El poder judicial espanyol no estalvia senyals d'advertència al sobiranisme català.

La Fiscal General de l'Estat, Maria José Segarra, ha valorat el judici al Tribunal Suprem contra els dirigents polítics i socials implicats en la realització del referèndum del 2017 com "l'aplicació serena, ferma i rigorosa de la llei" i ha afirmat, en evident resposta a les recents paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, que "tots tenim l'obligació d'acatar la sentència que es dicti, sigui quin sigui el sentit de la mateixa". I el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha felicitat el president de la sala del Suprem que va jutjar els dirigents independentistes, Manuel Marchena, a més de la resta de magistrats. Aquest judici, ha dit, ha estat "el paradigma dels que tenen lloc cada dia".

S'han expressat d'aquesta manera en l'acte d'obertura de l'Any Judicial 2019, sota la presidència del monarca Felip VI, al Saló de Plens del Tribunal Suprem, utilitzat durant quatre mesos per celebrar les sessions de l'esmentat judici.

Lesmes ha titllat de "greu anomalia" el fet que el parlament espanyol encara no hagi renovat el CGPJ, en funcions des de desembre: Pot contribuir al seu descrèdit, ha reconegut.

Segarra havia iniciat el seu discurs fent l'elogi del sistema de monarquia parlamentaria, que ha fet possible, segons ha dit "que drets i llibertats siguin efectius", ha qualificat de "desafiament secesionista" el procés sobiranista català i ha recalcat l'"extraordinària gravetat" dels fets jutjats.

El judici s'ha celebrat, segons ella, "sota els més amplis estàndards de transparència, accessibilitat i garanties per a les parts", la qual cosa interpreta com "la més viva afirmació del nostre Estat de Dret".

A la cerimònia han assistit, a més del rei, la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, i el president del Senat, Manuel Cruz.
​
Maria José Segarra s'ha referit a la violència masclista en un parell d'ocasions, com un "gravíssim fenomen" que no pot ser eradicat únicament des de l'esfera penal.

I Lesmes ha reclamat més mitjans econòmics per la Justícia. Ha demanat un nou mapa judicial i organitzatiu a l'Éstat espanyol, que es manté amb la mateixa estructura territorial que fa 185 anys i ha posat com a exemple que el nombre de partits judicials actuals és pràcticament igual al que existia en el moment de la creació d'aquest tipus de demarcació, en l'època de la Regència de María Cristina, informa Alejandro López de Miguel.