La Fiscalia recorre al Constitucional l'arxivament de la querella dels germans Ferrándiz per tortures a la Via Laietana

La Fiscalia ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) per l'arxivament de la querella dels germans Maribel i Josep Ferrándiz per les tortures patides a la Prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona el 1971, en plena dictadura franquista. El recurs es fonamenta en la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, d'acord amb el nou escenari normatiu que suposa l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica.

En aquesta llei s'estableix precisament el dret a la justícia de les víctimes del cop d'Estat, la guerra i la dictadura, així com l'obligació d'investigar les violacions dels drets humans perpetrades en aquell període. La Fiscalia indica que el TC encara no s'ha pronunciat sobre l'abast i el significat del dret a la investigació de l'article 29.1 de la Llei de Memòria Democràtica i, per tant, "la qüestió transcendeix del cas concret perquè planteja una qüestió jurídica de repercussió social rellevant i general".

En actuacions anteriors, la Fiscalia ja havia alertat que, amb l'aplicació de la nova llei, cal dur a terme una investigació judicial efectiva, la finalitat de la qual no ha ser la persecució penal i la condemna dels responsables, sinó garantir els drets a la veritat, justícia i reparació a les víctimes, independentment del resultat del procés. D'aquesta manera s'ofereix una interpretació de la normativa amb un enfocament de drets humans.

L'arxivament de la querella

L'Audiència de Barcelona va confirmar el passat 3 d'octubre l'arxivament de la querella, després que el jutjat d'instrucció número 3 de la ciutat prengués aquesta mateixa decisió, amb l'argument que els fets estaven emparats per la llei d'amnistia de 1977. 

En la resolució de la secció segona de l'Audiència de Barcelona s'argumenta que en el moment en què s'haurien comès els delictes "no existia en l'ordenament jurídic-penal espanyol la figura del crim contra la humanitat" i, per tant, el tribunal considera que la definició dels fets com a crims de lesa humanitat és "inviable". A partir d'aquí, estableix que si no es poden considerar crims d'aquest tipus no es pot entendre que no prescriuen.

En qualsevol cas, per a l'Audiència "no és procedent atorgar una interpretació retroactiva" per molt que hi hagi tractats internacionals que fixen la imprescriptibilitat dels delictes contra la humanitat. La sala defensa la importància de vetllar per obtenir la veritat i per fer justícia, però no pot ser "a costa de contravenir la legalitat penal" i "trencar la seguretat jurídica". Així doncs, apunta que el dret a la investigació a què fa referència la Llei de Memòria Democràtica es pot satisfer fora de l'àmbit d'un procés penal "que no pot conduir a condemna alguna".

Per què van presentar una querella?

Els germans Maribel i Josep Ferrándiz són activistes antifranquistes des de l'adolescència. Van ser detinguts per agents de la Brigada Político-Social quan tenien 17 anys i militaven a la Jove Guàrdia Roja, l'organització política juvenil del Partit del Treball d'Espanya (PTE). Van passar 32 dies a la prefactura de la Policia Nacional de la Via Laietana, on van ser torturats i van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris. Només van sortir-ne per ser enviats un any a la presó.

En una entrevista amb Públic on van relatar la seva experiència, els germans bessons van explicar que ni la tortura ni la repressió franquista van aconseguir doblegar-los. En aquest sentit, van afirmar que cinc dècades més tard mantenen els seus ideals i el seu compromís de lluita per a una societat més justa.