No compta amb estatuts ni amb òrgans de govern. Legalment no està constituït i, almenys de moment, mai ha emès un comunicat de premsa. Fins aquest dimarts, gairebé no apareixia citat al gruix dels mitjans de comunicació catalans. Però existir, existeix des de fa tres dècades. I tot apunta que influeix. I força, atesa la seva composició. Parlem del G-16, el lobby barceloní amb què aquest dilluns va reunir-se la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

Però què és exactament el G-16? I qui en forma part? És un grup que reuneix els presidents -i en aquest cas el masculí és absolutament significatiu, ja que només inclou una dona- de 16 de les principals entitats de l'àmbit empresarial, esportiu i cultural de Barcelona. En concret, està format per quatre entitats que representen interessos empresarials -la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Foment del Treball, el Cercle d'Economia i l'Institut Agrícola de Sant Isidre-, sis entitats esportives -el Barça, l'Espanyola, el Reial Club de Tennis Barcelona, el Reial Club de Polo de Barcelona, el Club Natació Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya-, quatre de culturals -l'Ateneu Barcelonès, el Cercle del Liceu, el Reial Cercle Artístic i l'Orfeó Català-, un club social de l'alta burgesia -el Círculo Ecuestre-, i, finalment, un club automobilístic que s'ha convertit en un gran conglomerat empresarial, el RACC.

De la trobada amb Sáenz de Santamaría n'ha transcendit, segons ha informat La Vanguardia, que va celebrar-se a la sala de juntes del RACC i que hi van assistir tots els membres del G-16 amb l'excepció del president de Foment, Joaquim Gay de Montellà; el del Barça, Josep Maria Bartomeu; i el de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas. Segons el rotatiu, diversos dels assistents li van transmetre a la vicepresidenta espanyola que el procés independentista "no és problema de Catalunya, sinó d'Espanya" en el seu conjunt i, per tant, l'executiu estatal ha de "buscar solucions". Santamaría, per tant, va poder copsar l'opinió del conflicte polític de representant d'una part de la societat catalana, ara bé molt vinculada a l'elit econòmica i social i no necessàriament vinculada a l'actual centralitat del país.

Reunions privades i mai en restaurants

En aquesta ocasió, la trobada va transcendir, però no és la norma habitual del G-16, que es reuneix periòdicament -normalment un cop cada dos mesos- i sempre a la casa d'algun dels membres o a la seu d'una de les entitats que en formen part, mai en restaurants. La discreció mana. En les trobades s'aborden les qüestions que els preocupen, normalment vinculades a l'actualitat política i econòmica de la ciutat i de Catalunya. I només hi assisteixen els presidents de les entitats que hi tenen presència, que poden anar-hi o no, però en cap cas delegar la presència en una altra persona.

Les principals referències al grup apareixen en articles de fa uns anys al diari econòmic Expansión i a la revista Carrer, editada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). L'origen del lobby es remunta a principis de la dècada dels 80, quan Francisco Mas-Sardà, aleshores president del Cercle del Liceu, va concebre la idea de reunir periòdicament a les principals institucions d'una determinada -o elitista- societat civil. A l'inici, el grup comptava amb sis entitats i molts presidents delegaven la seva assistència. La forma actual, però, comença a gestar-se a partir del 1987, quan Alfredo Molinas, president de Foment del Treball entre 1978 i 1994, va fixar la condició que només hi podien assistir els presidents. A partir d'aquí el grup va ampliar-se, primer a 11 entitats i, posteriorment, a les 16 actuals.

El periodista Ignasi Aragay va fer-ne una menció prou aclaridora el 2010 en un article al diari Avui: "No volen publicitat. La discreció és la norma. Els dinars periòdics que fan aquests setze magnífics no transcendeixen als periòdics, ni falta que fa. Zero publicitat. Precisament el punt fort del G-16 és influir sense que es noti. Els qui ho han de saber, ja ho saben, i els tenen en compte".

Un any abans, el professor d'economia de la UAB Albert Recio en va fer un retrat a la revista Carrer i en subratllava tres característiques: l'adscripció social dels seus membres, bàsicament persones "directament lligades al món empresarial o a les famílies que alguna vegada han comptat a la ciutat"; la presència de les mateixes persones a diferents entitats del G-16, un fet que segons ell explica "l'origen comú i la interrelació entre elles"; i el predomini dels homes en la gestió d'aquestes entitats. De fet, l'única dona del lobby és Mariona Carulla, presidenta de l'Orfeó Català des del 2010. Fins l'escàndol del saqueig de la institució cultural, el representant de l'Orfeó era, com en tants altres àmbits, Fèlix Millet.

Només una dona

A banda de Carulla, els actuals membres del G-16 són Miquel Valls, l'etern president de la Cambra de Comerç; el factòtum de la immobiliària Colonial, Juan José Bruguera, president del Cercle d'Economia des del desembre; Baldiri Ros, de l'Institut Agrícola Català Sant Isidre -la patronal del camp i una de les entitats fundadores de La Caixa-, defensor de la trilogia "propietat, igualtat i llibertat"; Albert Agustí, del Reial Club de Tennis Barcelona, que organitza el trofeu Comte de Godó, que reuneix la flor i nata de la societat barcelonina; Alfonso Maristany, del Círculo Ecuestre; Adolf Roussaud, de l'Espanyol; el financer Ignacio García Nieto, del privat Cercle del Liceu, que fins fa quinze anys no va admetre dones; Josep Fèlix Bentz, del Reial Cercle Artístic; Josep Mateu, del RACC; Josep Maria Puente, del Centre Excursionista de Catalunya; Curro Espinós, del Reial Club de Polo; i els ja esmentats Joaquim Gay de Montellà, Foment del Treball; Josep Maria Bartomeu, FC Barcelona; i Jordi Casassas, Ateneu Barcelonès.