Emergència climàtica La falta de pluges aboca Catalunya a una sequera "preocupant", però allunyada de les restriccions d'aigua

Catalunya acumula un any de sequera, amb unes pluges marcadament inferiors a la mitjana en bona part del seu territori, amb les excepcions puntuals com l'àrea més occidental del Pirineu o les Terres de l'Ebre. La situació s'ha accentuat els darrers mesos, en què octubre, desembre i gener han estat clarament més secs del que és habitual, amb el novembre com l'únic mes en què les precipitacions van ser importants de manera més o menys generalitzada.

"Si no plou gens, durant les properes setmanes podria ser que també entrés en alerta per sequera la zona del Ter-Llobregat"

Així mateix, les fonts de l'ACA avisen Públic "que si no plou gens, durant les properes setmanes podria ser que també entrés en alerta per sequera la zona del Ter-Llobregat". En aquesta àrea, on es concentra la major part de la població catalana, ja hi ha algunes zones en prealerta, bàsicament el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, part de l'Alt Empordà i el Gironès, l'interior de la Selva i, parcialment, el Berguedà, el Bages, Osona i el Vallès Oriental. Els embassaments del Ter-Llobregat estan al 57,9% del seu nivell màxim, prop de 30 punts per sota del volum d'aigua que tenien el febrer de 2021. En aquest àmbit tots els usos estan garantits pels propers 10 mesos, si bé si s'arriba a activar la declaració d'alerta s'aplicarien una sèrie de restriccions per alentir el descens dels embassaments.

Menor dependència de la pluja

A curt termini la previsió de pluja no convida a l'optimisme -el Servei Meteorològic de Catalunya estima que durant les properes setmanes difícilment hi haurà precipitacions significatives-, però la clau per evitar un escenari de grans restriccions i, sobretot, perquè no impactin en l'ús domèstic de l'aigua cal buscar-la en les mesures que es van posar en marxa arran de la sequera dels anys 2007-2008 -al març del 2008, els embassaments del sistema Ter-Llobregat estaven tot just al 20% de la seva capacitat-.

"Hem de traslladar el missatge que hem d'estalviar aigua, perquè a Catalunya en tenim molt poca"

Tot i recalcar que a Catalunya "ja tenim consums molt eficients d'aigua" -en gran part degut a la presa de consciència ciutadana per la sequera de fa 15 anys-, les veus de l'ACA consultades posen èmfasi en què "hem de traslladar el missatge que hem d'estalviar aigua, perquè a Catalunya en tenim molt poca". Entre d'altres mesures, recomanen "fer dutxes curtes i posar rentadores plenes", més enllà d'assegurar que es vigilen els "grans consums" i que, sobretot, ara mateix "treballem amb sis, set o vuit mesos d'antelació", el que permet fer una gestió "molt preventiva" del recurs per evitar grans restriccions. A més a més, ara mateix també es compta amb un pla especial de la sequera, que facilita l'adopció de mesures per pal·liar la falta d'aigua.

Major dèficit hídric

Maria del Carmen Llasat subratlla que la "pluviositat a Catalunya és molt variable i que episodis molt greus de sequera n'hem tingut en el passat i en seguirem tenint en el futur, amb independència del canvi climàtic antropogènic. Ara bé, el que aporta aquest canvi climàtic és un augment de les situacions de dèficit hídric i de les ratxes de dies consecutius sense ploure". Ara mateix ja trobem com bona part de Catalunya acumula més de 30 dies sense pluja i en alguns punts -per exemple a la Garrotxa o en zones de Tarragona- se superen els 70.

"El que aporta aquest canvi climàtic és un augment de les situacions de dèficit hídric i de les ratxes de dies consecutius sense ploure"

L'evolució climàtica també apunta a una altra previsió que accentuarà les situacions de dèficit hídric, com són les "les pluges més concentrades, amb una distribució de pluja més extrema, amb un augment de les pluges torrencials -que dificulten que l'aigua pugui aprofitar-se- i la disminució de la pluja de tardor, que és fonamental per a les conques internes de Catalunya", detalla Llasat.