Ensenyament Els sindicats educatius preparen més mobilitzacions, sense descartar la vaga: "No serà un tercer trimestre tranquil"

Els sindicats de l'ensenyament que van convocar la vaga de cinc dies al març han avisat que portaran a terme noves mobilitzacions durant el tercer trimestre, "sense excloure la vaga". "El tercer trimestre no serà tranquil", ha afirmat la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. USTEC, CCOO, UGT, CGT, la Intersindical, Professors de Secundària i USOC han negat que el Departament d'Educació s'hagi mogut en la negociació, com defensa la conselleria, ja que sostenen que no han acceptat cap proposta que no tinguessin prevista i cap per al curs vinent. Per això, han tornat a reclamar una negociació real. Han avançat que si això no passa les mobilitzacions es podrien repetir en l'inici del curs vinent. De moment, però, no han concretat cap calendari concret.

Ho plantegen perquè asseguren que Educació no ha negociat en tot aquest temps i continua tirant endavant les seves propostes "menystenint" la comunitat educativa. De fet, Segura ha valorat que la mediació durant la vaga va ser "un engany" i ha negat que hagin tingut opció a una negociació punt per punt de les propostes que ells feien.

Volen que s'acceleri l'aplicació de les mesures

Una de les principals reclamacions en el retorn és reduir una hora lectiva als docents per tornar a les 18 hores a secundària i les 23 a primària, una mesura que ells reclamen per al curs vinent i que Educació es comprometia a fer factible per a primària per al curs 2023-2024 i per a secundària un curs més tard. Marga Romartínez, de CCOO, ha afirmat que aquest "greuge" és inacceptable i reiteren que ha de ser a partir del curs vinent. Precisament, apunten que una proposta en aquesta direcció podria obrir la porta a què tornessin a les meses sectorials.

Els sindicats es mostren molt crítics amb el fet que Educació situï l'aplicació d'algunes mesures per al curs 2024-2025 o més enllà

Sobre la reducció de ràtios a P3, alerten que no arribarà a tots els centres però afegeixen que, a més, un dels principals problemes es donarà a 1r d'ESO. Per això, volen que la reducció s'iniciï també en el primer curs de secundària i que es faci efectiva en tres anys, i no en nou. S'han mostrat molt crítics amb el fet que algunes mesures se situïn per al curs 2024-2025 o, fins i tot, per a la propera legislatura ja que asseguren que no hi ha cap garantia que aquestes s'acabin portant a terme. "El Govern potser no arriba ni al 2025", ha afirmat Joan Alís, de Professors de Secundària.

Sobre les noves dotacions anunciades per Educació, Bernat Pèlach (Intersindical) apunta que si s'analitza s'arriba a la conclusió que la majoria corresponen a la reducció de ràtios a P3. "Posen la reducció de ràtios en quatre o cinc punts i sembla que estan fent tots els punts", ha manifestat.

Volem també que s'arribi a una inversió equivalent al 6% del PIB en educació abans del 2025, l'estabiltizació real del personal interí amb el màxim de places a través d'un procés de mèrits, eliminar les entrevistes que preveu el decret de plantilles, retorn al reconeixement de l'estadi de 0 a 6 anys, més personal d'atenció directa, el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció als majors de 55 anys i un increment del professorat d'FP més enllà del creixement vegetatiu.

No aniran a les meses fins que no hi hagi un canvi

Els sindicats asseguren que volen arribar a un acord però alerten que no tornaran a les meses sectorials fins que no rebin una proposta "amb cara i ulls" que permeti una negociació punt per punt i garanteixi algun canvi real. Alguna "millora susceptible" podria desencallar la situació, ja que reconeixen que les seves demandes són "de màxims" però afegeixen que tampoc hi ha hagut possibilitat de negociar-les, en paraules de Segura. I és que afirmen que s'ha arribat a un "punt d'inflexió". "Estem en guerra amb el Departament", ha dit el portaveu de la CGT, Miquel Gonzàlez.