Entrevista "Van voler despolititzar la mort de Guillem"

L’assassinat de Guillem Agulló el 1993 a mans del militant neonazi Pedro Cuevas va trasbalsar la societat del País Valencià i encara avui és recordat com un episodi clau en la història dels crims d’odi a l’Estat espanyol. Del seu cas el director català Carlos Marques-Marcet en farà ara una pel·lícula, que s’estrenarà a la tardor del 2020 i, alhora, també és el leitmotiv d’una campanya contra l’auge de l’extrema dreta, batejada com “La lluita continua”. La iniciativa es finança parcialment a través del micromecenatge. Públic entrevistà Guillem i Carme, els pares de Guillem Agulló, que fa uns dies van estar a Barcelona per assistir al rodatge de la pel·lícula, que es dirà La mort de Guillem.

Què us ha portat a Barcelona?

Guillem: Estem participant en una campanya per ajudar a la promoció de la pel·lícula sobre Guillem Agulló que s’estrena l’any que ve i anirà acompanyada d’un concert i un llibre.

Aquests darrers dies hem sentit parlar de la pel·lícula, però no tant del llibre.

Carme: L’escriu Núria Cadenes, amb qui personalment tenim molt de tracte.

Quines van ser aquelles mentides, que avui dia ja no tothom recorda?

Carme: No voler entrar en el motiu de per què van anar contra Guillem. No han volgut entrar mai. Volien que quedara com una baralla entre jóvens sense cap ideologia.

"Alguns polítics d’esquerres i de dretes que es van implicar tant que van aconseguir que no condemnaren els assassins"

Carme: Els nazis van preguntar "¿Dónde está el de la cazadora de ‘nazis fuera’?" El van anar a buscar per això. Quan van traure la caçadora al judici, la caçadora no tenia el pegat.

Per ‘d’esquerres’ voleu dir el Partit Socialista del País Valencià (PSPV)?

Guillem: Agafa-ho com vulgues. Llevat d’Esquerra Unida i l’esquerra independentista.

Jo mateix era molt jove quan va passar, però recorde les pintades de ‘Guillem Agulló, la lluita continua’. Potser les generacions més joves ja només recorden això: el símbol. Abans heu parlat de conèixer a Guillem, on acaba un i comença l’altre?

Carme: Han passat 26 anys... Molta gent jove no havia nascut encara.

"No podrem oblidar mai la mort de Guillem, perquè per a això no hi ha antídot que et cure. Ens fa mal. Però també ens estimula a continuar lluitant"

Guillem: Teníem una maleta plena de retalls de premsa de l’època. Jo mateix m’encarregava de retallar-los. Fuster s’endugué tota la documentació i la va organitzar. Ara la tenim en casa. Estos dies han vingut a casa a buscar la documentació i, és clar, te recorda aquella època i te situa en aquell moment tan dolorós que vam patir. No podrem oblidar mai la mort de Guillem, perquè per a això no hi ha antídot que et cure. Ens fa mal. Però també ens estimula a continuar lluitant, entre altres coses perquè jo vinc de la lluita antifeixista, i que al meu fill el matara precisament el que jo sempre he combatut és el més dur que jo he viscut. Vaig arribar a pensar en matar a l’assassí del meu fill. Però això és el que voldrien per acabar del tot amb la família Agulló-Salvador. La lluita la fem des de posicionaments democràtics. I ho continuem fent 26 anys després.

El canvi de govern al País Valencià supose que també ha servit per conscienciar més a la gent.

Guillem: És important que la màxima institució del País Valencià ens faça un homenatge i que l’Ajuntament de València li dedique una plaça a Guillem.

Una memòria bastant fràgil. Acabem de veure una pujada de Vox a tot arreu, també al País Valencià. Com l’heu viscuda?

Carme: Estaven allà. Abans estaven al PP i ara estan a Vox. Igual de feixistes eren abans que ara. Dona angoixa pensar-ho, però han estat sempre. A València, el blaverisme sempre ha estat una cultura d’odi. Ser blaver era odiar tot allò valencià, obsessionat amb l’anticatalanisme. Això és Vox. Odi, odi, odi.

"El blaverisme sempre ha estat una cultura d’odi. Ser blaver era odiar tot allò valencià, obsessionat amb l’anticatalanisme. Això és Vox. Odi, odi, odi"

Guillem: Desconec la clau per acabar amb el feixisme. Hi hauria que fer un estudi sociològic del poble espanyol i vore les simpaties amb el franquisme i com ens ha portat on ens ha portat. Però també hem de veure els errors de l’esquerra, que ens ha portat on ens ha portat. D’haver redistribuït la riquesa i no haver misèria ni precarietat ni desnonaments, potser no haguérem tingut un creixement de l’extrema dreta com el que hem tingut, i que defensa que en altres temps es vivia millor. No obstant, he de dir que això forma part del sistema capitalista. I eixe serà sempre el problema.

Han passat més de 25 anys però continueu rebent insults...

Guillem: Sí, no amb la mateixa intensitat, però continuen. A les parets encara fan pintades.

Sobta aquesta impunitat, que es repeteix.

Carme: Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem, estava imputat a l’Operació Panzer. Teníem l’esperança que aquest cas tiraria endavant i compliria la pena completa, perquè de 16 anys només va complir-ne quatre. Però van dir que no servien les proves de les gravacions telefòniques.

A banda de l’autor material directe, no s’ha perseguit a l’entorn? Ni investigacions?

Carme: No, res. A nivell privat.