Cargando...

ELECCIONS AL PARLAMENT

ERC aconsegueix el lideratge independentista, després d'una dura pugna amb JxCat, i vol la presidència

La formació d'Oriol Junqueras suma 33 diputats, els mateixos que un PSC amb qui iguala en escons. A diferència del 2017, els republicans sobrepassen pels pèls JxCat i Aragonès deixa clar que vol estar al capdavant de la Generalitat. Pretén un acord "ampli" que inclogui totes les forces "partidàries de l'amnistia i l'autodeterminació": JxCat, CUP i En Comú Podem.

Publicidad

El presidenciable d'ERC, Pere Aragonès. — Marc Puig - ERC

barcelona,

"Per primera vegada en més de 80 anys, ERC tornarà a tenir la presidència de la Generalitat". Així de clar i contundent s'ha pronunciat el líder de la formació, Oriol Junqueras, en la valoració dels resultats de les eleccions a Parlament d'aquest diumenge. ERC s'ha quedat a poc menys de 50.000 vots del PSC -la formació que més suport ha aconseguit- però gràcies a la seva millor implantació territorial han empatat a 33 escons. I, gairebé més important, ha superat per un diputat i gairebé 35.000 sufragis JxCat, aconseguint l'hegemonia independentista. Per tot això, els republicans volen tornar al capdavant de la Generalitat, cosa que no fan des de l'etapa de Lluís Companys -executat pel franquisme el 1940-. I des d'aleshores ha plogut molt.

Publicidad

El candidat, qui ha celebrat que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots, també ha llançat un missatge al president espanyol, Pedro Sánchez -directament en castellà-: "és l'hora de resoldre el conflicte [polític], és l'hora de seure i veure com resolem això votant en un referèndum, sense repressió". També s'ha dirigit a les autoritats europees, amb la mateixa idea.

Click to enlarge
A fallback.

Sense aconseguir ser la primera força

El 20 de novembre de 1932 seguirà sent l'única data en què ERC s'haurà imposat en solitari en unes eleccions al Parlament, en plena II República espanyola. Han passat més de 88 anys i des de llavors els republicans han guanyat comicis europeus (2014), municipals (2019) i estatals (les dues votacions celebrades el 2019), però mai unes eleccions catalanes, encara que novament durant mesos les enquestes els havien situat al capdavant, una situació que ja s'havia viscut el 2017.

Publicidad