Esclata la tensió entre els bombers i Interior després d'una dècada de precarietat i retallades

Els bombers han decidit intensificar les seves mobilitzacions laborals: demà al matí es manifesten a Barcelona, alhora que reprenen la vaga d’hores extra que ja havien assajat la setmana passada en alguns parcs. De fet, els prop de 2.500 bombers professionals de la Generalitat estan cridats a no complir amb les hores extra des de demà fins el proper 10 de gener. També estudien la interposició d’una querella criminal contra el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès per un presumpte delicte "contra la seguretat dels treballadors". "Estan posant en risc tant als bombers com a la població, ja que hi ha una immensa de parcs tancats arreu del territori i la dotació diària d’efectius està sota mínims" , han explicat representants dels sindicats UGT, CCOO, CATAF, CSIF i COS aquest matí. CCOO, però, es desmarca de la querella. 

Tanmateix, la pròpia Generalitat reconeix les mancances de personal. El director general del cos de Bombers, Manel Pardo, insisteix que "unes mancances de ja fa 10 anys no són resolubles de la nit al dia", fet pel qual reclama als sindicats "un temps". Uns i altres han mantingut reunions negociadores per signar un nou acord laboral (han fet fins a set trobades, des del setembre) però els sindicats han rebutjat l’oferta de l’Administració. I en què consisteix? La clau de bòbila és la contractació de 1.000 bombers en quatre anys, fet que alleujaria l’estrès actual de la plantilla i faria disminuir les hores extra. Segons Pardo, amb independència del resultat de les negociacions, ja estan enllestint el decret d’Oferta Pública pels 250 nous bombers que pertocarien al 2019, que es presentarà al gener. El cert és que des del 2009 que no s’ha ampliat la plantilla. Però no només no ha crescut, sinó que ha disminuït degut a les baixes i jubilacions produïdes en aquests nou anys.

"El camió més nou ja té 12 anys d’antiguitat", denuncien

Igualment, l’Administració també ofereix la compra de 92 nous camions, a estrenar en dos anys (un llarg termini que es deu, segons la Conselleria, al temps legal que necessita una licitació; així com al fet que alguns camions no estan al mercat i s’han de produir ad hoc). Finalment, ofereixen licitar els contracte de nou material (des de vestuari a eines).

En aquest estira i arronsa entre l’Administració i sindicats, el director general replica: "És veritat que s’han acumulat alguns problemes i errors, però es deu tant a la manca de diners com a la pròpia gestió interna que en fa la plantilla". Manel Pardo apunta que, en tot cas, ell té les mans lligades: "La negociació no només és amb la Conselleria d’Interior, sinó amb la d’Economia i Funció Pública". I la consigna pel 2019 és, precisament, "contenció en el pressupost".

Bombers de la Generalitat durant la protesta de novembre davant del Parlament, blindat per agents dels Mossos d'Esquadra. EFE / MARTA PÉREZ.

La protecció de manifestants durant l’1 d’octubre exalta el seu reconeixement

Una contenció econòmica que contrasta amb l’estima social de la que gaudeix el cos de Bombers. No només per la tradicional consideració que hi té la societat com un ‘ofici noble’, sinó especialment per la simpatia despertada en el darrer any a causa del procés independentista. I és que els cordons de seguretat durant la jornada de votació del referèndum de l’1 d’octubre, defensant els manifestants de les càrregues de la Policia Nacional a diversos col·legis de Barcelona, han quedat a la retina d’una part de la societat. I no només el dia 1: també els dies previs es van significar favorablement al referèndum (almenys aquells agents integrats en Bombers per la República), així com durant la vaga general (i «aturada de país») del 3 d’octubre. "Els bombers seran sempre nostres", es podia sentir a les manifestacions.

Els bombers voluntaris són quasi el 50% a Catalunya

Els bombers, de fet, no s’entenen sense mirar enrere. Nascuts fa devers 150 anys, es mouen entre diverses models de gestió. A Catalunya, per exemple, es divideixen entre els professionals i voluntaris pràcticament a parts iguals: 2.500 a 2.500. A més a més, hi ha els 800 bombers propis de la ciutat de Barcelona, així com uns pocs agents específicament adreçats als aeroports, així com els bombers d’empresa privada (especialment a les indústries petroquímiques de Tarragona o grans empreses com la SEAT, on precisament els bombers també han tingut recents conflictes laborals).

Les mancances dels bombers voluntaris (que es distribueixen en uns parcs propis) són pràcticament les mateixes que la dels professionals: "El material està vell i caducat i els parcs de bombers cauen a trossos", descriu Marc Ferrer, qui afegeix: "En cas d’accident, tenim una assegurança precària que no ens cobreix adequadament i que tampoc podem reclamar a les nostres altres feines perquè no era en horari laboral". Ferrer, voluntari al parc de bombers de Matadepera (Vallès Occidental), creu que els bombers "són el germà pobre d’Interior, en comparació amb els Mossos".