Vora una quarantena d’associacions, entitats, sindicats i partits han consensuat "un posicionament comú" al voltant de les dues sentències del Tribunal Suprem contra el Decret 61/2017 del Consell, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana. La declaració de principis ha estat presentada aquest migdia en roda de premsa a l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Diversos representants d’aquest ventall social han expressat la preocupació per unes interlocutòries que signifiquen "un greu atac a l’autogovern del poble valencià i a l’oficialitat de la llengua pròpia".

Durant la presentació del pronunciament, el secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, ha destacat la "capacitat de consens" que s’ha generat i ha subratllat que és la primera vegada que s’aconsegueix que una llista tan àmplia d’actors socials subscriguen aquesta "resposta en positiu". Entre les entitats signants, hi ha ACPV, Escola Valenciana, Ca Revolta, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua o la Confederació AMPA Gonzalo Anaya. Pel que fa a les forces sindicals, han subscrit el document CCOO-PV, COS o STEPV, i en el sector estudiantil ho han fet sigles com BEA o Acontracorrent. Quant als partits, han segellat el text EUPV, ERPV, Podem i Compromís. En el cas del PSPV-PSOE, només ho ha fet la demarcació de Castelló.

A més del respecte a la capacitat legislativa i executiva de les institucions valencianes, els convocants han demanat respecte a l’oficialitat del valencià i a la plena validesa legal com a instrument de comunicació entre administració i ciutadania, així com entre les diverses administracions on la mateixa llengua té caràcter oficial. Per aquest motiu, demanen al Govern valencià que continue avançant cap a la igualtat lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Balears. El pronunciament presentat avui, diuen aquestes entitats, s’haurà de traduir en un full de ruta "amb objectius i propostes concretes".

Segons els impulsors, les sentències del TS formen part d’una "deriva política recentralitzadora i d’una pràctica política i judicial de regressió dels drets civils". En aquest sentit, el text que s’ha fet públic recorda que aquestes decisions judicials expressen "el menyspreu a les autoritats acadèmiques que, des de la Real Academia Española de la Lengua a l’Acadèmia Valencia de la Llengua, passant per les universitats, reconeixen la unitat de la llengua". A més, els dictats judicials ignoren, a parer dels signants, "la jurisprudència fixada per les moltes sentències del mateix TS i del Tribunal Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de ‘valencià’ i ‘català’".

Sobre les sentències, els convocants recorden que s’està menystenint "una pràctica normalitzada de fa molts anys en la relació entre governs", la qual compta, a més, "amb la cobertura legal de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques". Asseguren que també s’obvia la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional subscrit per l’Estat espanyol i que, com a tal, "forma part de l’ordenament jurídic intern a l’estat".

Velles reivindicacions

Diverses són les demandes revelades per les entitats, sindicats i partits que impulsen la crida. Es tracta de velles reclamacions que, amb més o menys intensitat, han format part de les reivindicacions socials i polítiques dels darrers anys. La primera d’elles: l’execució de l’acord de les Corts Valencianes que va aprovar la reciprocitat dels senyals de les ràdios i televisions públiques valenciana, catalana i balear. La segona: l’entrada de la Generalitat Valenciana en l’Institut Ramon Llull. La tercera: l’aprovació d’una Llei d’Igualtat Lingüística al País Valencià que supere les limitacions de l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. El llistat de deures es completa amb la demanda d’un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic, "destinat a rendibilitzar recursos, potenciar un mercat cultural compartit i coordinar accions".