El diumenge 7 de novembre, Alfredo Soler, un jove de 22 anys, va ser atacat per deu persones que van pegar-li puntades de peu, colps de puny i van colpejar-lo amb objectes contundents, a més d’amenaçar-lo amb una navalla. Els agressors, que no han estat identificats, van cridar-li que "esto es el Reino de Valencia!", tal com el mateix Soler explicava l’endemà davant de les càmeres de la televisió pública valenciana. El motiu sembla que seria vestir una dessuadora amb el lema "Working Class". Els fets van succeir al carrer Serpis, molt a prop de l’estadi del Mestalla i poc després del partit que va enfrontar el València CF amb l’Atlético de Madrid.

Casual o no, l’agressió va coincidir amb l’anunci de la refundació dels Ultra Yomus, la penya valencianista vinculada a l’extrema dreta i protagonista de nombroses agressions, amenaces i fets violents durant els últims anys. Fins a 13 dels seus integrants, per exemple, han estat encausats pels atacs en plena llum del dia el 9 d’octubre del 2017 al centre de València. La dissolució de la grada d’animació jove del Mestalla, la Curva Nord, a principis d’octubre, després de moltes tensions amb la direcció del club, precisament per la presència d’ultradretans condicionant les seues activitats.

Amb tot, semblaria que la fi de la grada d’animació podria deixar un espai que els antics Yomus es podien apressar a intentar omplir i van demanar fins i tot reunir-se amb la directiva del club. Però, de nou, aquesta els ha tancat la porta a la cara. En un concís comunicat, el València CF recorda que "va expulsar als radicals del Camp de Mestalla por primera volta en la història l’any 2019. Aquesta decisió no té marxa enrere. El València CF reafirma la seua posició i rebutja qualsevol col·laboració amb Ultra Yomus". Però no sembla que la presència de feixistes al Mestalla haja d’acabar-se tan fàcilment.

"Això del retorn dels Yomus s’hauria d’agarrar amb pinces –explica a Públic Sergi Aljilés, president de la penya valencianista Colla Blanc-i-negra-, ja que en realitat mai han marxat. Amb més o menys intensitat, sempre hi ha hagut amenaces". Precisament, aquesta penya ha denunciat haver rebut diverses amenaces, tant el dia del partit contra l’Atlético de Madrid com a través de les xarxes socials. Recentment, els membres de Yomus que controlaven la Curva Nord van intentar reduir les crítiques i protestes contra Meriton [l’empresa propietària del club] per "intentar caure’ls bé i aconseguir guanyar-se la seua simpatia", explica Aljilés. Per això ara celebra la reacció del club: "calia un posicionament clar de què mai tornarien".

El paper de Bastión Frontal

La refundació dels Yomus, però, té també un altre component totalment extraesportiu i que ha passat molt més desapercebut. Segons expliquen fonts de l’antifeixisme valencià que demanen mantenir-se en l’anonimat, al darrere hi ha una operació del grupuscle nazi madrileny, Bastión Frontal, per tal d’implantar-se a València.

Bastión Frontal és l’organització que es troba darrere de moltes de les darreres de les manifestacions d’odi a la capital espanyola, com la manifestació homòfoba de Chueca, les campanyes contra els menors migrants o l’intent de rebentar un acte de Pablo Iglesias a les passades eleccions autonòmiques.

"Ara estan intentant estenent-se des de Madrid a diferents llocs, amb una estratègia de tornar als anys 90 i el seu feixisme de carrer, amb moltes agressions i violència –expliquen els antifeixistes-, però s’han trobat que ací no hi ha hagut relleu generacional, són els mateixos que llavors, la vella guàrdia que s’ha quedat sola, España 2000 ha quedat molt ranci. Així que han pensat que els Yomus serien més atractius i els ajudaria a reclutar xavals".

Segons expliquen aquestes fonts, els mesos d’estiu van ser especialment tensos a València, amb visites constants de membres de Bastión Frontal des de Madrid i contínues agressions i topades. "Podien arribar a ajuntar-se fins a 40 nazis, amb banderes amb l’esvàstica pels carrers de València sense tindre problemes. Al final vam aconseguir contindre’ls, però ens va costar. Si no va passar res greu, és perquè els vam plantar cara".

Precisament d’aquestes batalles estiuenques han quedat quatre antifeixistes acusats per la policia per lesions lleus i delicte d’odi contra els nazis. Els denunciants són alguns dels líders de Bastión Frontal, que asseguren que van ser atacats "per sorpresa" i "sense cap provocació prèvia", i que van endur-se la pitjor part, tal com pot llegir-se a l’atestat policial al qual ha tingut accés Públic.