El final de les majories absolutes condueix a una sequera legislativa al Congrés

El debilitament del bipartidisme ha convertit el Congrés en una institució més plural, però també en una a la que li costa més legislar. La pèrdua de les grans majories polítiques ha abocat la cambra baixa a una mena de "sequera" legislativa que té el seu origen en la incapacitat de les formacions per arribar a acords.

En 2014 els diputats van aconseguir finalitzar un tràmit legislatiu en 61 ocasions, una xifra similar a la de l'any anterior, quan la cambra baixa va aprovar un total de 54 iniciatives. Aquesta producció dels anys 2013, 2014 i 2015 es correspon amb l'etapa en la qual el PP tenia una majoria absoluta al Parlament, de manera que era molt més senzill aprovar reformes.

Però la pèrdua de les majories absolutes no només ha modificat la producció legislativa en la seva quantitat, sinó que també ha canviat la manera en què s'aproven les diferents lleis i reformes. El reial decret-llei s'ha convertit en l'eina més utilitzada per legislar, i el pes de l'activitat legislativa s'ha anat desplaçant en una tendència cada vegada més clara cap al Govern.

Canvi de tendència: s'aposta pel decret

En 2014 van tirar endavant 36 lleis i vuit lleis orgàniques enfront de 17 decrets portats a la Cambra pel Govern. De les 84 iniciatives aprovades el 2015, 20 van ser elaborades per l'Executiu (12 decrets-llei i vuit decrets legislatius) i 64 pel Parlament (48 lleis i 16 lleis orgàniques). Va ser a partir de l'any passat quan la tendència va canviar i el Govern va començar a prescindir més del Parlament per elaborar el contingut de les reformes.

En 2017, el Congrés va convalidar un total de 20 decrets (el Govern de Rajoy havia portat a la Cambra 24 reformes, però quatre d'elles es van tramitar com a projectes de llei oberts a modificacions dels grups). A més, l'Executiu va presentar uns altres 15 projectes de llei, tot i que només set van aconseguir el suport parlamentari.