Advocat laboralista en excedència del Col·lectiu Ronda, Vidal Aragonés (1978), és un dels quatre diputats electes que va aconseguir la CUP a les eleccions del 21 de desembre. Rep a Públic al despatx del grup municipal de Cornellà en Comú – Crida per Cornellà, del que ha estat regidor des de les eleccions locals de 2015. Admet que els resultats dels comicis van ser "dolents" per a la formació independentista i anticapitalista, que enfila una etapa de reflexió. Defensa la necessitat de materialitzar la República com a camí per garantir una millora de les condicions de vida de la majoria de la població, deixa clar que la formació no donarà suport a un govern que retorni a l'autonomisme i no reverteixi retallades i analitza el perquè del gran creixement de Ciutadans, sobretot en barris de classe treballadora.

Quin balanç fas dels resultats de les eleccions del 21 de desembre?

No fem una anàlisi basant-nos únicament en els nostres resultats i el primer que cal dir és que s'ha guanyat al 155 i el que significa, i això és fonamental. L'aparell de l'Estat ho havia posat tot, mitjans de comunicació, Guàrdia Civil, Policia Nacional, repressió, jutges,... I ha perdut. La segona anàlisi és que dins les forces independentistes hi ha una majoria de les formacions que es diuen d'esquerres, anticapitalista en el nostre cas i progressista en el d'ERC. El tercer element és la derrota important que ha sofert l'esquerra, tant la més tradicional com nosaltres, i, finalment, hi ha la nostra derrota. Els resultats de la CUP són molt dolents. És difícil donar-ne una sola raó, però potser se'n poden donar tres o quatre.

Quines?

Una primera és que teníem un vot prestat el 2015 i ara li hem prestat aquest vot a ERC. Si mirem la trajectòria del darrer any, ningú discutiria que el paper de la CUP ha estat fonamental per tot el que ha passat, fins i tot si mirem dos any enrere, fent fora Mas i, sobretot, situant el referèndum a primera línia i fent-lo efectiu, juntament amb el moviment popular. Però, a banda d'això, no hem sabut diferenciar-nos del que podria significar per exemple ERC com una esquerra nacional amb una projecció pròpia. I en un moment en el qual hi havia l'opció que Ciutadans guanyés tant en nombre de vots com de diputats, com finalment va passar, hi va haver també una part important del que podríem caracteritzar com a vot útil.

Després hi ha un altre element molt més profund, que ve de considerar que aquestes eren unes eleccions marcades per un eix purament d'independència sí o no i qualsevol que hi introduïa un matís quedava tocat. Hem intentat per activa i per passiva introduir el debat social, i no de manera aïllada sinó dient que formava part del procés d'independència i ha estat pràcticament impossible. Qui s'ha quedat només amb la voluntat de restituir el 27 d'octubre o qui s'ha situat d'una manera molt clara com la potencialitat per acabar amb el procés independentista ha obtingut resultats molt bons.

La CUP ha estat incapaç d'arribar a un electorat no estrictament independentista, però contrari a l'aplicació del 155?

No hi hem arribat. En aquestes eleccions aquest electorat si ha fet un canvi ha estat vers ERC, que ha estat capaç de guanyar aquest vot. Per tant, nosaltres també el podem guanyar. Pensem que no ha estat un tema de situar-se més o menys a l'esquerra, sinó d'aquella expressió del vot útil. Pensem que és fonamental arribar a aquest electorat, però no només per un tema electoral sinó perquè formi part del nostre moviment polític, com a esquerra independentista i esquerra anticapitalista.

I quina estratègia penseu desenvolupar per arribar-hi?

Ho estem discutint com una qüestió important i serà un dels elements que treballarem en els propers mesos. Hi ha pendent una reflexió més profunda tant per part del proper secretariat nacional [l'executiva de la CUP] com del conjunt d'assemblees territorials i locals. Però puc avançar que alguns companys i companyes fem una aportació en el sentit de separar-ho molt de la lògica institucional i diem que per arribar aquí s'ha de treballar molt colze a colze i amb la visió que República són drets socials si nosaltres hi som, i si no hi som no ho seran i probablement tampoc serà República. Cal un treball molt de base i que ens vegin de manera molt diferenciada, que la nostra significació política no té res a veure amb el nacionalisme, sinó amb guanyar drets socials i en avançar molt cap a la República.

La tasca parlamentària de la CUP ha concentrat molta energia de manera que s'ha debilitat en cert sentit el vincle amb el carrer?

A nivell social hi ha hagut una neutralització important, que no ve derivat del que pugui fer la CUP a la institució. Però a vegades perdem la perspectiva que la CUP no deixa de ser una candidatura i això ens aboca de manera molt clara a una projecció de caràcter electoral, per tant el paper essencial que jugarà la CUP és a les institucions. Però crec que hi ha una combinació d'un reflux de caràcter social, i per tant la dificultat de la CUP per poder-se expressar, i una etapa d'enfrontament tan potent amb l'Estat espanyol que difícilment es poden sostenir els dos moviments al carrer amb totes les forces. I això en certa mesura ha engolit la CUP no únicament en una dinàmica de la institució del Parlament, sinó en certs moments de no ser capaç de traslladar-hi dins un discurs propi i això crec que també ens ha passat factura. Una de les discussions que tenim damunt la taula és que fem a partir d'ara i com construïm el moviment polític més enllà de l'institucional.

En un comunicat de valoració del 21-D , Endavant, una de les organitzacions que forma part de la CUP, diu: "Malgrat que hi hagi una majoria social contrastada partidària del projecte independentista, no hi ha la suficient correlació de forces, ni respecte l’Estat ni en el sí de l’independentisme, per a poder transformar aquestes victòries electorals i aquesta majoria social en una república independent." Comparteixes el diagnòstic?

No hauria de valorar el comunicat d'Endavant perquè faig una entrevista en tant que diputat de la CUP, però crec que el comunicat s'ha de llegir sencer, perquè no és una negació que no es pugui fer efectiva la República demà mateix. És un enquadrament amb relació a la significació d'un determinat resultat electoral i el més important del que valora Endavant no és una frase concreta, sinó la seva projecció sobre el moviment i com construir la República. Hem de llegir la totalitat del text i podem entendre millor que la significació d'aquesta frase és molt més complexa. Simplement fa un tema de foto fixa, de correlació de forces en aquest moment.

Tenint en compte el que ha passat els darrers mesos, amb la repressió provocada per l'aplicació de l'article 155 i la intervenció prèvia dels comptes de la Generalitat, és factible fer efectiva la República o l'època de l'independentisme exprés s'ha acabat?

No únicament és possible sinó que és necessari. Si no avancem, el retrocés encara serà més profund. És el que dèiem en campanya, ens volen humiliar com a poble i denigrar com a classe. No és que el retorcin, sinó que fan efectiu el que significa l'aparell de l'Estat, que no és el compliment del dret, sinó situar-se per sobre del dret. L'utilitzen per a la repressió. I considerem que l'única manera d'evitar-ho passa per avançar. No hem dit mai que la construcció de la República fos una declaració formal, sinó que és una construcció material i per això considerem que es pot fer efectiva la República, però no serà perquè aparegui una declaració al DOGC, sinó per la voluntat política de materialitzar un procés de pura transformació. Tenim un salt de l'1 d'octubre al 21 de desembre amb 100.000 vots més per a les forces que s'han pronunciat a favor de la República i vam tenir un referèndum amb una pregunta binària que es va resoldre d'una manera molt clara, més enllà de la repressió brutal d'aquell dia. El que no signifiqui fer efectiva la República significarà retrocedir.

El diputat electe de la CUP Vidal Aragonés, durant l'entrevista amb 'Públic'. / Marc Font.

En qualsevol cas, parlaríem d'un procés d'anys amb una confrontació permanent amb l'Estat espanyol?

Jo no dic d'anys, sinó d'un cert temps. Però la confrontació ja existeix en el dia a dia i s'ha vist de manera evident des del setembre. Com que es dona l'enfrontament, no ens situarem en una realitat passiva per gestionar una autonomia absolutament intervinguda, que cada vegada té menys d'autonomia en el sentit clàssic dels darrers 40 anys. Per això cal avançar i això suposa implementar república i conquerir drets socials i revertir situacions de pobresa. L'altre context és d'intervenció absoluta i pobresa per a les classes populars.

I això com es fa?

Podríem mirar un relat de república per veure quin govern té el suport que va tenir el Sí al referèndum de l'1 d'octubre o les forces que es presentaven com a independentistes el 21 de desembre i pocs governs al món tenen una expressió tan majoritària. I, per tant, faríem el que fa qualsevol altra república, que és posar les institucions al servei de la república. I això significa que les forces d'ocupació han de marxar i hem de tenir un control tant del transport com de les telecomunicacions per part del sector públic. No només és una qüestió de model, sinó que bona part de les empreses que gestionen sectors estratègics ja han manifestat la seva oposició i el seu boicot a la República catalana. I, per altra banda, per garantir la defensa d'aquesta República, no només caldria aplicar la normativa tombada pel Tribunal Constitucional, sinó també una altra que estem posant damunt la taula i pensem que és a través de la quals es poden revertir les situacions de pobresa que hi ha al país i construir una República que sigui digna de ser defensada per la majoria de les classes populars.

Insisteixo, això com s'implementa quan tens un Estat clarament en contra, que ha demostrat estar disposat a emprar la violència i que et pot intervenir totalment les finances?

Amb efectivitat de República. Com vam garantir que es fes l'1 d'octubre? Amb la voluntat d'autoorganització que va decidir defensar el referèndum i fer-lo efectiu.

Aquesta és la manera a través de la qual construirem la República, generant una nova institucionalitat on combinem el Parlament de Catalunya amb garantir que a cada poble i a cada ciutat es pugui fer efectiu allò que és el mandat popular a través d'una normativa pròpia. I això va de la mà també de dotar-nos d'una banca pública, que sigui nacional. Sense tenir-la difícilment podrem desenvolupar des d'un punt de vista econòmic un projecte propi.

De tot això en parleu amb Junts per Catalunya i ERC?, perquè la sensació és que el debat se centra únicament en si Puigdemont podrà ser o no investit i no pas en el programa de govern

Nosaltres diem que l'essencial és el programa. No som de noms, no entenem la política com un tema personal, tot i que a vegades sí que hem valorat que un nom representa un projecte i quan ataquem una persona, com ara l'Artur Mas, és pels interessos que representa. Situem en la centralitat programa i projecte. I el projecte quin és? Anar a situar-nos el 27 d'octubre o el 28? Si és situar-nos en el 28 d'octubre, que és marxar de cap de setmana i esperar que arribi la repressió no ens trobaran. Si és fer-ho en el 27, que és proclamació de la República catalana, ens hi poden trobar. El projecte quin és? Mantenir les retallades i la injustícia social? No ens hi trobaran. Si és revertir les retallades i construcció social ens hi poden trobar. No estem discutint de persones.

I us han explicat quin és el seu projecte pels propers anys?

No, no ens l'han explicat en cap moment.

Heu comentat que esteu disposats a assumir responsabilitats de govern si aquest té la voluntat d'implementar la República.

Si hi ha un projecte de materialització de la República, reversió de les retallades i construcció de drets socials, nosaltres no tenim límits per aportar i ho farem amb totes les expressions. I això va més enllà de l'institucional, però no significa que ja estem dient que sí. Si està damunt la taula ho traslladarem als nostres òrgans de decisió, que són assemblearis, perquè decideixin què fem.

Si hi ha acord entre JxCat i ERC és imaginable un escenari en el que CUP no faciliti la investidura?

No és descartable. Si el que ens han de dir és que anem a la gestió de l'autonomia i a no revertir cap retallada, el que tenim al document polític de l'assemblea nacional de Granollers és no compartir estratègia amb aquesta realitat política.

Estaríeu disposats a anar a unes noves eleccions?

Nosaltres no. No volem anar a eleccions, ni volem presidència de Ciutadans a la Mesa del Parlament, però tampoc volem estar a una dinàmica de gestionar una autonomia i no revertir les retallades. No en serem els responsables, sinó que ho seran aquells que amb un vot que de manera clara els ha dit que vol construir república mostrin que no hi ha la voluntat de traslladar aquesta expressió política al terreny que podem anomenar republicà. Volem treballar perquè hi hagi un acord que incorpori aquests dos eixos, revertir les retallades i fer efectiva la República.

El 21-D, el 43,5% dels votants va optar per partits que no només estan en contra de la independència, sinó que van donar suport a la intervenció de l'autogovern. Amb una part tan important de la població radicalment en contra i que ha mostrat un sentiment nacional espanyol és possible avançar en un procés de ruptura?

Hi pot haver qui se senti català i hagi votat PP o C's i pot haver-hi qui té una identitat plenament espanyola i va votar per opcions independentistes. Crec que cal obrir el meló del que és identitat espanyola, del que és nacionalitat espanyola i del que és assumpció de la negació d'un projecte republicà català. Són tres coses diferents.

Però dit això, per suposat que si hi ha hagut una majoria que ha optat per fer efectiva la república, i s'ha expressat en vots, els principis mínims de la democràcia ens haurien de portar a això. El projecte polític de construcció de la República té una legitimitat i considerem que el que correspon ara és implementar-lo, més enllà que hi hagi una part important de la població que hi estigui en contra. La pregunta podria ser al revés, per què ells ens obliguen a mantenir-nos a l'Estat espanyol quan hi ha una majoria en contra?

Bàsicament perquè aquesta opció compta amb el suport d'un Estat i, per tant, té la capacitat de la coerció a través de la força.

Davant una realitat que únicament queda determinada pel poder de la força i la coerció, nosaltres creiem en el poder de l'autoorganització i en els moviments de transformació que al llarg de la història han aconseguit afrontar el poder coercitiu dels estats.

Com creieu que l'independentisme pot arribar a aquesta població tan nombrosa de classe treballadora que a molts barris i ciutats ha optat per C's?

Hi ha una necessitat d'una anàlisi prèvia i és rascar perquè han votat C's. Hi ha una part important que s'expressa per la simple identificació amb un projecte estatal espanyol, que és absolutament legítim. I, després, en el vot hi ha una expressió molt més gran, que és qui et dona seguretat. Tenim una realitat de profunda crisi econòmica i qui més la pateix són les classes populars. Una part d'aquests votants no ha fet la reflexió que amb la república pot millorar les seves condicions materials, sinó que arriba a una conclusió molt més primària que és qui em pot donar estabilitat per sortir ara de la meva situació material d'empobriment.

Llegeixen que amb l'avançament de la República hi haurà inestabilitat i que el que pot plantejar C's és un marc d'estabilitat. Però aquestes persones si veuen que damunt de la taula hi ha un projecte on s'albira que les seves condicions materials poden millorar segurament poden canviar aquest vot. És un vot canviant. En el cas de C's ve històricament del PSC i si mirem les comparacions amb les municipals del 2015 va votar majoritàriament l'espai dels Comuns. No és ultrareaccionari i d'extrema dreta, més enllà de la significació política de C's, que sí que és el populisme combinat del liberalisme més clàssic i l'extrema dreta. Per tant, o donem una alternativa clara de millora de les condicions materials de les classes treballadores o sinó s'opta per un vot de l'estabilitat, i això és el que transmetia el vot de C's. A més, no tenim la realitat de fa 40 anys, quan l'esquerra estava molt present als barris, participant a les associacions de veïns o als sindicats. Ara el discurs polític no és el del teu company, sinó el que surt a la tele. I això és un tema d'hegemonia i de superestructures. I només podem combatre les superestructures amb les nostres pròpies estructures, que són els sindicats combatius i enfortint el teixit associatiu. I treballar amb un discurs clar de solucions concretes per a les classes populars.