Esports El turisme esportiu, un pol d'atracció creixent a Catalunya
El turisme és una eina clau per entendre la Catalunya del segle XXI. Marca ritmes de creixement econòmic i implica sectors professionals de tota mena, però també genera moviments crítics ciutadans i és determinant per entendre els processos de gentrificació en zones tan poblades com l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les institucions públiques, acostumades a fer èmfasi en un model de turisme sostenible en clau econòmica, mediambiental, cultural i social, opten des de fa uns quants anys per un nou filó de prestigi: el turisme esportiu. Hàbits saludables, desestacionalització, equilibri territorial... tot són avantatges?
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
Explica Enric Truñó que després de l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992 Pasqual Maragall sempre responia el mateix quan li preguntaven pels objectius principals del projecte olímpic: "Posar la ciutat en el mapa!". Truñó va ser el regidor d'esports, turisme i Jocs Olímpics de l'Ajuntament barceloní, així com membre de la comissió permanent del COOB'92. L'aparició de la marca Barcelona es va forjar aquells anys, amb la recerca d'un gran impacte internacional a partir de l'esport que ha tingut continuïtat en diferents grans esdeveniments posteriors (des dels Mundials de Natació de 2003 fins als fallits Jocs d'Hivern de Barcelona-Pirineus de 2022).
Publicidad
Catalunya, terra de turisme i esport
El cas de Barcelona és extrapolable al de moltes viles i comarques del país, que han traçat plans de tota mena per esdevenir un pol d'atracció turística a partir de l'esport. L'Agència Catalana de Turisme reconeix a 16 municipis amb el segell de Destinació de Turisme Esportiu, una distinció creada el 2003. Alguns d'aquests pobles, com Banyoles, Castelldefels o La Seu d'Urgell, compten amb unes instal·lacions naturals o bé artificials capaces d'acollir competicions internacionals de primer ordre. En d'altres casos, com Lloret de Mar o Salou, l'aposta pel turisme esportiu ha servit per netejar la imatge negativa associada al turisme de borratxera.
Les comarques gironines, de fet, s'han erigit en un epicentre internacional per als ciclistes d'elit, de la mateixa manera que diversos triatletes fan aturada i fonda a Banyoles o que competidors d'arreu del món aprofiten les instal·lacions del CAR de Sant Cugat del Vallès per fer-hi estades de tecnificació en múltiples esports. Catalunya combina proves d'esport popular de tota mena amb equipaments adequats per a l'entrenament d'alt nivell. Un còctel que ha captat l'atenció dels gestors turístics internacionals.
L'esquema es repeteix arreu del país: grans esdeveniments, col·laboració público-privada i generar un impacte turístic en el territori a partir de l'esport. Un altre patró habitual és l'organització de competicions que pel seu nombre de practicants ja generen una alta ocupació a la zona. Seguint el fil de la Costa Daurada, la darrera setmana santa molts establiments de la zona van esgotar reserves amb força mesos d'antelació per la celebració de torneigs de tota mena: la Mare Nostrum Cup, el Mundialet de futbol, el Torneig TGN bàsquet, el Torneig Internacional de futbol Costa Daurada, el Campionat Espanyol benjamí de futbol sala o la World Dancesport. El càlcul del sector turístic xifrava l'impacte en 20.000 persones entre esportistes, familiars (moltes competicions eren infantils i juvenils) i acompanyants.
Publicidad
El turisme esportiu, una bassa d'oli?
Ara per ara, més enllà de crítiques relatives al medi ambient o a l'entorn natural (des de curses de muntanya fins al Ral·li Catalunya passant per les estacions d'esquí), el cert és que el turisme esportiu no compta amb detractors organitzats en termes associatius i que s'hi oposin activament. Això no vol dir que no generi queixes.
A les Illes Balears fa molts anys que el turisme esportiu ha esdevingut una aposta central en els mesos no estiuencs i algunes proves són capaces d'aplegar milers de participants en mesos d'hivern, primavera o tardor. En el cas de la recent prova cicloturista Mallorca 312, amb 6.500 participants, els talls de les carreteres van acabar amb la paciència d'alguns veïns, que van decidir llançar xinxetes a l'asfalt com a senyal de protesta a Deià. Més enllà del fet, és interessant atendre les lectures de fons que fan col·lectius ecologistes com Terraferida, que alerten de les conseqüències sobre el territori que provoca el constant augment de la pressió humana a les Illes Balears. El turisme esportiu, a la pràctica, pot ser entès com un nou element d'una massificació ja insostenible.