L’abordatge de la crisi del coronavirus ha obligat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a reconduir la seva activitat. En són exemple les ambulàncies, que ara aboquen gran part dels seus recursos a atendre els malalts amb afectacions respiratòries greus i a connectar les unitats de cures intensives de tota Catalunya. A més, els professionals del SEM també van viure el pic d’atencions telefòniques els primers dies de la crisi, que va agafar els serveis del 061 i el 112 sense prou telèfons d’atenció davant l’allau de consultes de la ciutadania. En tots aquests casos, els professionals han hagut de fer grans esforços per redirigir-se cap a la gestió de la pandèmia, un escenari mai viscut tot i l’àmplia experiència que tenen pel que fa a la gestió de situacions límit. Parlem amb la cap del SEM, la doctora Àngels López, per conèixer com ho viuen aquests professionals.

"Durant les primeres setmanes, vam haver de fer un gran esforç per redirigir les línies de consultes sobre el coronavirus o d’altres emergències mitjançant el 061 i el 112 per tal de no desbordar-les", explica López. Davant el col·lapse dels primers dies, la responsable del SEM afirma que es va fer un gran esforç per ampliar la capacitat de resposta: si bé al principi es van arribar a rebre 35.000 trucades diàries, actualment asseguren estar-ne rebent 16.000, menys de la meitat. El motiu, segons López, és l'eliminació de l'efecte retrucada: "Abans, la gent trucava però es quedaven a l’espera i havien de tornar a trucar. Actualment el 061 ha assolit un nivell de resposta del 98%".

També ha canviat l’activitat habitual dels metges, ambulanciers i infermers que treballen al SEM, que han dedicat gran part de la plantilla a atendre les necessitats de la crisi: "Les urgències de més baixa complexitat han disminuït. Hi ha menys accidents de trànsit, accidents laborals a causa del confinament. I, evidentment, tampoc hi ha tantes urgències a la via pública". I tot i que segueixen havent-hi atacs de cor i ictus, la doctora afegeix que les trucades d'urgències per aquests motius també han baixat.

Una de les principals ocupacions del sistema, ara per ara, és fer de vasos comunicants entre els centres sanitaris per tal de buidar aquells que estiguin més plens, i de portar els malalts més lleus als nous equipaments, com ara els hotels: "Nosaltres ens hem d’assegurar que el pacient pugui rebre allò que necessita". Per aquest motiu, López explica que han reforçat el servei amb especialistes de trasllats d’alta complexitat: "Comptem amb metges especialistes en abordatges de pacients crítics i en aquests trasllats. Tenim una visió global del sistema, ens hem d’ocupar de drenar els hospitals de més complexitat, molt saturats, i els hospitals de menys complexitat, per portar els malalts allà on els puguin atendre". Aquesta metgessa relata que el SEM ja comptava amb les unitats de trasllat interhospitalari necessàries, però que ara les estan dedicant exclusivament pels casos de la Covid-19.

Sobre les teràpies aplicades als pacients crítics, López defensa anteposar els criteris clínics, després que es filtrés un document del SEM en el qual s’aconsellava no donar tractament a l’UCI els pacients majors de 80 anys amb coronavirus i "evitar ingressos de pacients amb escàs benefici". "La posició del SEM és individualitzar el criteri mèdic, que ha d’estar per sobre de tot. La valoració s’ha de fer avaluant el mal en el seu conjunt i donant-li al malalt el que més s’adeqüi. S’estudia com adaptar el tractament a la seva situació física i les comorbilitats, tot sota criteri mèdic".

Pel que fa als treballadors, López apunta que la utilització dels equips de protecció individual, els anomenats EPI, és una pràctica feixuga: "Abans només s’utilitzava en casos puntuals, ara és la norma. Hem de ser molt curosos amb la pròpia protecció i triguem més estona". Tanmateix, López reivindica la "capacitat d’adaptació" dels professionals del SEM, que troben fórmules per seguir treballant durant la pandèmia: "Som especialistes d’emergències. Estem preparats per fer que els mètodes siguin els més ràpids". Per aquest motiu, López afirma que els professionals no queden afectats per la duresa de la situació durant les assistències, però sí que acusen un desgast emocional al llarg termini: "Som emergenciòlegs, la qualitat del servei no baixà. Però prendre consciència del que està passant al llarg termini desgastarà".