HABITATGES FAMÍLIES DESNONADES Famílies que tenen una segona oportunitat a les Llars del Seminari

Ja fa dos anys que es va posar en marxa un projecte social que es va gestar en plena arremesa de la crisi econòmica i quan les pàgines dels diaris només parlaven de desnonaments. Es tracta de les Llars del Seminari: un conjunt d'habitatges impulsats pel Bisbat de Lleida, la PAH i diferents entitats de Lleida que han fet realitat la construcció de 19 pisos, ocupats actualment la majoria per famílies nouvingudes. En l'actualitat, són 16 les famílies que viuen en el Seminari, en total una mica més d'una cinquantena de persones (la meitat, menors d'edat) de les quals dues han estat formades per refugiats arribats de Síria i de Rússia.

El bisbe Joan Piris va proposar cedir una part de l'edifici del Seminari per reconvertir-lo en llars per a persones desnonades

Era el 7 de desembre de 2012 i el llavors Bisbe de Lleida, Joan Piris –avui retirat en la seva València natal– va assistir a una reunió amb membres de la PAH i els va fer la proposta: cedir una part de l'edifici del Seminari, que feia 20 anys que estava buit per reconvertir-lo en llars per a persones desnonades. Piris no podia imaginar que en uns mesos, un nou Papa cridaria a diòcesi i congregacions a cedir espais en immobles en desús als més necessitats. 

Després de treballar en l'adequació de l'immoble durant uns tres anys, a finals de juny de 2015 es posaven en funcionament les primeres llars. "Gràcies evidentment als donatius privats i institucionals i a la quarantena de voluntaris que van fer possible aquesta segona oportunitat de moltes famílies en situació vulnerable", explica Carles Sanmartín, president de la Fundació Entre Tots i pel Bé de Tothom, que gestiona el projecte.

Façana de les Llars del Seminari. FOTO: Fundació Entre Tots i pel Bé de Tothom

Estància temporal als habitatges

L'estada d'aquestes famílies és temporal i compten amb el suport d'una treballadora social –l'única persona contractada en aquest projecte– que els fa un seguiment i els ajuda a tornar a empoderar-se. Així mateix, juntament amb l'equip de voluntaris del Bisbat, participa en el procés de selecció. Carles Sanmartín recorda que "les famílies vénen o bé derivades de les treballadores socials o de la PAH i després dels protocols i de presentar tota la documentació es fa la selecció. Sempre hi ha hagut més sol·licituds de les que podíem agafar". Després que el darrer mes hagin marxat dues famílies de les llars està previst que al setembre es faci una altra fase de selecció per omplir el parell d'habitatges que queden.

Sopar de les famílies. FOTO: Fundació Entre Tots i pel Bé de Tothom

Una d'aquestes famílies és la formada per la Neus Vílchez i la seva filla de 14 anys. Totes dues van entrar a les llars del seminari el març de 2016 i en van sortir al febrer. "Jo sóc una dona molt lluitadora i tenia molt clar que no volia esgotar els tres anys que t'ofereixen des de les llars. A més, també volia que d'altres persones poguessin gaudir d'aquesta ajuda que a mi m'estaven oferint", explica la Neus. Per ella l'entrada als habitatges socials del carrer Maragall va arribar en un moment en què no treballava i no podia permetre's pagar un lloguer tota sola. 

Ara ja treballa com a administrativa en una empresa i comparteix habitatge amb la seva actual parella. Guarda molt bons records de les persones amb les quals va compartir vivències a les llars. "Sóc una persona molt emotiva i l'experiència ha estat per mi molt gratificant, ja que he viscut molts bons moments amb els meus veïns i els voluntaris de les llars", assegura la Neus.

Cadascú paga el que pot

Una de les peculiaritats de les Llars del Seminari és que "les famílies paguen allò que poden, ja que el que més els aclapara és la inseguretat laboral que viuen", explica Claveria. Així hi ha llars que paguen 210 euros al mes, unes altres el que poden i la resta res. La directora del projecte està convençuda que hi ha màgia a les Llars. "Les empreses i els voluntaris fan que això sigui màgic", assegura.

S'ha creat una comissió laboral per ajudar-los a capacitar-se laboralment i que puguin trobar una feina

"El que volem és que el projecte vagi més enllà de cedir temporalment uns habitatges. Volem oferir a les famílies la possibilitat d'una segona oportunitat" assenyala Sanmartín. La majoria de llogaters són famílies amb un perfil laboral baix, de difícil inserció. Per això s'ha creat una comissió laboral que pretén ajudar-los a capacitar-se laboralment i que puguin trobar una feina i tirar endavant per ells mateixos. 

En aquest sentit, s'està treballant en un projecte d'inserció laboral amb Caritas amb la finalitat de buscar llocs de treball per aquestes persones. "Ja fa un any que la comissió laboral busca nínxols a Lleida per crear una iniciativa laboral que pugui donar feina a aquestes famílies i creiem que el darrer trimestre de l'any la podrem presentar", assegura Sanmartín.

Mentre no arriben aquestes noves oportunitats de feina hi ha vuit famílies que s'han incorporat a treballar temporalment al món agrari per la campanya de la fruita. "L'any passat un empresari fructícola es va comprometre a gestionar contractes per inquilins de les llars i aquest estiu ho estem notant molt", explica el president de la Fundació.