Filosofia Antoni Domènech, la tradició republicana i el socialisme

"Un personatge complex, polièdric, amb moltes dimensions", així ha definit Antoni Domènech (1952-2017) el sociòleg i professor de la Universitat de Barcelona (UB) David Casassas a l’inici de l’acte d’homenatge que s'ha fet aquest divendres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ha comptat amb la participació de l’actual editor general de Sin Permiso, Daniel Raventós, el polític gallec Xosé Manuel Beiras, la filòsofa argentina María Julia Bertomeu i el professor de Filosofia del Dret a la UB Jordi Mundó. Alguns estudiants seus, com Edgar Manjarín o Bru Laín, també han pujat a l'escenari per recordar la figura de Domènech i la seva influència.

Mundó ha estat un dels primers a prendre la paraula. Ho ha fet per emfatitzar la capacitat de Domènech de "fer preguntes molt agudes", partint sempre de fets concrets i no d’abstraccions filosòfiques, així com el seu profund coneixement històric i polític de tota mena de processos polítics, des de la Revolució francesa del 1789 fins a la Revolució russa del 1917, passant per l'ascens dels feixismes històrics.

Reivindicar la Il·lustració

De l’obra de Domènech, Raventós en destaca, en declaracions per a Públic, "l’estudi de la tradició republicana". "Com solia repetir en entrevistes i articles", comenta, es tractava "d'entendre les millors tradicions socialistes del XIX i del XX com a línia de continuïtat del republicanisme, la dos cops mil·lenària tradició de la llibertat política". El filòsof Julio César Guanche ha recordat aquest vespre que Domènech va resumir aquesta relació al seu darrer llibre, publicat a Cuba, on assenyalava com el barret frigi (el símbol republicà per excel·lència) reapareixia en moments destacats de la històrica del socialisme i la lluita anticolonial.