Escoles mudes

Davant la polèmica sobre les acusacions de suposats casos d'adoctrinament en el sistema educatiu català, els directors i directores de les escoles i els instituts públics de Catalunya es mostren reticents a donar una opinió, per evitar posar-se en problemes. La imputació dels vuit docents de la Seu d'Urgell, ara en llibertat amb càrrecs després d'haver estat denunciats per un suposat delicte d' incitació a l'odi i pel tractament sobre el referèndum de l'1 d'octubre a les seves classes, ha posat en alerta els centres educatius catalans, que prefereixen no pronunciar-se sobre la intervenció del Departament d'Ensenyament en aplicació del 155 i sobre la posada en marxa, per part de Societat Civil Catalana, (SCC), d'una iniciativa on pares i mares poden denunciar de manera simbòlica els centres escolars si consideren que hi ha hagut casos d'adoctrinament o algun tipus de manipulació política per part dels mestres.

El mutisme dels centres escolars

Aquest diari ha intentat contactar amb una trentena de centres públics d'arreu de Catalunya i ha estat gairebé impossible que els directors i directores es posicionessin sobre la situació que viu actualment el món de l'ensenyament a Catalunya o que donessin la seva opinió sobre la iniciativa de SCC per denunciar escoles de manera simbòlica per suposades accions polititzades. Només dos han accedit a parlar, i de forma anònima.

El formulari de la discòrdia

Durant gairebé dues setmanes, SCC ha tingut disponible un formulari online on els pares i mare podien denunciar suposats casos d'adoctrinament a les escoles dels seus fills i filles. Des de l'organització, continuen insistint en la necessitat de posar sobre la taula el debat de l'efectivitat del model d'escola catalana i d'immersió lingüística. "Aquesta iniciativa sorgeix a partir de la immensitat de queixes que hem anat rebent per part de pares i mares arran dels fets de l'1 d'octubre. Aquell cap de setmana, els centres escolars van ser utilitzats de manera política i això va ser el detonant", assegura Isabel Fernández Alonso, vocal de la junta directiva de SCC. 

Fernández Alonso no entén per què no es pot obrir el debat de la situació de la educació a Catalunya i assegura que des d'aquesta iniciativa no es vol atacar l'escola catalana, sinó evidenciar les seves deficiències, entre ells el sistema d'immersió lingüística. "Som contraris al sistema d'immersió lingüística tal i com està plantejat actualment perquè és obligatori per a castellanoparlants". Per a la organització, a més, és intolerable que els centres es pronunciïn sobre la situació política i no s'hauria de permetre que els centres s'hi posicionessin.

LA FAPAC, sense queixes

Belén Gascón, presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, (FAPAC), que reuneix més de 400.000 famílies i 2.290 AMPAs i AFAs d'arreu de Catalunya, assegura que la FAPAC no ha rebut cap queixa, ni ara ni en el passat, i que el que més preocupa a l'associació és la insistència a dividir la comunitat educativa. "Defensem el model d'escola catalana inclusiva, democràtica i participativa i defensem el model d'immersió lingüística, un model que sempre ha garantit que no hi hagi dues comunitats, a diferència del que passa a altres regions. És un model avalat", explica.

Per la seva part, la plataforma Somescola ha fet una crida a la comunitat educativa per defensar el model d'escola catalana, que consideren que està essent atacat i ha apel·lat a la tranquil·litat i la confiança en el model educatiu català, que es fonamenta en "els principis de democràcia, cohesió social, professionalitat i compromís ciutadà".