EMERGÈNCIA CLIMÀTICA Catalunya cada cop té menys platja

Les platges de Catalunya estan en regressió. El litoral català cada cop compta amb menys metres per posar la tovallola, i no és difícil veure intervencions en alguns punts a cop d’excavadora per abocar-hi sediments. La desaparició progressiva d’aquest medi natural no només tindrà un efecte negatiu en el nostre gaudi del mar i el sol, sinó també en tota la indústria generada entorn el turisme, en els 70 municipis catalans amb façana marítima, en el paisatge i en la biodiversitat costanera de Catalunya.

José A. Jiménez: "Més d'un 50% de les platges catalanes estan retrocedint"

Durant els darrers anys, els episodis de fortes tempestes com el que van generar el Glòria o la Filomena han deixat imatges de platges mossegades per l’onatge i l’aigua entrant directa als passejos marítims. Per contra, el primer mal de cap per a les platges no és l’augment de temperatures, els episodis meteorològics extrems o l’augment del mar: "Si no hi hagués canvi climàtic, em temo que les platges retrocedirien igual", explica Josep Pintor, doctor en Geografia de la Universitat de Barcelona i professor a la Universitat de Girona (UdG), tot i que apunta que aquests fenòmens no faran més que agreujar el problema.

Falta de sediments

Això no vol dir, però, que la humanitat no hi tingui res a veure, sinó tot el contrari. Qui realment està furtant al litoral els metres de sorra no és el mar, sinó els embassaments que retenen l’aigua dels rius aigües amunt, i que també s’estan quedant gran part dels sediments. "Els càlculs que s’han fet amb el Delta de l’Ebre indiquen que d'ençà que es van construir els embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix, el riu ha perdut en el seu tram final al voltant del 95% dels sediments", explica Pintor.

Josep Pintor: "Amb els embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix, l’Ebre ha perdut un 95% dels sediments"

Gran part del litoral català està cobert per passejos marítims, ports esportius, dics, espigons i grans infraestructures que han malmès la resiliència del litoral. "El 60% de la costa catalana està rigiditzada. Si la platja no pot retrocedir perquè es troba amb una barrera, ens quedarem amb un litoral de pedres i esculleres", diu Jiménez. En aquesta situació es troben en especial les platges urbanes, com la de la Barceloneta a Barcelona o la de S’Abanell, a Blanes.

Les dunes, un reservori de sorra

Per aquest motiu, Garcia recorda la importància de preservar les dunes de les platges catalanes que, a banda d’un punt ric en biodiversitat, són un element fonamental per permetre el cicle natural de la platja: "Les dunes són reservoris de sorra, indica. El Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la UdG comptabilitza 187 dunes de les quals, tal com apunta Garcia, la gran majoria no estan protegides: "A més, les que ho estan, no se’n respecta la protecció. I no hi ha cap normativa ni cap línia general pel que fa a la restauració dunar", sobretot pel que fa a càmpings situats al litoral. Cita els exemples de males praxis de càmpings al Golf de Roses, com el de la Ballena Alegre, o el de la Gavina, a Creixell (Tarragonès): "Els càmpings mouen molts diners i els ajuntaments no s’atreveixen a collar-los".

Renaturalització de la platja

Carla Garcia:“Els càmpings mouen molts diners i els ajuntaments no s’atreveixen a collar-los”

Davant d’aquest fenomen, l’administració pública està optant per diverses estratègies segons les condicions de cada platja. Una d’elles és l’abocament de sorra al mateix litoral, el que es fa sobretot allà on la urbanització de primera línia de mar fa descartar altres solucions: "Un exemple és Lloret de Mar, on hi ha un passeig marítim i tot el poble depèn del turisme que genera la platja", explica Jiménez. Aquesta via ha estat criticada pels grans costos que genera i la seva curta vida, però aquest professional la defensa en aquests casos, tot i que creu que s’hauria de sostenir en el temps: "Un riu aporta amb riuades sediments mínim tres cops l’any. Doncs l’alimentació de sorra hauria de fer el mateix. Però hi ha gent que ho veu com tirar diners al mar".