Espanya i França eleven al màxim la seva cooperació i situen l'energia com a prioritat

Amb un marcat simbolisme, la 27a cimera hispano-francesa ha servit per escenificar el significatiu pas endavant que fan les relacions diplomàtiques entre els dos estats. La firma del Tractat d'Amistat i Cooperació -batejat també com a Tractat de Barcelona per l'escenari de la trobada- per part de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron situa les relacions de França i Espanya al mateix nivell que les que el país gal té amb Alemanya i Itàlia i permet al primer atribuir-se un èxit clar al front internacional.

Amb les paraules grandiloqüents habituals en aquests casos, consideren que la cimera d'aquest dijous ha estat "històrica" -segons Sánchez-, mentre que la culminació del Tractat suposa resoldre una "anomalia" entre els dos estats veïns, per a Macron. Els dos presidents han insistit en la voluntat de reforçar l'ajuda a Ucraïna en la guerra amb Rússia, alhora que el document posa el focus a fixar una estreta col·laboració entre els dos estats per guanyar influència a la Unió Europea.

Aprofitant l'escenari, a la compareixença de premsa final Sánchez ha celebrat que "aquest text estigui unit al nom de Barcelona, un pont simbòlic entre els dos països". Per a Macron, el Tractat reforça la cooperació "davant de grans esdeveniments" com "la guerra a Ucraïna o l'amenaça russa", a més de millorar la coordinació en àrees com la defensa o la lluita antiterrorista.

Paral·lelament, Sánchez també ha aconseguit traslladar el seu particular missatge de "normalitat institucional" amb Catalunya, ja que malgrat la sorollosa i nombrosa -encara que no massiva- protesta de l'independentisme, la cimera s'ha pogut celebrar sense problemes al majestuós Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'acte de recepció al també propi líder del PSOE i al president francès. Tot i això, la mobilització independentista, que ha congregat milers de persones -6.500, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, xifra que els organitzadors eleven a 30.000-, ha demostrat que el conflicte polític segueix viu, encara que la situació no tingui res que veure amb la del 2017. Alhora, però, també ha constatat la seva divisió, amb la xiulada a ERC. 

Les interconnexions elèctriques i ferroviàries -el cèlebre Corredor Mediterrani-, la immigració, la reobertura dels nou petits passos fronterers que París manté tancats des de fa més de dos anys o la signatura d'acords bilaterals en matèria de Defensa han estat altres temes abordats en una reunió que ha implicat la presència a la capital catalana dels dos presidents i 10 ministres per cada costat.

A més de Sánchez, per part espanyola hi han participat tres vicepresidentes -Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera- i els ministres d'Exteriors, Defensa, Interior, Agricultura, Educació, Transport i Cultura, que en tots els casos s'han reunit privadament amb els seus respectius homòlegs francesos abans de la sessió plenària que ha aglutinat les dues delegacions senceres.

Aragonès: "El Procés no s'ha acabat"

L'inici de la cimera, marcat per la recepció a les dues delegacions protagonitzada per Pere Aragonès, l'alcaldessa Ada Colau, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, com a amfitrions, ha estat aprofitada pel primer per conversar breument amb Sánchez . En concret, Aragonés li ha traslladat que, a diferència del que va dir el ministre Félix Bolaños, el "Procés no s'ha acabat" i ha defensat la necessitat de desencallar la negociació dels pressupostos de la Generalitat que el Govern d'ERC manté amb el PSC. Pel que fa a Macron, en una brevíssima salutació institucional, el president li ha agraït la visita i ha comentat la voluntat de Catalunya d'arribar a ser un soci europeu.

Tot seguit Aragonès se n'ha anat, just abans que sonessin els himnes espanyol i francès i de la foto de família dels participants a la trobada. A la roda de premsa que ha marcat el final de la cimera, Sánchez ha tret ferro a la marxa sobtada d'Aragonès i li ha agraït que "a diferència d'altres presidents autonòmics" hagi assistit a la recepció a Macron. El també líder del PSOE feia així una vetllada referència al president gallec, que no va assistir en cap moment a la cimera entre Espanya i Alemanya celebrada a l'octubre a Galícia. El president del Govern estatal també ha subratllat que protestes com la protagonitzada pels independentistes a prop del MNAC caben a la Constitució.

Què diu el Tractat?

Amb el Tractat, les dues parts es comprometen a "intensificar el diàleg polític i la cooperació bilateral en tots els àmbits i entre les seves societats, treballant així per l'enfortiment del projecte europeu". El nou marc de relacions fixa que se celebrarà almenys una cimera bilateral a l'any, l'escenari de la qual s'aniran alternant Espanya i França, i hi assistiran els dos presidents i els ministres que aquests designin. El text, de 24 pàgines, exposa com els dos estats pretenen constituir un nou eix d'influència dins de la UE, fins al punt que especifica que "es comprometen a mantenir una concertació estreta sobre qüestions d'actualitat relacionades amb els fonaments i el futur de la Unió Europea".

El Tractat fixa una estreta col·laboració dels dos estats en qüestions europees

I com es materialitzarà? Una resposta la trobem a l'article 4, que detalla que "tant a nivell polític com d'alts funcionaris, les parts es consultaran regularment abans de les grans decisions europees sobre temes d'interès comú, per tal d'establir posicions comunes i d'impulsar-les conjuntament, al si de les institucions europees i davant els altres Estats membres".

Aquesta estreta coordinació també implica que els dos estats "promouran la definició, a escala de la Unió Europea, de prioritats estratègiques, instruments d'influència i posicions unificades al si de les Nacions Unides i del sistema multilateral". A més, el document aposta per desenvolupar una "defensa europea més forta, al servei de l'autonomia estratègica de la Unió Europea" i aborda temes com la cooperació transfronterera. En aquest sentit, una de les demandes espanyoles era aconseguir la reobertura dels nou petits passos fronterers -quatre a Catalunya- que París manté tancats des de fa un parell d'anys -amb l'argument de controlar la immigració il·legal i el terrorisme-. La reobertura no s'ha acordat, però sí que s'ha pactat la creació d'un grup de treball hispanofrancès sobre qüestions migratòries i, arribat el cas, el desplegament d'"unitats operacions binacionals" en aquestes zones.

Ja en altres punts, el Tractat de Barcelona també planteja reforçar les interconnexions –tant les energètiques, com les de transport, i les de telecomunicacions– i defensa la necessitat d'accelerar la transició energètica, per reduir la "dependència dels combustibles fòssils". Un projecte clau en aquesta àrea és l'hidroducte H2Med, per al qual ambdós estats busquessin finançament europeu. Finalment, el document també aborda qüestions de cooperació cultural o d'ensenyament.