ERC es referma en la seva demanda d’eixamplar la base en la presentació del darrer llibre de Junqueras i Rovira

A la tornada del curs polític d'aquest mes de setembre els llibres semblen haver substituït els programes electorals. Els més lírics, o els més carrinclons, dos termes que a Catalunya tendeixen a confondre's, diran que això es deu al fet que el nostre és un país literari. Els més pessimistes asseguraran que tenim llibres perquè no tenim programes polítics. Però serà el temps qui jutjarà quins llibres acabaran als aparadors de les llibreries de segona mà, implorant com cadells abandonats a la protectora poder tornar a una llar, i quins no. De moment avui s'ha presentat Tornarem a vèncer. Un manual per guanyar la república catalana (Ara Llibres), del president d'ERC i la seva secretària general, Oriol Junqueras i Marta Rovira, i el dijous ho farà el segon volum de M'explico (La Campana), de l'expresident Carles Puigdemont.

La presentació ha estat, com gairebé tot en temps de la Covid-19, virtual, i s'ha pogut seguir per YouTube. L'eurodiputada republicana Diana Riba ha moderat aquest singular acte on cada participant ho ha fet –amb algun problema tecnològic– des d'un lloc diferent per videoconferència, menys Junqueras, que segueix empresonat. El president d'ERC, en un missatge d'àudio enregistrat, ha tancat l'acte definint el llibre com "una proposta estratègica" que ha estat "cuinada durant tres anys" i que té com a objectiu analitzar "allò que es va fer bé i allò que va fallar" per tal de "ser més i preparar-nos millor per tornar-hi".

Des de Ginebra, Rovira ha fet un diagnòstic de la situació a Catalunya, de com, en la seva opinió, els independentistes van guanyar fa tres anys "l'embat democràtic", però "a partir de l'1-O vam començar a perdre força". Els sobiranistes, però, "tenim moltes ganes de guanyar", ha continuat al destacar com els autors de Tornarem a vèncer es van autoimposar la tasca d'estudiar el darrer trienni per extreure'n conclusions i presentar una "proposta d'estratègia" amb la qual "estar més preparats".

Rovira: "Hem de ser molts més, moltíssimes més. Quants més siguem, més garanties tenim de poder guanyar"

Les conclusions són, a grans trets, les que qualsevol observador de la política catalana recent coneix gairebé ja de memòria: eixamplar la base, el diàleg amb les autoritats espanyoles i la reivindicació d'ERC com a força de govern creïble, serena i en la qual hom pot confiar. "Hem de ser molts més, moltíssimes més. Quants més siguem, més garanties tenim de poder guanyar", ha explicat la secretària general d'ERC, qui ha insistit en la idea que cal "una majoria imbatible" per assolir la independència. Per aconseguir-ho, ha defensat que qüestions com ara la justícia social, el feminisme i l'ecologia formin part "de l'agenda de la república catalana". Per arribar a aquest horitzó, ha manifestat Rovira, "el millor instrument és el referèndum", i "la millor manera de tenir el referèndum és negociant amb el govern". Els republicans són, ha recalcat, "els de la bandera del diàleg", i, si el govern de coalició a Madrid realment és d'esquerres, com diu, aleshores "que ho demostrin" i "que s'asseguin a negociar".

Aragonès: "Hem de superar el 50%"

El vicepresident d'ERC, Pere Aragonès, ha intervingut des de Sant Vicenç dels Horts, el municipi del qual havia estat alcalde Junqueras. Aragonès, com pràcticament la resta de polítics d'Esquerra que han intervingut a l'acte, ha evitat qualsevol menció directa als seus socis de govern i polèmiques al si de l'independentisme.

Aragonès: "Seduïm quan parlem del país, quan parlem del futur"

El vicepresident de la Generalitat ha dit que "un país no s'allibera a trossets", sinó que "s'allibera sencer", i en aquest sentit ha promès "alliberar-lo, també en visió de Països Catalans". Ha aclarit que es farà, això sí, en "positiu" i "dirigint-nos amb propostes". "Seduïm quan parlem del país, quan parlem del futur", ha declarat Aragonès. Per tant, "res de retrets, ja tindrem temps de fer-los", ha reblat el republicà, qui ha reiterat que "quan l'independentisme es marca objectius, avança, és seductor i és útil".

Del que es tracta, per a Aragonès i la resta, és d'aconseguir majories electorals i socials: "Hem de superar el 50%", i aquesta i no altra, ha seguit, és l'única manera de ser "més forts". Aragonès ha recordat que "governar per tothom és absolutament imprescindible" i també que "per tornar a guanyar, haurem de guanyar també en el tauler internacional". "Avui el llibre es diu 'Tornarem a vèncer', però estic convençut que aviat n'escriurem un altre que es dirà 'hem vençut i per què'", ha conclòs al final de la seva intervenció.

🎥[VÍDEO] Oriol @junqueras: "Ser més i més preparats per tornar-hi i guanyar. Aquest és l'objectiu del llibre que hem escrit amb @martarovira. Perquè només tenim una obsessió: guanyar la #RepúblicaCatalana. Fins a la victòria sempre✊!" #TornaremAVèncer pic.twitter.com/CUQrrJFx0L

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) September 8, 2020

El president del Parlament, Roger Torrent, ha parlat des de Vic, des d'on ha reivindicat el paper dels municipis en el sobiranisme i lamentat que no hi hagués alcaldes independentistes a ciutats com Lleida o Tarragona durant el referèndum d'autodeterminació. Al fil d'Aragonès, ha tornat a subratllar la importància de bastir "consensos per ser més del 50%", que "no és una condició suficient, però és una condició necessària per guanyar". Com Rovira, ha destacat que "la república va d'escoles, d'hospitals, de carreteres" i "no és una qüestió retòrica".

Rufián: "No entrarem en retrets, que estem convençuts que és el que desgasta"

Des de Madrid, el portaveu del Grup Republicà al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, sí que s'ha atrevit amb alguna indirecta cap als postconvergents. Per a Rufián, dins l'independentisme no hi ha debat respecte "al què" però sí respecte "al com", tot i que els republicans, ha assegurat, ho porten "amb absoluta normalitat". "No entrarem en retrets, que estem convençuts que és el que desgasta", ha criticat abans de llançar un nou dard als juntaires: "La política no és una església, no hi ha heretgies ni hi ha heretges". Ha descrit la unitat com "un concepte que ha esdevingut una mena de fetitxe" i també ha aconsellat als votants no "regalar el futur a formacions polítiques que volen fer de tot menys alliberar el país", especialment quan cal "mirar cap endavant en comptes de mirar cap als costats".