'afectat. 

Si es compleixen aquestes condicions, les persones que vulguin ser beneficiàries d'aquest fons han de fer una sol·licitud a l'òrgan gestor -que de moment serà l'Institut Català de Finances (ICF)- argumentant per què ho reclamen amb una declaració responsable garantint que compleix les tres condicions. La Generalitat verificarà aquestes condicions, i si les compleix l'ICF garantirà que una entitat bancària faci l'emissió d'un aval amb un dipòsit a càrrec del Fons complementari de riscos. Es tracta doncs, d'un contra aval amb l'ICF, no d'un aval directe. Si hi hagués una sentència desfavorable, la Generalitat pagaria l'import al banc i reclamarà els diners als encausats en cas de sentència desfavorable ferma un cop exhaurides totes les instàncies judicials de recursos, incloses les internacionals.

Ara bé, encara hi ha dubtes jurídics quin serà el moment processal en el que es pagaran els diners, ja que mentre el conseller d'economia diu que el Tribunal de Comptes no exigeix que puguis anar a una altra instància sense disposar diners, ha apuntat que en el cas del Tribunal Suprem si ho reclama. "Quan arribi el moment ja ho veurem", ha dit. Per la seva banda, la consellera de presidència, Laura Vilagrà, ha apuntat que si la sentència acaba l'àmbit estatal sí que s'hauran d'abonar els diners directament, però si té recorregut internacional es donarà quan hi hagi la sentència europea. Durant la roda de premsa, els consellers tampoc han detallat d'on sortiran els 10 milions d'euros, però Giró ha assegurat de forma reiterada que no hi ha "malversació de fons".